Resultats de la cerca

El 1841 derrotà els peruans a Ingaví, quan havien ocupat La Paz, arran de la guerra civil boliviana A la convenció de Sucre 1843 fou elegit president de la República Governà despòticament i sufocà repetides revoltes El 1847 fou vençut pel general Belzú i exiliat al Brasil

Aconseguí la presidència amb un cop d’estat l’any 1876 Promulgà les lleis del procediment criminal i intentà la creació d’una moneda boliviana forta El seu comandament es caracteritzà per la intensificació de la censura, la repressió dels intellectuals, la dissolució de municipis i una manca total d’escrúpols en la utilització de les finances públiques

Cofundador del Movimiento Nacional Revolucionario, la seva narrativa constitueix un retrat àgil i directe de la història boliviana del s XX La seva obra més destacada són les narracions sobre la guerra del Chaco recollides a Sangre de mestizos 1936 En Metal del diablo 1946 narra la vida d’un magnat de l’estany, inspirant-se en la figura d’A Patiño, i en El dictador suicida 1956 novellà la història de Bolívia del 1900 al 1940 Altres obres són El presidente colgado 1966, Salamanca o el metafísico del fracaso 1973, Crónicas heroicas de una guerra estúpida 1975 i Las dos queridas del…

Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME des del 1991, obrí diverses vies de gel a Escòcia Escalà l’esperó Walker 1986, la cara nord del mont Cerví 1987 i el pilar central del Freney al Mont Blanc 1990, entre d’altres Formà part d’expedicions a Yosemite 1988, als Andes del Perú 1989, la Cordillera Real boliviana 1991 o al Karakoram 1992 Com a patró de veler, obrí la via Rackham el Roig al sud-oest de l’illa Dragonera 1990 Des del 1994 centrà la seva activitat en el món de la vela, organitzant viatges i preparant el veler Estrella Damm per a la Barcelona World Race

Procedent d’una família de l’alta burgesia, estudià medicina Traslladat a Guatemala, féu costat al president Jacobo Arbenz Perseguit, s’exilià a Mèxic, on conegué Fidel Castro i s’uní als revolucionaris cubans Participà en l’operació “Granma” i se significà en la lluita guerrillera contra les forces de Batista Després del triomf de la revolució cubana 1959, ocupà alts càrrecs Ministre d’indústria 1961, accelerà, planificà i centralitzà el procés econòmic de la revolució cubana i marcà el posterior signe de tota l’economia del país A Punta del Este 1961 i a Alger 1963 féu una crida a la…

Fill de Josep Gramunt i Subiela , ingressà a la Companyia de Jesús el 1945 Es llicencià en dret i filosofia per la Universitat de Madrid 1945-48, i en teologia 1958 per la secció Sant Francesc de Borja Sant Cugat del Vallès de la Facultat de Teologia de Catalunya Diplomat en periodisme per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo Santander i la Syracuse University de Nova York 1965 El 1952 es traslladà a Bolívia, on s’establí a La Paz Es dedicà al periodisme i a l’ensenyament Director de l’Agència EFE de La Paz 1967-79 i corresponsal de l’agència alemanya DPA, fundà la primera agència de…

Vida Ingressà a la Companyia de Jesús el 1949 Estudià Periodisme i Mitjans Audiovisuals a Bèrgam Itàlia i cinema pel seu compte a Barcelona, on fou un actiu cineclubista Durant el període 1966-68 realitzà 25 curts documentals per al programa "Cuestión urgente" TVE El 1968 es traslladà com a docent a Bolívia, on exercí la crítica cinematogràfica al diari "Presencia" durant onze anys Per a l’Empresa Nacional de Televisión 1970-71 dirigí la sèrie Los grandes momentos de la Historia del Cine 18 capítols l’espai "Actualidad cinematográfica" i un episodi d’ Atalaya També fou el responsable del…

Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues  i els  aimares , i promogué…

Fill d’una família pagesa aimara, compaginà els estudis bàsics amb feines diverses La dècada de 1970 la seva família emigrà a la zona del Chapare, per a dedicar-se al conreu de la coca Elegit el 1988 dirigent de la Federació de Cocaleros del Tròpic, des del 1995 es convertí en líder de les mobilitzacions camperoles contra l’erradicació de les plantacions de coca i al voltant de la polèmica sobre la propietat dels recursos de petroli i gas de Bolívia El 1997 fou elegit membre de la Cambra de Diputats pel Movimiento al Socialismo MAS, però en fou expulsat entre el gener i el juny del 2002 per…