Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Melvin Calvin

Melvin Calvin
© Fototeca.cat
Química
Químic nord-americà, director del Lawrence Radiation Laboratory i del Chemical Biodynamics Group.
Les seves recerques abasten la biofísica, la química de la coordinació i els aspectes teòrics de la química orgànica Obtingué el premi Nobel de química el 1961 pels seus treballs sobre els processos bioquímics de la fase fosca de la fotosíntesi cicle de Calvin , que esclariren els mecanismes químics pels quals les plantes converteixen l’energia lluminosa, el diòxid de carboni i l’aigua, en els components essencials per a la vida i el creixement Collaborà en el projecte Manhattan, per a l’obtenció de la primera bomba nuclear És autor, entre altres obres, de The theory of Organic…
Calvin Coolidge

Calvin Coolidge
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Fou governador de Massachusetts 1918 En les eleccions del 1920 arribà a la vicepresidència amb Harding, i el succeí quan morí 1923 Candidat republicà el 1924, obtingué una àmplia majoria sobre el demòcrata John WDavis En un període de reactivació industrial, preconitzà la no-ingerència en els afers de les grans companyies i la reducció fiscal i de pressuposts A l’exterior, continuà la ingerència politicoeconòmica a l’Amèrica Llatina Nomenà la comissió que elaborà el pla Dawes
Pere Estrany Calvín
Natació
Nedador.
Fou un especialista en braça del Club Natació Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya absolut de 100 i 200 m 1975 i el d’Espanya d’hivern de 100 m 1977, 200 m 1976, 1978 i relleus 4 × 100 m estils 1977, 1979, i d’estiu de 100 m 1976, 1977, 200 m 1976 i relleus 4 × 100 m estils 1977, 1979 També fou recordista, estatal i català en piscina curta tres cops en els 200 m i un cop en els relleus 4 × 100 estils I en piscina de 50 m un cop en els 200 m i dos cops en els relleus 4 × 100 estils Fou onze vegades internacional sis en categoria absoluta i cinc en categoria juvenil amb una actuació…
Calvin Blackman Bridges
Biologia
Geneticista nord-americà.
Fou un dels collaboradors més importants de Thomas Hunt Morgan En el seu treball Nondisjunction as proof of the chromosome theory of heredity ‘La no-segregació com a prova de la teoria cromosòmica de l’herència’, 1916 donà la prova experimental decisiva que els cromosomes són els portadors dels gens
Edward Calvin Kendall
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Professor a la Mayo Clinic, obtingué, amb altres investigadors del seu país, l’aïllament de la tiroxina 1915 i de la corticosterona 1936 i la síntesi de la cortisona 1947, de la qual descobrí importants efectes terapèutics contra la piliartritis, la dermatosi, etc El 1950 rebé el premi Nobel de medicina, juntament amb PSHench i TReichstein
John Portman
Arquitectura
Arquitecte i promotor nord-americà.
Educat a la marina dels EUA i a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, on es graduà el 1950, el 1953 s’establí pel seu compte com a Portman & Associates La seva reputació com a arquitecte i promotor prové dels gratacels amb grans atris centrals que construí durant la dècada de 1970, com l’hotel Hyatt Regency San Francisco 1973, el Peachtree Center d’Atlanta 1976 o el Westin Bonaventura Hotel, a Los Angeles 1977, que tenen la seva culminació en l’hotel Atlanta Marriott Marquis 1985, amb un vestíbul de 55 plantes d’alçada Tingué nombrosos imitadors i des dels anys vuitanta impulsà a través de…
Frank Billings Kellogg
Política
Dret
Advocat i polític nord-americà.
Fou fiscal a la ciutat de Rochester abans de ser escollit senador per Minnesota, càrrec que excercí entre en 1917-23 Fou delegat a la V Conferència Panamericana celebrada a Santiago de Xile 1923 i ambaixador a la Gran Bretanya 1923-24 Substituí Charles E Hughes com a secretari d’estat 1925-29 en el govern de Calvin Coolidge El seu èxit més important fou la redacció, juntament amb el ministre francès Aristide Briand, d’un pacte de renúncia a la guerra conegut com a Pacte Briand-Kellogg, i secundat per quinze nacions L’acord, signat a París el 1928, li valgué el premi Nobel de la…
François Furet
Historiografia
Historiador francès.
Fou professor al Centre National de la Recherche Scientifique i a l’Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual fou també director Es centrà en l’estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual es distancià dels plantejaments marxistes i evolucionà cap a la història de les idees Entre els seus llibres cal destacar Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle 1965 La Révolution Française , amb D Richet 1973 Lire et écrire, l’alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry , amb J Ozouf 1977, Penser la Révolution Française 1978, L’atelier de l’histoire…