Resultats de la cerca

Segons alguns, era nat a Pisa o a Cremona Deixeble de l’Irneri, cap a l’any 1159 exercí la judicatura a Bolonya, on professà també dret civil És un dels anomenats quatre doctors de Bolonya Es distingí per la fidelitat a l’esperit dels texts legals i per la perfecció i l’elegància de la seva glossa És autor de nombroses glosses al Corpus Iuris Civilis , d’un breu tractat de procediments judicials i de comentaris al títol De regulis iuris del Digest La seva influència sobre el dret comú a Catalunya fou molt important

Des del 1884 fou metropolita de Târnovo Escriví Nešhastna familija ‘La família infeliç’, 1860, que tracta de la desgràcia del poble búlgar sota la dominació turca, i el drama històric Ivanku, ubijec't na Asenja I ‘Ivanko, assassí d’Asen’ I’, 1872, el primer exponent del renaixement cultural búlgar Fou redactor de la revista Periodičesko spisanije

És un dels fundadors del realisme búlgar, i escriví contes i novelles en búlgar, serbi i rus Stranicy iz knigi stradanij bolgarskogo plemeni ‘Pàgines de sofriments del poble búlgar’, 1868, Vinovata li sud’ba ‘En té la culpa el destí', 1869

Militant comunista 1932, lluità contra l’ocupació alemanya Membre de l’Assemblea Nacional 1945 i del politburó 1951, fou elegit secretari general del partit 1954 Nomenat primer ministre 1962-71, i posteriorment president 1971, dominà, des d’aquest càrrec, la vida política búlgara amb una fèrria dictadura, que tingué com a característica la fidelitat als dictats de l’URSS, fins a l’accés al poder de M Gorbačov el 1985, del qual es distancià Les massives protestes que posaren fi al règim comunista búlgar forçaren la seva dimissió el 1989 Arrestat 1990 i processat per corrupció el…

Realista amb tendència a l’anàlisi psicològica dels personatges, s’interessà per l’idealisme alemany S'inspirà en el folklore del seu país, que reflecteix d’una manera estilitzada, modernista Els idillis 1908 són un recull poètic del folklore búlgar És autor de drames, com Zidari ‘Els constructors’, 1902 i Zmejova svatba ‘Noces de serps’, 1910

Cap del partit agrari búlgar, fou empresonat per la seva oposició a la Primera Guerra Mundial Acabada aquesta, i nomenat cap del consell 1919, portà una política reformista acostada al comunisme amb profundes reformes socials Signà el tractat de Nevilly 1919 Els refugiats macedonis s’oposaren a la seva política d’aproximació a Iugoslàvia Enderrocat per un cop d’estat 1923, fou afusellat

L’exaltació romàntica i patriòtica del seu poble és el tema de la seva obra Entre la poesia cal esmentar Prjaporec i gusla ‘La bandera i els gusli’, 1876, Polja i gori ‘Els camps i els boscs’, 1884 i Skitniški pesni ‘Cançons d’un rodamon’, 1899 De les novelles és destacable Pod igoto ‘Sota el jou’, 1889-90 És un representant del realisme crític búlgar

Es formà en història, ciències polítiques i relacions internacionals L’any 2000 esdevingué membre del consell suprem del Partit Socialista i, el 2001, en fou nomenat president L’any 2005, el Parlament búlgar l’elegí nou primer ministre i, a l’agost del 2005, aconseguí un govern d’unitat nacional després d’un pacte entre el Moviment Nacional Simeó II i el Moviment pels Drets i les Llibertats

Rebé el primer ensenyament musical en l’àmbit familiar i el 1926 completà els seus estudis a l’Acadèmia de Música de Sofia Posteriorment ingressà a la Hochschule für Musik de Viena i estudià amb Franz Schmidt composició i V Ebenstein piano Novament a Bulgària, exercí de pianista i el 1937 treballà al Conservatori de Sofia, on ensenyà composició i formes musicals Fou director d’aquesta institució 1956-62 i de l’Òpera Nacional 1953-54 El seu catàleg inclou tres òperes El regne de les dones , 1935 Salambo , 1940 L’espavilat Peter , 1958, un ballet La papessa Joanna , 1969, tres concerts per a…

Estudià a la Universitat de Sofia i posteriorment a l’Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou S'implicà en les joventuts comunistes i ocupà diversos càrrecs al Partit Comunista Búlgar Entre els anys 1971 i 1990 fou ministre d’afers estrangers de Bulgària Fou un dels dirigents més fidels a Todor Jívkov, però l’any 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, conduí una conspiració dins el Partit Comunista i el forçà a dimitir Inicià una política reformista i, per trencar els vincles amb el passat comunista, liderà la transformació del Partit Comunista en el Partit…