Resultats de la cerca

Capdavanter del cinema a Barcelona, del 1902 al 1907, on realitzà un gran nombre de films L’hereu de Can Pruna , 1905 Se da de comer en el Hotel Eléctrico , 1907 El hombre invisible després alternà la seva feina amb París com a truquista de la casa Pathé Voyage à Jupiter , 1907 en la línia de Méliès i de Zecca En 1904-05 havia collaborat com a operador en les “projeccions parlades” creades per Lluís Graner i dirigides per Adrià Gual El 1910 fundà la seva pròpia productora Passà després a Itàlia, on treballà del 1912 al 1919 i en 1924-25 com a tècnic i operador Cabiria , 1914 Maciste all’…

Vida Fill d’un metge militar, el 1895 viatjà a París, on es casà amb l’actriu Julienne Mathieu i entrà en contacte amb la incipient indústria cinematogràfica, especialment en el camp de l’acoloriment El 1901 s’installà a Barcelona, com a delegat de la Pathé Frères potser també de la Star Films de Méliès i muntà un taller d’acoloriment de pellícules de la companyia francesa amb un sistema d’invenció pròpia També s’inicià en la realització de films, molts dels quals foren incorporats al catàleg Pathé Treballà el gènere documental en Ascension du Mont Serrat 1901 i Barcelone, parc au crepuscle…

Vida Fill del poeta  Josep Tharrats , estudià cinematografia a l’IDHEC de París i fou un actiu promotor de cineclubs a Barcelona durant el període 1950-62 Aprengué l’ofici entre el 1954 i el 1968, treballant al costat de LG Berlanga, JM Forn, JM Nunes, CF Ardavín, Franco Rosi, Riccardo Freda i Robert Parrish com a ajudant de direcció, secretari de rodatge, ajudant de producció o ajudant de muntatge Realitzà documentals, cinema publicitari i industrial, llargmetratges, etc Es donà a conèixer com a realitzador amb el curtmetratge  Un viernes santo 1960, inscrit al corrent de La Gente Joven del…

Vida Fou un dels iniciadors del lloguer de films a Espanya Treballà com a ajudant d’operador en diversos cines de Barcelona, i ja com a operador, al Palacio de la Ilusión, local inaugurat el 1901 a la Gran Via de les Corts Catalanes El 1903 s’ocupà de les projeccions de La Maravilla, i dels " intermedios cinematográficos " del teatre Lírico Home d’una gran activitat, arribà a tenir disset locals a Catalunya, Aragó, València, Madrid i les Illes Balears El 1910 s’associà amb Segundo de Chomón, i muntaren la productora i galeria de filmació Chomón i Fuster, en la qual Chomón realitzà una vintena…

Vida Estudià a l’Escola de la Llotja de Barcelona i al taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista i el retrat Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, Berlín 1891, Barcelona 1896, Madrid 1895, 1897 i 1901 i París 1899 Membre de la Societat Nacional de Belles Arts de París, el 1904 interrompé la seva carrera artística per posar en escena la unió de les arts visuals i auditives Per aquest motiu creà la sala Mercè a la rambla dels Estudis de Barcelona, decorada per Antoni Gaudí S’inaugurà al final del mateix any amb una sèrie…

Dirigí alguns films Leyenda rota 1939, Los misterios de Tánger 1942 i Otros tiempos 1959-60 Fou president de la Filmoteca Nacional de España i director fins el 1966 del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Escriví, entre altres obres Historia del Cine 1948-50, Picasso, en el cine también 1971, La Guerra de España y el Cine 1972, i Segundo de Chomón, maestro de la fantasía y de la técnica 1871-1929 1972

Fill de Domènec Giménez i Botey , fins l’any 2004, any de la seva jubilació, fou cap dels arxius de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, des d’aquest càrrec, promogué la recuperació i restauració d’un gran nombre de films rodats a Catalunya, d’entre els quals les cintes de Segon de Chomon Expert en química del revelatge, fou un impulsor de l’associació Cinema Rescat, creada el 1996, per a la recuperació de cintes, de la junta directiva de la qual fou membre, i que promogué també el Festival Memorimage de Reus, que dirigí entre el 2006 i el 2009

Vida Treballà al saló La Maravilla del Parallel com a mim El 1905 intervingué en dos films de Segundo de Chomón, Los sitios de Chile i Juanito el Forzudo Després treballà per als millors directors i per a productores com ara Films Barcelona i Iris Films, actuant en gairebé tots els títols d’Adrià Gual del 1914, ja que en fou collaborador al Teatre Íntim El alcalde de Zalamea Misterio de dolor La gitanilla Los cabellos blancos Linito por el toreo El calvario de un héroe i Un drama de amor Albert Marro el contractà com a actor de la Hispano Films, on treballà deu anys Destacà en títols…

Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905…

Conegut com el gentleman de l’illusionisme , al començament dels anys vuitanta participà juntament amb Christa Leem, Albert Vidal, Manel Barceló, Pep Bou , Tortell Poltrona i Ángel Pavlovsky en la renovació del music-hall català inspirada per Joan Brossa , amb qui mantingué una fructífera relació artística concretada en espectacles com Gran sessió de màgia en dues parts 1987 i Poemància 1996 Poc abans de la mort de Brossa 1997 fundà amb Hermann Bonnín  el Brossa Espai Escènic de Barcelona, posteriorment reconvertit en La Seca – Espai Brossa Amb Bonnín presentà els muntatges El combat de les…