Resultats de la cerca

Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i 1277 pel…

Senyor de La Neffe i baró de Samar Passà al servei de Felip V de Borbó 1703 amb la companyia de guàrdies valons lluità al setge de Gibraltar 1704-05 i a la batalla d’Almansa, i participà en el setge de Tortosa 1711, on assolí el grau de tinent general Fou governador de Tortosa 1715 Felip V li confirmà el comtat de Glimes de Brabant i del Sacre Imperi Fou capità general de Castella la Vella 1727 i de Catalunya 1735-37 i 1738-42 entrà en conflicte amb l’audiència barcelonina, que pretenia de reduir les seves atribucions El 1746 fou creat gran d’Espanya

Hàbil versificador, renovà l’epopeia francesa amb els poemes Les Enfances Ogier, Berthe aux grands pieds i Beuves de Commarchis i una novella fantàstica en vers, Cléomadès

Es formà a l’Institut Lemmens, on estudià cant gregorià i orgue Més tard fou professor d’aquest mateix centre i també dels conservatoris de Gant 1931-38, Tilburg 1935-48 i Anvers 1948-68 Destacat intèrpret d’orgue, fou organista a la catedral de Mechelen i oferí nombroses classes magistrals, tant a Europa com als Estats Units L’obra de Peeters destaca per l’ús de les formes clàssiques i un estil proper a M Duruflé i Ch Tournemire Usà freqüentment el contrapunt imitatiu i el cant pla De la seva producció sobresurten les obres per a orgue i les sacres També compongué peces de cambra, per a…

Educat a Brusselles, fou ordenat de sacerdot 1317, i amb altres companys es retirà 1343 a un bosc de Groenendael, on organitzà 1350 una comunitat segons la regla dels canonges de Sant Víctor de París Combaté l’illuminisme místic dels Germans del lliure esperit Els seus tractats místics, en dialecte brabançó —n'existeixen més de 250 manuscrits— li valgueren els títols de doctor admirable i príncep de la mística flamenca La seva doctrina, exposada d’una manera didàctica, caracteritzada per l’explicació concèntrica dels temes, i en un estil florit i amè, representa una síntesi original i…

Deixeble de Pieter Aertsen, fou conegut entre el 1561 i el 1571, aproximadament Es caracteritza per una temàtica de mercats, de fires i de natures mortes, tractada amb valentia en la pinzellada, vivacitat cromàtica i jovialitat, que el fan precursor de Frans Snyders Són obres seves Cuina Amsterdam, 1566, Kermesse Leningrad i Mercat del peix Estocolm, 1570

Catedràtic d’història a Gant, enllaçà l’estudi de la història medieval del món mediterrani amb l’interès per la colonització d’Amèrica Fou director de l’Institut d’Història de Bèlgica a Roma i del Comitè Interuniversitari per a l’Estudi de Preus i Salaris Entre la seva obra cal destacar treballs referits a l’àmbit català com L’esclavage dans l’Europe médiévale I Péninsule Ibérique-France 1955, “La place de Catalogne dans l’histoire commerciale du monde méditerranéen mediéval”, Revue des Cours et Conférences , XXXIX 1937-38 i “Une taxation d’esclaves à Majorque en 1428 et la traite italienne…

Fou un dels membres més importants de l’escola de pintura realista belga Viatjà molt per Europa, i fou fortament influït per l’obra i les idees de GCourbet Fou un dels membres fundadors de la Société Libre des Beaux Arts, a Brusselles 1868 Conreà especialment el paisatge La desembocadura de l’Escalda, Les pastures a Flandes, Cavalls a les pastures

El 1486 ingressà a la confraria de la Mare de Déu, per a la qual, a més de pintar, s’ocupava de la representació de misteris, activitat que es veu reflectida en la seva pintura El 1493 dibuixà vitralls per a la catedral de Sant Joan de ‘s-Hertogenbosch El 1504 l’arxiduc Felip el Bell li encarregà un quadre sobre el judici final Una bona part de la producció del Bosch ha desaparegut, víctima de successives còleres iconoclastes Únicament li són atribuïdes amb certesa una trentena de pintures Com a datables entorn del 1480 figuren Els pecats capitals i L’escamotejador Amb molta probabilitat…

Desenvolupà la major part de la seva trajectòria professional a Itàlia Des de l’any 1473 fins al moment de la seva mort fou membre de la capella ducal de Ferrara, amb una breu estada a Milà l’any 1474, al servei de Galeazzo Maria Sforza A Milà coincidí amb Josquin Des Prés i L Compère Amb molta probabilitat, Isabella d’Este fou la seva deixebla abans del seu casament amb Francesco Gonzaga i del seu consegüent trasllat a Màntua Mantingué contactes amb l’organista Paul Hofhaimer La major part de la seva música s’ha conservat manuscrita, sobretot en fons italians Un grup de composicions sacres,…