Resultats de la cerca

Ja prevere, entrà a l’orde dominicà el 1469, després d’haver passat un quant temps als jerònims Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador El 1484 fou designat per al càrrec de la inquisició al Principat, juntament amb Joan Franco, però no arribà a exercir a causa de l’oposició de les autoritats barcelonines, i el 1486 fou revocat amb la reorganització de Torquemada, inquisidor general de la corona catalanoaragonesa El 1502 fou nomenat inquisidor de Mallorca, però del 1506 al 1508 passà al Principat amb el mateix càrrec, que, del…

Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii 1680 i a Jurisdicción regia y pontificia que tiene el maestrescuelas ~1687, obra escrita amb motiu d’un conflicte que l’oposà al rector de l’estudi general, el 1686 També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville 1680, probablement per encàrrec del lloctinent de Catalunya d’aquesta família, Discursos astrológicos y del cometa aparecido en 1668 1688, etc

Jugà al GEiEG de Girona, equip en el qual romangué més de vint temporades Disputà un Campionat del Món d’handbol d’onze amb la selecció espanyola 1952 Visqué com a jugador la transició de l’handbol d’onze a l’handbol de set, modalitat en què també fou internacional Presidí la Federació Catalana d’Handbol 1982-88

Gestionà esdeveniments ciclistes durant els anys cinquanta i seixanta dins de la Unió Ciclista Igualadina, club que presidí a partir del 1969 Alternà aquesta activitat amb la de delegat de la Federació Catalana de Futbol El 1964 endegà el Gran Premi Ciutat d’Igualada i treballà en la creació i continuïtat d’altres proves ciclistes com el Trofeu Baix Penedès i el Trofeu Ramon Riba 1973, el Trofeu Ricard Grau i Escoda 1980, el Gran Premi Generalitat i el Trofeu Vila de Piera 1981 i el Gran Premi Diputació de Barcelona 1983 Organitzà les arribades d’algunes etapes de la Vuelta a Espanya, la…

Vida Fou mestre de capella a Granollers abans de ser-ho de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 1715, en substitució de Lluís Serra Pel novembre del 1733 assolí la plaça de mestre de capella de la catedral de Toledo, càrrec que conservà fins a la seva jubilació per malaltia el 1762 La seva producció es conserva majoritàriament a l’arxiu musical de la seu de Toledo, per bé que també n’hi ha algunes obres a El Escorial, la Biblioteca de Catalunya i a Montserrat Compongué obra vocal religiosa en romanç, en què cal destacar nombrosos villancets, alguns d’ells a vuit veus amb violins…

Mestre de capella de Granollers 1714, de Santa Maria del Mar, a Barcelona 1715, i de la catedral de Toledo 1736-62 El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación , d’Antoni Soler Madrid, 1762 Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar Betulia libertada , 1726 La igual justicia de Dios , 1729 Vencer matando y muriendo , 1731, villancicos, misses, motets, salms i tonos La…

Llicenciat per la Universitat de València, amplià estudis a les universitats de Tübingen i Besançon Professor, successivament, a la Universitat de les Illes Balears 1994 i a la Universitat Pompeu Fabra 1999, d’on esdevingué catedràtic el 2002, és autor d’uns 200 treballs publicats que el convertiren en el matemàtic de l’Estat espanyol més citat internacionalment Inicialment, es dedicà a l’anàlisi funcional i, posteriorment, al processament digital d’imatges i el seu tractament per ordinador, matèries en les quals esdevingué un referent internacional De les seves publicacions hom pot esmentar…

Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa S'establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes JMRaspall, JMJujol i CMartinell La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra El seu fill Antoni Oriach i Rovira Barcelona 1888 estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona i fou nomenat catedràtic de patologia a la Universitat de València 1875 Fundà la revista “Archivos de la Medicina Valenciana” 1881 i publicà, entre d’altres obres mèdiques, Programa de patología médica 1877 i Discurso contra la inoculación colérica Ferrán 1885

Escrivà reial i notari de Ripoll 1804-07, també fou conegut simplement pels cognoms de Mas i Enric És autor de poesies i obres teatrals en castellà, la majoria perdudes, com un poema sobre la història de Manresa, i d’algunes traduccions Se’n conserva, però, el drama burgès  La heredera astuta o la más sutil currutaca  Barcelona ~1800, en alexandrins En català escriví la  Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet , impresa possiblement a Manresa ~1800, amb trets sentimentalistes, encara que al servei d’una finalitat piadosa, la de divulgar un episodi miraculós suposadament…