Resultats de la cerca

Resident a Barcelona des del 1961, s’inicià al judo al Gimnàs Marín El 1972 formà part del primer equip femení de judo federat del gimnàs, on també fou professora Cinturó negre tercer dan, guanyà tres Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1979 i un d’Espanya 1975 Fou la primera dona que arbitrà una final del Campionat d’Espanya júnior com a jutge principal El 1988 ocupà el càrrec de seleccionadora estatal infantil

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, s’inicià en pistola i a partir del 1961 començà a competir en carrabina Fou campió d’Espanya en la disciplina de matx anglès 1966, 1967, 1969, 1970, 1972, 1974 i en carrabina en tres posicions 1963, 1969, 1972 També guanyà nombrosos campionats de Catalunya i de Barcelona Baté el rècord mundial en disciplina de matx anglès 1970 amb una marca de 599 sobre 600 Participà en la prova de carrabina en tres posicions en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i en la prova de 50 m estirat als de Munic 1972, Mont-real 1976 i Los Ángeles 1984 També fou present en els Jocs…

Guanyà la medalla de bronze del Campionat d’Espanya de salmònids mosca amb la selecció catalana 2008

Vida i obra Fou mestre de Jaume Vicens i Vives Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN Es doctorà 1909 amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV 1911, i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història La seva estada a la ciutat s’allargà fins a la guerra civil establí relacions amb l’arxiver i medievalista…

Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie documental…

La seva poesia, amb influència modernista, evolucionà de l’erotisme Las lenguas de diamante, 1918 Raíz salvaje , 1922 a l’intimisme místic Estampas de la Biblia, 1936 La seva obra tingué una gran difusió i el 1929 hom l’anomenà Juana de América Escriví, també, contes Carlo , 1944, llibres de tema religiós i una Autobiografía 1957

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1975-76 procedent del Cerro Porteño del Paraguai Jugava de migcampista i estigué a l’Espanyol fins a l’edició 1978-79 Disputà 105 partits de Lliga i marcà 11 gols Retornà al Cerro Porteño Fou internacional paraguaià

Procedent del Cerro Porteño del Paraguai, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1973-74 Jugava de defensa central i romangué al club de Sarrià fins a la temporada 1977-78 Disputà 103 partits de Lliga i marcà 6 gols Posteriorment tornà al Cerro Porteño Fou nombroses vegades internacional amb la selecció del Paraguai, amb la qual es proclamà campió de la Copa Amèrica 1979 També jugà dues vegades amb la selecció catalana

Guia d’alta muntanya UIAGM, rebé diverses distincions per la seva activitat alpinística Ascendí el Chacraraju i l’Ocshapalca Andes peruans, 2002, obrí una nova via al Hua-guruncho Perú, 2003, al Shisha Pangma Himàlaia, 2004, al Cerro Standart Patagònia, 2004, ascendí diversos cims dels Andes peruans amb Jordi Corominas 2007, escalà el Cerro de San Lorenzo Patagònia, 2008, l’avantcim del Tengui Ragui Tau Himàlaia, 2009 i també obrí vies d’alguns cims de la Patagònia, entre d’altres, el Fitz Roy 2009

Membre del futurisme, publicà alguns manifestos, el primer dels quals fou L’arte dei rumori 1913, on propugnava la creació d’una expressió musical adscrita a aquest moviment Russolo defensava una música no basada en les notes sinó en sons que evoquessin els sorolls presents en la vida diària, com ara els de les màquines Es proposà crear una orquestra futurista que pogués fer realitat aquest projecte, una orquestra constituïda per instruments diferents En aquest sentit, inventà alguns instruments futuristes com el sibilatore , l' ululatore , el russolofono i l' arco enarmonico L’any 1932…