Resultats de la cerca

Professor a les universitats de Nimega i d’Utrecht Estudià alhora la psicologia animal i la humana, les quals contemplà des de la fenomenologia rebutjà el dualisme cartesià ànima-cos i basà les seves observacions sobre les relacions que manté el subjecte amb el medi més que no pas sobre situacions experimentals Entre d’altres obres, publicà Psychologie der Tieren ‘Psicologia dels animals’, 1920, Traité de psychologie animale 1952, Prolegomena van een anthropologische Fysiologie ‘Prolegòmens d’una fisiologia antropològica’, 1965

Es formà a Montpeller i exercí a Tolosa, al Llenguadoc És considerat un precursor del “dubte metòdic” cartesià, per tal com , en clara oposició a l’escolasticisme, considerava que en la realitat tot és tan enllaçat i tan complex que es fa impossible d’assolir-ne cap certesa d’aquest dubte, però, no en fa una tesi, sinó precisament un estímul per a prosseguir indefinidament la investigació La seva obra principal és Quod nihil scitur ‘Que hom no sap res’, 1581

Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó Fou professor 1645 al Collège Royal de París És conegut pels seus atacs a la filosofia dels aristotèlics, que considera com a purament verbal, car, per a ell, la veritable ciència ha de partir de les qualitats experimentals de les coses Fonamenta el coneixement en una doctrina sensualista i en l’atomisme clàssic de Demòcrit i Epicur Fou amic de Hobbes, entusiasta de Galileu, Copèrnic i Kepler i contradictor de l’intellectualisme cartesià Escriví llibres de física, matemàtiques, astronomia i…

Compaginà els estudis de dret amb els de música al Conservatori de París, on fou alumne de L Boëllmann, H Büsser i G Caussade El 1913 guanyà el Premi de Roma de composició amb la cantata Faust et Hélène Durant l’època en què estigué al capdavant del Conservatori de Versalles 1931-41 en dirigí la reforma pedagògica, i durant l’ocupació nazi fundà l’Orchestre des Cadets i un cor infantil per tal d’impedir la deportació dels alumnes a Alemanya El control cartesià que marcà la seva música no impedí, però, l’expressió dels sentiments, i les seves composicions revelen un esperit…

Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als suscitats per…

Fou membre preeminent de l’Invisible College, que el 1660 es transformà en la Royal Society El 1657 construí amb Robert Hooke una bomba pneumàtica basant-se en els treballs de l’alemany Otto von Guericke Observà que a l’aire hi ha un component necessari per a la combustió i la respiració, i que l’aire és suport de les ones sonores però no influeix sobre els fenòmens elèctrics i magnètics Perfeccionà el termòmetre de Galileu i adoptà com a punt fix de l’escala termomètrica el de la fusió del glaç En la resposta a una crítica al seu llibre New Experimental Physico-Mechanical…

El seu nom, com el de les seves germanes Agnès de Saint-Paul i Angélique-Marie de Sainte-Madeleine, abadesses del monestir de Port-Royal, va lligat al jansenisme , del qual fou capdavanter i l’home del pensament, a la mort de Saint-Cyran Les seves obres De la fréquente Communion 1643 i Lettres à une personne de condition 1655 li valgueren l’expulsió de la Universitat de París, on retornà el 1669, i foren l’ocasió de les Provinciales de Pascal En revifar-se la controvèrsia jansenista es retirà als Països Baixos, on es dedicà als estudis bíblics i a escriure contra els regalistes Escriví uns…

La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al…

Fill d’una família pertanyent a l’antiga noblesa, educat a Juilly, féu estudis de dret a la Universitat de Bordeus i fou rebut com a conseller al parlament el 1714 President del parlament 1716, perdé l’entusiasme per la professió de jurista i, fill de l’esperit cartesià del segle XVII, es decantà gradualment cap al conreu de les ciències i fou rebut a l’Acadèmia bordelesa Casat el 1715 amb Jeanne de Lartigue, sis anys més tard entrà triomfalment en el món literari amb la publicació de les Lettres Persanes Sojornà a París, on fou rebut a l’Académie Française el 1728, any en què…

Estudià amb els jesuïtes a Madrid, Alcalá i Salamanca Molt jove participà en els certàmens poètics en honor de sant Isidre i de santa Teresa L’any 1636 era l’escriptor dramàtic més famós de la cort, investit amb l’hàbit de Santiago Després d’una joventut agitada, participà en la Guerra dels Segadors El 1651 fou ordenat sacerdot Gaudí sempre d’un ampli favor reial La seva obra dramàtica cent vint obres majors, vuitanta actes sacramentals i una trentena d’obres menors presenta una estructura que és culminació de les teories de Lope de Vega, alhora que té unes característiques clarament…