Resultats de la cerca

Vers el 1922 es traslladà a París, on fou deixeble d’ABourdelle S'afilià al surrealisme 1925-34 A partir del 1935, després d’una etapa marcada per la influència de l’escultura negra, creà un art figuratiu de formes allargassades coronades de busts deformes, figures estàtiques o en actitud de caminar Home que assenyala 1947 Tate Gallery, Londres, Plaça Major 1948-49 coll Peggy Guggenheim, Venècia, Cap monumental 1960 coll Joseph HHirshhorn, Nova York

S'inicià com a ajudant de direcció amb PAlmodóvar Átame , 1990 i com a guionista amb José Luis Berlanga, Eduardo Campoy i altres directors La seva primera pellícula, Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, li valgué un ampli reconeixement premis Ondas 1995, Goya 1996 al millor director, especial del jurat de Sant Sebastià 1995, Sant Jordi 1996 a la millor primera pellícula, etc Posteriorment ha rodat Sin noticias de Dios 2001, Alatriste 2006 i Sólo quiero caminar 2008

Començà estudis de física però els abandonà per dedicar-se a la pintura i a estudiar aspectes de l’aeronàutica i la robòtica Relacionant els coneixements adquirits en les diverses disciplines, creà una màquina de pintar, un robot per a traçar grafits sobre la paret El reconeixement internacional, però, li arribà amb Strandbeest , treball que reuní una sèrie d’escultures cinètiques Construeix grans figures que imiten esquelets d’animals i són capaces de caminar gràcies a la força del vent de les platges i a la fusió d’art i l’enginyeria Entre altres guardons, ha rebut el premi Ars…

S'inicià en la pintura a través de l’art acadèmic, però després d’una estada a París tornà a Itàlia, convençut de les virtuts de la coloració impressionista i divisionista Es llançà de ple a resoldre els problemes de la llum i del color El 1909 acceptà els postulats dinàmics del futurisme, i en signà el 1910 el Manifesto , amb Boccioni, Severini, Carrà i Russolo Tanmateix, no realitzà la primera obra futurista important fins el 1912 Passeig d’un gos lligat el moviment hi és donat pintant les fases successives del caminar Entre els futuristes, el seu art és el que més s’apropa a…

Vida i obra Beneficiat de l’església de Santa Magdalena de Tuïr, fou l’impulsor de la reconstrucció de l’ermita de Sant Martí de Cameles Com a prosista i poeta representà un dels puntals de la literatura religiosa de l’època barroca al Rosselló amb obres de gran interès per a la història de la mística i la prosa catalanes És autor d’una autobiografia, Llibre intitulat Camins traçats, per on podran los hereters de la casa principal de Ciuró de Camelas caminar sens perill , on dona moltes notícies sobre el seu entorn familiar, profundament devot i religiós, i el patrimoni de la…

Actuà a Obsesión 1974 de F Lara Polop, La muchacha de las bragas de oro 1979 de V Aranda, Mater amatísima 1980 de JA Salgot, Río abajo 1984 de JL Borau, Padre nuestro 1985 de F Regueiro i La hora bruja 1985, de J de Armiñán El 1990 inicià la seva collaboració amb P Almodóvar a Átame , que continuà amb Tacones lejanos 1991 i Kika 1993 També actuà a Amantes 1991, Libertarias 1995 i Tirant lo Blanc 2005, de Vicente Aranda Entre las piernas 1999, de MGómez Pereira Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, Sin noticias de Dios 2001 i Alatriste 2005, d’ADíaz Yanes El séptimo día 2004,…

Filla del filòsof argentí Abelardo Gabancho, que donà a conèixer a l’Argentina el filòsof Alexandre Deulofeu , aprengué català al casal català d’aquesta ciutat Estudià periodisme Resident a Barcelona des del 1974, collabora en diversos mitjans de comunicació de Catalunya premsa i ràdio i és autora de reportatges i guies de Barcelona i de treballs de tema historicocultural La creació del món catorze directors expliquen el seu teatre , 1986 Barcelona, tercera pàtria del tango , 1990, amb Xavier Febrés Despert entre adormits Joan Maragall i la fi de segle a Barcelona , 1998 La història amagada…

Cursà llatí, teologia i filosofia al seminari conciliar de Barcelona, i fou ordenat diaca Posteriorment es llicencià en història contemporània i moderna per la Universitat de Saragossa 1963 i en dret per la Universitat de Barcelona 1976 Es dedicà a l’ensenyament 1968-72 i posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració pública d’Andorra secretari de la Sindicatura General 1973-81 amb el síndic Julià Reig, secretari general del Govern andorrà 1981-84 encapçalat per Òscar Ribas i ambaixador plenipotenciari del Principat al Vaticà 2005-10 Fou també professor de dret mercantil i filosofia…

Filla de l’activista polític August Gil i Matamala , debutà de molt jove a Lola 1985, de JJ Bigas i Luna Es matriculà a l’Institut del Teatre de Barcelona i estudià cant, dansa i violí, i alhora treballà en televisió, presentant el curs de català Graduï’s, ara pot  i també el programa  Betes i films Posteriorment actuà a  El complot dels anells 1987, de F Bellmunt, i a  Un submarí a les estovalles 1991, d’Ignasi P Ferré Amb  Amo tu cama rica 1991, d’E Martínez Lázaro, obtingué els premis Ondas i Fotogramas de Plata 1992, el premi Sant Jordi de Cinematografia 1993 a la millor actriu en un…

Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…