Resultats de la cerca

Es doctorà en teologia i fou catedràtic de filosofia de la Universitat de València 1791-94 Interessat per les matemàtiques, publicà Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios 1799 i ocupà la càtedra de matemàtiques de la mateixa Universitat En restar vacant la de mecànica i física experimental l’ocupà, i hi restà fins a la mort

Catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona des del 1986, el seu àmbit de treball és la història de la filosofia, on, seguint paràmetres extrets de Heidegger, ha desenvolupat una importantíssima tasca de relectura de les tradicions grega i moderna Destaquen entre les seves obres Historia de la filosofía 1973, Releer a Kant 1989, De Grecia y la Filosofía , 1990 i Cálculo y ser 1991

Estudià a la Universitat de Barcelona fou professor de física i química a l’institut de Castelló de la Plana, catedràtic de mecànica a la Universitat de Saragossa i de mecànica celeste a la de Madrid Publicà el 1913 Lecciones de termodinámica , fruit de la seva docència a Saragossa, i el 1921 Nociones fundamentales de mecánica relativista y proceso histórico del cálculo diferencial absoluto y su importancia actual El 1918 obtingué un premi de l’Institut d’Estudis Catalans per l’estudi Ellipsoide de Dirichlet

Fill del català Pau Miquel i Costas, comerciant resident a l’Havana en el segle XIX A Cuba, estudià els primers estudis i el batxillerat, al Colegio de Belén Després d’aquesta etapa, passà tot seguit al País Basc, on estudià matemàtiques a la Universitat de Deusto Retornà a Cuba, on, el 1908, guanyà per oposició el càrrec d’ajudant facultatiu del gabinet d’astronomia Doctor en ciències fisicomatemàtiques, obtingué, el 1913, a la Universitat de l’Havana, la càtedra d’anàlisi matemàtica, on treballà durant més de 30 anys Entre la seva prolífica obra científica, cal destacar obres com Curso de…

Fill de Marià Rubió i Bellver  i germà de Nicolau Maria i Marià Rubió i Tudurí Projectà la primera línia del metro de Barcelona des de Lesseps fins a Correus i el Liceu 1919-22, i diversos funiculars de Catalunya, com el de Montjuïc Durant la guerra civil fou director de l’Escola d’Enginyers i sotssecretari de Transports Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Nicolau, el Pla de Distribució en Zones del Territori Català Regional Planning Exiliat, en 1938-46 visqué a França, i de 1946 a 1964, any que tornà a Catalunya, a l’Argentina, on projectà un funicular a…

Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París 1955 Des d’…

Vida i obra Fou doctor en dret i catedràtic d’universitat Des del 1955 fins a la seva mort fou professor d’història del pensament polític i social a la Universidad Complutense de Madrid Membre de la Real Academia de la Historia, dirigí Cuadernos Hispano-Americanos i collaborà en Cruz y Raya , Revista de Occidente , El Sol , Asclepio i diverses publicacions estrangeres És conegut, principalment, pel seu estudi de la cultura espanyola renaixentista i barroca, que ell caracteritzà àmpliament Tot i ser, per la seva formació, un especialista en teoria política, els paràmetres del seu treball…

Biografia Alumne avantatjat de la classe d’aritmètica del pare Francesc Ferrer a l’Escola Pia de Santa Anna El 2 d’agost de 1802 ingressà al noviciat a Moià i hi professà el 26 de desembre de 1804 El 1810, per evitar la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on collaborà amb dos escolapis més en la fundació d’un collegi a Palma Entrà en contacte amb l’Acadèmia Militar de Palma, on començà a impartir algunes assignatures Quan l’Acadèmia es traslladà a Gandia i després a València, hi continuà com a professor de matemàtiques El 1823 el Govern monàrquic restablert clausurà les acadèmies i el…

Vida Fou batejat el 3 de desembre, dia que habitualment consta com a data de naixement El pare era membre de la banda musical del Regiment de Numància i d’ell degué rebre el jove Antoni les primeres lliçons de música El 1736 entrà a l’ Escolania de Montserrat , on tingué com a professors el mestre de capella Benet Esteve i l’organista Benet Valls, els quals li ensenyaren solfeig, orgue i composició Tingué com a condeixebles Felip Jaume Andreu 1727-1770 i Benet Juliá 1727-1787, i aquests anys de formació segurament conegué l’obra de destacats compositors dels segles XVII i XVIII Joan Baptista…