Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Il Romano
Pintura
Nom amb què és conegut Girolamo Romani, pintor italià.
Autor de la Pala de Santa Justina 1513, Museo Civico, Pàdua, on mostra la seva formació llombarda i la influència del Ticià, treballà principalment a Brescia, a Cremona 1519-20, frescs de la Passió, a la catedral i a Trento 1531-32, frescs del Castello del Buon Consiglio Una execució àgil i esbossada i un progressiu expressionisme són les característiques definitòries del seu estil
Lorenzo da Ponte
Història
Llibretista i aventurer venecià d’origen jueu.
El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WAMozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore, 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia
Lorenzo Da Ponte
Literatura
Llibretista i aventurer venecià d’origen jueu.
El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WA Mozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore , 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia
Italo Svevo
Literatura italiana
Pseudònim d’Ettore Schmitz, escriptor italià.
Fou amic i admirador de JJoyce Les seves dues primeres novelles, Una vita 1892 i Senilità 1898, amb les quals intentà sense èxit professionalitzar-se com a escriptor, contenen ja els trets principals de la seva narrativa el tema de la vellesa, sobretot com a estat d’ànim, el de la sensació de fracàs de l’home dominat pels instints L’estil analític i introspectiu és una constant de la seva obra, de la qual cal destacar, especialment, La coscienza di Zeno 1923 Pòstumament hom publicà les novelles La novella del buon vecchio e della bella fanciulla 1929 i Corto viaggio sentimentale…
Guido Turchi
Música
Compositor i crític musical italià.
Fou deixeble de C Dobici, A Ferdinandi i A Bustini al Conservatori de Roma, on es graduà el 1940 en piano i composició Posteriorment amplià estudis amb I Pizzetti a l’Acadèmia de Santa Cecília i fou professor de diferents matèries al Conservatori de Roma Entre el 1963 i el 1966 fou director artístic de l’Acadèmia Filharmònica de Roma i el 1967 fou nomenat director del Conservatori Arrigo Boito de Parma Parallelament dugué a terme una important tasca com a director artístic de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Influït per les obres de P Hindemith i B Bartók, del seu ampli catàleg cal…
Genoveva Gálvez
Música
Clavecinista valenciana.
Es formà al Reial Conservatori de Música de Madrid i finalitzà els seus estudis amb un primer premi Llicenciada en filologia romànica per la Universitat Complutense de Madrid, es perfeccionà musicalment amb Li Stadelmann a la Müsikhochschule de Munic i amb Rafael Puyana a París Després de nombroses gires de concerts per Europa, l’any 1963 debutà als Estats Units amb un concert al Metropolitan Museum de Nova York Enregistrà el Concert per a clavicèmbal de Manuel de Falla i, també del mateix compositor, El retablo de Maese Pedro , amb el qual obtingué el Grand Prix du Disque Fou professora de…
Vincenzo Tommasini
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatori de Santa Cecília i fou deixeble de composició de S Falchi, formació que compaginà amb els estudis universitaris Llicenciat en filosofia i lletres, s’especialitzà en el camp de la filologia clàssica El 1902, a causa de les seves recerques filològiques, es traslladà a Berlín, fet que aprofità per a ampliar els seus coneixements musicals tot matriculant-se a la Hochschule für Musik, on fou alumne de M Bruch El llenguatge de joventut de Tommasini mostra influències de l’impressionisme de C Debussy, del Romanticisme i també de la música del segle XVIII Amb el temps anà…
Vicent Martín i Soler
Música
Compositor.
Vida Fill de Francesc Xavier Martín, tenor de la catedral de València, i de Magdalena Soler, d’una família d’argenters barcelonins, a l’edat de sis anys ingressà a la dita capella, on molt probablement rebé les beceroles musicals del mestre de capella Pasqual Fuentes Per un breu temps fou organista d’Alacant El 1776 anà a Madrid, on debutà com a compositor d’obres escèniques la primera òpera, I due avari , i poc després la sarsuela La madrileña o El tutor burlado , que remodelà més tard com a òpera italiana a Il tutore burlato Probablement a Bolonya completà la formació musical…
,
Carlo Goldoni
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Teatre
Comediògraf italià.
Cursà la carrera de dret, però ja des de petit revelà un gust precoç pels espectacles Els seus estudis, el seu treball com a advocat i el fet de formar part de diverses companyies escèniques el portaren a viure a diferents ciutats d’Itàlia S’inicià en el teatre amb algunes obres per a la companyia de còmics del teatre San Samuele de Milà Griselda , Don Giovanni Tenorio , etc A Pisa 1745-48, on exercia la carrera d’advocat, escriví Arlecchino servitore di due padroni , bé que els anys decisius com a comediògraf començaren el 1748 A partir d’aquest any treballà com a autor per a la companyia…
Juan Sempere y Guarinos
Filosofia
Història del dret
Il·lustrat i jurista.
Vida i obra Estudià a Oriola Es doctorà en teologia i es llicencià en dret exercí d’advocat a València 1778-80 i des del 1780 a Madrid on ocupà diversos càrrecs a la cort En iniciar-se la guerra del Francès fou nomenat fiscal de la chancillería de Granada 1790, però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí al seu bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834, crítica de les corts de Cadis durant el…
, ,