Resultats de la cerca

El 1831 la seva família es traslladà a Barcelona Fou enllustrador i venedor ambulant de crema per a enllustrar el calçat Assolí grans èxits com a prestidigitador Recorregué Amèrica i bona part d’Europa Fou conegut per El Merlín español Perseguit per les seves idees republicanes, fou nomenat, tanmateix, cavaller dels ordes d’Isabel la Catòlica i de Carles III

Es doctorà en decrets a Bolonya i fou canonge de la catedral de Girona, ardiaca de Besalú i vicari general dels bisbes de Girona Bernat de Pau i Joan Margarit, càrrec que ja exercia el 1444 Com a secretari del capítol gironí fou l’encarregat de redactar-ne les actes capitulars o Resolutiones capituli cathedralis gerundensis 1462-82, que es conserven en dos manuscrits autògrafs de l’Arxiu Capitular de Girona i que són una de les fonts més importants per a l’estudi de la qüestió remença i la guerra civil a l’Empordà i als comtats catalans del nord Aquestes actes, redactades en…

Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca, començà una…

Vida i obra Doctor en teologia per la Universitat de Perpinyà, canonge de Santa María la Real i més tard de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat, l’any 1687, rector de la universitat El 1721, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna Molt preocupat en afermar els drets i els privilegis del seu capítol, es dedicà a aplegar material per a escriure Notícies de la iglésia insigne collegiata de Sant Joan de Perpinyà , que roman inèdita i conservada a la mediateca de la vila ms 82 L’obra, que detalla els orígens, la història, l’administració, les lluites internes i l’…

Vida i obra És conegut principalment pel  Llibre d’algunes coses assenyalades , escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemna a presó, el 1584, amb la qual s’intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l’obra, que restà a l’escrivania del racional Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps Després d’aquest afer, marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba,…

Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de…

D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…

El 1827 participà en la revolta ultrareialista guerra dels Malcontents formà part de la junta superior rebel, a Manresa Acabada la revolta, no sofrí represàlies gràcies a la protecció del comte d’Espanya, que el feu el seu conseller

Deixeble d’Abelard a París, fou condemnat amb ell al sínode de Sens 1140 per les seves doctrines sobre la relació entre la santedat del ministre i la validesa del ministeri Anteriorment 1139, el segon concili del Laterà l’havia condemnat per les seves prèdiques contra el domini temporal i les possessions eclesiàstiques El 1147 es posà al capdavant de la revolta ciutadana de Roma contra el papa i volgué establir-hi una nova república romana de la qual ell havia d’ésser el tribú La pau firmada entre el papa i l’emperador Frederic Barba-roja el 1153 assenyalà la fi d’Arnaldo, que fou empresonat…

Féu els estudis eclesiàstics a Vic, on fou ordenat de sacerdot el 1896, i es doctorà en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma A Barcelona estudià dret i filosofia, i hi exercí diverses tasques pastorals El 1911 obtingué una canongia a la catedral barcelonina i la càtedra d’economia i sociologia cristianes al seminari diocesà Se sentí vinculat a l’anomenada Escola Vigatana, fou membre de l’Esbart de Vic i seguidor de l’ideari balmesià Dirigí les revistes Aurora Social , Revista Social , i Reseña Eclesiástica , collaborà en diversos periòdics barcelonins El Correo Catalán , Diario de…