Resultats de la cerca

De família ortodoxa, s’adherí a l’església dita uniata unida a Roma, es féu monjo basilià i fou consagrat bisbe, primer de Vitebsk i després de Polock, a Bielorússia Treballà per la unió de les esglésies, la instrucció del poble i la reforma del clericat En els aldarulls contra la unió amb Roma, fou assassinat Considerat màrtir, fou canonitzat el 1867 El seu cos reposa a la basílica de Sant Pere del Vaticà La seva festa se celebra el 14 de novembre

Fou membre del moviment literari Młoda Polska ‘Polònia Jove’ Home eclèctic, molt influït pel messianisme i misticisme, escriví una poesia rica en motius fantàstics, marcada per un to simbolista alhora que surrealista L’obra poètica més coneguda és W mroku gwiazd ‘En el crepuscle de les estrelles’, 1902 En novella, es destaquen Ksiadz Faust ‘El sacerdot Faust’, 1913, Nietota, kisiega tajemna Tatr ‘Nietota, el llibre secret dels Tatra’, 1910 i Kniaź Patiomkin ‘El príncep Pot'omkin’, 1907 En la seva producció dramàtica cal destacar W mrokach złotego pałacu, czyli Bazylissa Teofanu ‘En el…

Emigrà a París amb la seva família durant la revolució soviètica i estudià cant a la capital francesa El 1930 debutà a Chicago amb Lorenzaccio E Moret i el 1933 protagonitzà Carmen a l’Òpera Còmica de París El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York amb el paper titular de Mignon , escenari on posteriorment actuà en diverses òperes de V Bellini i G Bizet, entre d’altres Especialitzada en els papers operístics de la lírica francesa, també cantà obres de compositors del segle XX com ara I Stravinsky -el 1951 fou Baba the Turk en l’estrena a Venècia de The Rake’s progress -…

S’especialitzà en filologia romanogermànica i literatura clàssica espanyola a la Universitat de Petrograd 1921-24 També feu estudis de postgrau de teatre a l’Institut per a la Història de les Arts 1923-29 Musicalment fou un autodidacte i només rebé algunes lliçons de direcció de NA Malko a la meitat de la dècada del 1920 A partir del 1923 exercí la docència en diversos centres d’educació superior a Petrograd -Leningrad des del 1924-, com el conservatori, on fou professor des del 1939 També fou director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad i editor de la seva editorial 1934-41 Fou…

Lateral esquerre polivalent, el 2009 fitxà pel FC Barcelona procedent del BM Ciudad Real Amb el Barça ha guanyat una Copa d’Europa 2011, dues Supercopes d’Europa 2000, 2004, dos Mundials de Clubs 2013, 2014, quatre Lligues 2011-14, dues Copes del Rei 2010, 2014, quatre Copes Asobal 2010, 2012, 2013, 2014 i quatre Supercopes d’Espanya 2010, 2012, 2013, 2014 Amb la selecció bielorussa, fou el màxim golejador del Campionat d’Europa 2006

Adaptador de Molière, que influí sobre les seves comèdies La seva primera etapa des del 1752 comprèn vint-i-cinc obres, la majoria adaptacions de Molière la segona, més original, significà l’inici de la comèdia polonesa

Educat a Edimburg, Moscou i Berlín, estudià també a Zuric i Viena economia i psicoanàlisi, la qual arribà a practicar professionalment a Palestina 1924-39 Des del 1939 residí als EUA Suggerí l’existència d’ones cerebrals característiques en els epilèptics Interessat per la cosmologia, emeté uns postulats molt controvertits per la ciència moderna suggerí que l’atmosfera de Venus podia ésser molt calenta 1950 la qual cosa fou confirmat en una prova espacial molt posterior suggerí que Júpiter emetia ones de ràdio 1953, tal com fou confirmat experimentalment el 1955, i proposà l’existència d’una…

Publicà poesia, de caràcter principalment simbolista Les poèmes des décadences , 1899, narrativa L’amoureuse initiation , 1910 i peces dramàtiques Scènes de Don Juan , 1906 Miguel de Mañara , 1912 Influït per doctrines diverses —tradicions pitagòriques i òrfiques, ocultisme judeocristià, illustració preromàntica—, escriví assaigs filosòfics Ars Magna , 1924, treballs d’exegesi La clef de l’Apocalypse , 1938 i estudis d’antropologia històrica Les origines ibériques du peuple juif , 1933

Professor de química a Ginebra 1900-03 i a Manchester 1903-16, dirigí els laboratoris de l’almirallat britànic 1916-19 Sionista, obtingué la declaració de Balfour 1917 del govern britànic President del moviment sionista 1920 i de la Jewish Agency 1929, ho fou també de l’estat d’Israel 1948-52 Fou director de l’institut homònim de ciències de la Universitat de Rehovot

Format a Vitebsk, a l’Escola Imperial de Peterburg 1907 i amb Leon Bakst 1908-10, que li feu conèixer els corrents artístics avançats Pensionat a París 1910, conegué Apollinaire, Max Jacob, Cendrars, Léger, Modigliani, Lhote, etc El 1914 exposà a Berlín i a Rússia Amb la revolució esdevingué comissari de Belles Arts a Vitebsk 1918 i fundà una escola d’art on convidà Lisickij, Pougny i Malevič com a professors A la primera Exposició Oficial d’Art Revolucionari a Petrograd 1919 li fou dedicada una sala tanmateix, dimití el càrrec de director de l’escola davant l’oposició al seu lirisme per part…