Resultats de la cerca

Llicenciat en teologia i ciències exactes, és professor de filosofia de la naturalesa a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Barcelona i de matemàtiques i ciències al Seminari Menor Diocesà Ha destacat per una intensa activitat com a divulgador científic, tant per a infants a Cavall Fort com per a adults a Catalunya Cristiana Les seves collaboracions a aquesta darrera revista estan recollides en diversos llibres L’evolucionisme, avui 1984, Origen i estructura de l’univers 1985, La constitució de la matèria 1986, La cèllula i la reproducció dels éssers vius 1987 i El cervell…

Fou membre de la Societat Filosòfica Exiliat a França 1824-32, per les seves idees liberals, en tornar-ne contribuí a la introducció del pensament científic modern als Països Catalans Físic, geòleg i arqueòleg, recollí i classificà molts llibres procedents de biblioteques conventuals destruïdes el 1835, collaborà en l’organització del museu arqueològic de Barcelona i fou professor i president de l’Acadèmia de Ciències, on llegí diversos treballs Publicà, entre altres obres, De los pozos artesianos en general y de su aplicación a la Cataluña 1834, Descripción de un Atlas catalán…

Vida i obra Igual que el seu pare, el catedràtic de theòrica Calixt Tosca, estudià a la Universitat de València, on es graduà de mestre en arts i doctor en teologia Consagrat sacerdot el 1678, ingressà en la Congregació de Sant Felip Neri 1678, on ocupà importants càrrecs De jove assistí amb assiduïtat a les destacades tertúlies oferides per Fèlix Falcó de Belaochaga i Baltasar Íñigo, on s’instruí en els sabers matemàtics En aquell ambient de renovació científica de la València del s XVII, començà a dirigir una escola de matemàtiques 1687, on acudiren joves de la noblesa de la ciutat La seva…

Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa…

Participà 1936-39 en la Guerra Civil Espanyola com a sergent d’aviació de l’exèrcit republicà, acabada la qual hagué d’exiliar-se a França, on fou internat en camps de treballs francesos Amb la invasió alemanya del sud de França fou fet presoner pels alemanys, i abans de finalitzar la Segona Guerra Mundial fugí  De formació autodidàctica, s’establí a França i treballà durant set anys al servei d’aerodinàmica de l’empresa estatal francesa SNIAS, constructora d’avions, helicòpters i coets, càrrec que abandonà per dedicar-se a l’escriptura científica Secretari general de redacció de la Librairie…

La seva obra correspon a la d’un típic representant del corrent màgic renaixentista, barreja indissociable d’aspectes científics, religiosos i màgics En el camp de la medicina fou seguidor de Paracels en la teoria de la signatura plantorum , tal com resta reflectit en la seva Phytognomonica 1588 Els seus treballs sobre física ja tenen un caràcter molt més elaborat i en un bon nombre d’aspectes poden ésser considerats com a precedents immediats de l’esclat científic del s XVII Fou autor del primer tractat sistemàtic sobre lents òptiques, Magia Naturalis , obra on també desenvolupà…

Conegut també amb el nom llatinitzat de Cartesius , és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna Fill d’un conseller del parlament de Bretanya, fou educat al collegi dels jesuïtes de La Flèche, i es llicencià en dret a Poitiers Desitjós de conèixer “el llibre del món”, el 1618 començà un llarg període de viatges, primerament com a soldat i després com a particular Per assegurar-se una vida tranquilla de meditació i estudi, el 1628 es retirà a Holanda, on romangué més de vint anys, fins que, acceptant la invitació de la reina Cristina de Suècia, es traslladà a Estocolm, on…

Ingressà a l’orde caputxí el 1755, professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra , i l’any 1765 s’ordenà de prevere Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix Fou professor de filosofia i teologia al convent dels caputxins de Palma on fou el primer a ensenyar filosofia experimental basant-se en Ramon Llull També ensenyà matemàtiques a l’escola de la Societat Econòmica d’Amics del País i a la Universitat Literària de Mallorca Organitzà el museu d’antiguitats i d’història natural i la biblioteca conventual, que continuà Lluís de Vilafranca Com a arquitecte desenvolupà la seva activitat dins l’…

A dotze anys es traslladà a Malta on fou patge del gran mestre Antonio Manuel de Villena i rebé el títol de comanador de l’orde Tornà a la península Ibèrica el 1729, ingressà a la Compañía de Reales Guardias, i a Cadis féu estudis de matemàtiques, astronomia i navegació Del 1735 al 1745 participà en l’expedició al Perú organitzada per l’Acadèmia de Ciències de París per tal de mesurar un grau del meridià terrestre i verificar les teories sobre la forma de la Terra, en la qual expedició efectuà una gran quantitat d’experiències de física i d’observacions astronòmiques —amb el seu company…

El 1918 fou un dels dotze primers membres de l’Euskaltzaindia Acadèmia de la Llengua Basca Escriví innombrables articles, opuscles i llibres sobre aspectes gramaticals del basc — Erderismos 1929, La vida del éuskera 2 volums, 1934-36—, en què es distingeix com a defensor d’un idioma popular i científic, en contra del corrent dominant de la seva època, que era purista i neologista En definitiva, el seu criteri ha prevalgut També fou director de l’Orfeón Guernikés des del 1922