Resultats de la cerca

Monjo de Montserrat des del 1933, estudià teologia a Friburg Suïssa i a Salamanca i s’especialitzà en Sagrada Escriptura a l’École Biblique de Jerusalem Prengué part activa en els estudis bíblics  de Montserrat especialment, s’encarregà de la traducció i els comentaris de les Epístoles Catòliques 1958 i dels llibres d’Esdres i Nehemies, a més d’altres introduccions i notes En el Nou Testament de Montserrat, del 1961, tingué cura de la versió i les notes de les Epístoles Catòliques i de les notes dels Actes dels Apòstols i de les Epístoles de Sant Pau En la versió de…

Amb Régamey fou director de la revista Art Sacré 1937-54 Fou el promotor de les obres de Matisse, Braque, Le Corbusier, Léger, Chagall, Rouault i d’altres, a les esglésies catòliques

Professor a Berlín, Tübingen i Munic, tingué importància en els moviments de les joventuts catòliques i en el litúrgic Representant significat del catolicisme cultural alemany, escriví Vom Geist der Liturgie ‘De l’esperit de la litúrgia’, 1918, Der Herr ‘El Senyor’, 1937 i Vom Sinn der Kirche ‘Del sentit de l’Església’, 1922

Dirigí el collegi de Prada a partir del 1815 i el de Ceret a partir del 1829 El 1841 publicà a Avinyó la Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques , escrit en una llengua relativament neta de gallicismes, per la qual cosa hom pot considerar-lo precursor de la renaixença literària rossellonesa

Comandant dels exèrcits taborites hussita a Bohèmia, causà la desfeta al legat papal Cesarini a Domazlice 1431 Diplomàtic excepcional, fou cap de l’ambaixada bohèmia en el concili de Basilea 1433 i continuà les tractacions amb els legats del concili a Praga Dividides les forces hussites, fou vençut a la batalla de Lipany per les forces nobles i burgeses, hussites i catòliques, i morí heroicament

Ingressà a l’orde carmelità el 1898 i fou ordenat de prevere el 1905 Estudià a Roma i fou cofundador i professor de la Universitat Catòlica de Nimega Fundà 1925 la Unió de les Escoles Catòliques Tingué una gran activitat periodística S'oposà amb fermesa al nazisme, per la qual cosa fou deportat al camp de concentració alemany de Dachau, on fou mort amb una injecció letal Fou beatificat per Joan Pau II el 1985

El 1726 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà , inèdita, descripció de la vida i els costums d’aquelles terres Escriví també una gramàtica aràbiga, un vocabulari àrab-castellà i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda

De pares catalans, aviat es traslladà a Catalunya Es llicencià com a metge i cirurgià a la Universitat de Barcelona És president de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, amb seu a la Ciutat del Vaticà, i presidí l’Associació de Metges Cristians de Catalunya entre els anys 1993 i 2005 Té més de tres-cents escrits publicats, entre els quals destaquen Los ojos del ciudadano 2000 i Llibre carta als metges catòlics de tot el món 2006

Fill de Jaume II d’Anglaterra i de la seva segona muller, Maria de Mòdena La revolució del 1688 obligà la seva família a exiliar-se Fou exclòs del tron britànic per l' Act of Settlement 1701, i, malgrat l’ajut de Lluís XIV de França i els seus partidaris a Escòcia jacobita , la seva posició política s’afeblí ràpidament a causa de les seves conviccions catòliques Fracassà un intent seu de promoure un aixecament a Escòcia 1715

Fill de Marc Coll, notari quòndam de Pineda i Montpalau Fou criat i secretari de Jaume Ferrer de Blanes, que el nomenà hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles amb la disposició testamentària que l’obligava a canviar el cognom de Coll pel de Ferrer L’any 1545, edità l’obra de Jaume Ferrer Sentències catòliques del diví poeta Dant , a l’obrador de Carles Amorós , que dedicà a Hipòlita Roís de Liori i de Requesens, comtessa de Palamós