Resultats de la cerca
Es mostren 558 resultats
Francesc Nicolau i Pous
Història
Sacerdot i científic.
Llicenciat en teologia i ciències exactes, és professor de filosofia de la naturalesa a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Barcelona i de matemàtiques i ciències al Seminari Menor Diocesà Ha destacat per una intensa activitat com a divulgador científic, tant per a infants a Cavall Fort com per a adults a Catalunya Cristiana Les seves collaboracions a aquesta darrera revista estan recollides en diversos llibres L’evolucionisme, avui 1984, Origen i estructura de l’univers 1985, La constitució de la matèria 1986, La cèllula i la reproducció dels éssers vius 1987 i El cervell…
Josep Antoni Llobet i Vall-llosera
Historiografia
Científic i historiador.
Fou membre de la Societat Filosòfica Exiliat a França 1824-32, per les seves idees liberals, en tornar-ne contribuí a la introducció del pensament científic modern als Països Catalans Físic, geòleg i arqueòleg, recollí i classificà molts llibres procedents de biblioteques conventuals destruïdes el 1835, collaborà en l’organització del museu arqueològic de Barcelona i fou professor i president de l’Acadèmia de Ciències, on llegí diversos treballs Publicà, entre altres obres, De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña 1834, Descripción de un Atlas catalán…
Tomàs Vicent Tosca i Mascó
Historiografia catalana
Científic i filòsof.
Vida i obra Igual que el seu pare, el catedràtic de theòrica Calixt Tosca, estudià a la Universitat de València, on es graduà de mestre en arts i doctor en teologia Consagrat sacerdot el 1678, ingressà en la Congregació de Sant Felip Neri 1678, on ocupà importants càrrecs De jove assistí amb assiduïtat a les destacades tertúlies oferides per Fèlix Falcó de Belaochaga i Baltasar Íñigo, on s’instruí en els sabers matemàtics En aquell ambient de renovació científica de la València del s XVII, començà a dirigir una escola de matemàtiques 1687, on acudiren joves de la noblesa de la ciutat La seva…
Jorge Wagensberg Lubinski
© Hermínia Sirvent / Ajuntament de Lleida
Filosofia
Física
Físic, filòsof i divulgador científic.
Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa…
Tomàs Galiana i Mingot
© Família Galiana-Mingot
Periodisme
Escriptor científic.
Participà 1936-39 en la Guerra Civil Espanyola com a sergent d’aviació de l’exèrcit republicà, acabada la qual hagué d’exiliar-se a França, on fou internat en camps de treballs francesos Amb la invasió alemanya del sud de França fou fet presoner pels alemanys, i abans de finalitzar la Segona Guerra Mundial fugí De formació autodidàctica, s’establí a França i treballà durant set anys al servei d’aerodinàmica de l’empresa estatal francesa SNIAS, constructora d’avions, helicòpters i coets, càrrec que abandonà per dedicar-se a l’escriptura científica Secretari general de redacció de la Librairie…
Giambattista Della Porta
Literatura italiana
Científic i escriptor italià.
La seva obra correspon a la d’un típic representant del corrent màgic renaixentista, barreja indissociable d’aspectes científics, religiosos i màgics En el camp de la medicina fou seguidor de Paracels en la teoria de la signatura plantorum , tal com resta reflectit en la seva Phytognomonica 1588 Els seus treballs sobre física ja tenen un caràcter molt més elaborat i en un bon nombre d’aspectes poden ésser considerats com a precedents immediats de l’esclat científic del s XVII Fou autor del primer tractat sistemàtic sobre lents òptiques, Magia Naturalis , obra on també desenvolupà…
René du Perron Descartes
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i científic francès.
Conegut també amb el nom llatinitzat de Cartesius , és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna Fill d’un conseller del parlament de Bretanya, fou educat al collegi dels jesuïtes de La Flèche, i es llicencià en dret a Poitiers Desitjós de conèixer “el llibre del món”, el 1618 començà un llarg període de viatges, primerament com a soldat i després com a particular Per assegurar-se una vida tranquilla de meditació i estudi, el 1628 es retirà a Holanda, on romangué més de vint anys, fins que, acceptant la invitació de la reina Cristina de Suècia, es traslladà a Estocolm, on…
Miquel Ribot i Serra
Arquitectura
Filosofia
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte.
Ingressà a l’orde caputxí el 1755, professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra , i l’any 1765 s’ordenà de prevere Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix Fou professor de filosofia i teologia al convent dels caputxins de Palma on fou el primer a ensenyar filosofia experimental basant-se en Ramon Llull També ensenyà matemàtiques a l’escola de la Societat Econòmica d’Amics del País i a la Universitat Literària de Mallorca Organitzà el museu d’antiguitats i d’història natural i la biblioteca conventual, que continuà Lluís de Vilafranca Com a arquitecte desenvolupà la seva activitat dins l’…
Jordi Joan i Santacília
Científic, marí i diplomàtic.
A dotze anys es traslladà a Malta on fou patge del gran mestre Antonio Manuel de Villena i rebé el títol de comanador de l’orde Tornà a la península Ibèrica el 1729, ingressà a la Compañía de Reales Guardias, i a Cadis féu estudis de matemàtiques, astronomia i navegació Del 1735 al 1745 participà en l’expedició al Perú organitzada per l’Acadèmia de Ciències de París per tal de mesurar un grau del meridià terrestre i verificar les teories sobre la forma de la Terra, en la qual expedició efectuà una gran quantitat d’experiències de física i d’observacions astronòmiques —amb el seu company…
Sebero Altube Lertxundi
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i lexicògraf basc, puntal científic del renaixement literari del començament del segle XX.
El 1918 fou un dels dotze primers membres de l’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua Basca Escriví innombrables articles, opuscles i llibres sobre aspectes gramaticals del basc — Erderismos 1929, La vida del éuskera 2 volums, 1934-36—, en què es distingeix com a defensor d’un idioma popular i científic, en contra del corrent dominant de la seva època, que era purista i neologista En definitiva, el seu criteri ha prevalgut També fou director de l’Orfeón Guernikés des del 1922
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina