Resultats de la cerca

Ha imposat els titelles com un art majoritari i interdisciplinari amb tècniques diverses de tot el món A més de la manipulació dels objectes escènics, els seus muntatges recolzen en la música, la tria dels materials i la desconcertant organització de l’espai, on es barregen actors reals i titelles El 1968 creà la Compagnie Philippe Genty Entre les seves produccions hom pot esmentar Rond comme un cube 1982, Sigmund’s Follies 1983, Désirs Parades 1986, Dérives 1989, Ne m’oublie pas 1992 i Voyager immobile 1995, Passagers clandestins 2001, Zigmund Follies 2001, Ligne de fuite 2002 i…

Fou tinent d’alcalde de Barcelona 1936-37 en el Consistori de Carles Pi i Sunyer Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França, on feu diversos cursos de literatura i història a la facultat de lletres de Montpeller Durant el període 1944-47 feu viatges clandestins a Barcelona i Madrid per establir contacte i donar suport a grups opositors al franquisme Fou cap del Servei d’Informació de la Generalitat de Catalunya a l’exili 1947-49 El 1949 marxà a Cochabamba Bolívia, on exercí càrrecs directius diverses empreses privades També fou director de la Cámara Nacional de Comercio…

Actor, dramaturg i escenògraf de la companyia Mag Teatre 1998-2001, amb la qual estrenà obres o adaptà per al teatre textos de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, Ramon Llull, entre d’altres, amb el músic Toti Soler presentà l’espectacle Un home reparteix fulls clandestins , sobre poemes de Joan Brossa 2004 i Deu catalans i un rus també amb la cantant Ester Formosa 2005 És autor dels llibres de poemes Requiescat in pace 1998, amb Pere Perelló, Poezies 2001, Poema B 2006, Els joves i les vídues 2006, premi Ausiàs Marc de poesia, Pluja de foc 2016 i Sons…

Membre de diversos moviments clandestins de resistència contra el règim d' Anastasio Somoza , el 1967, essent membre de la direcció del Frente Sandinista de Liberación Nacional , fou detingut i romangué a la presó fins el 1974 Amb el triomf sandinista del 1979, fou nomenat membre de la junta de govern revolucionària, la qual coordinà 1981-84 Fou elegit president de l’estat l’any 1984 Les guerrilles, l’embargament econòmic dels EUA, la persecució  i la inflació galopant foren causa de la seva derrota en les eleccions del 1990 Tot i això, Ortega continuà al capdavant de l’FSLN i,…

Germà de Joan E Jarque i Jutglar Quan tenia un any, el seu pare fou detingut i assassinat per les anomenades patrulles de control Formà part, a la postguerra, dels clandestins Minyons de Muntanya de mossèn Batlle Els anys seixanta estudià magisteri com a alumne lliure Al final dels anys setanta es diplomà com a professor de pedagogia terapèutica Cofundador de les Escoles Laietanes 1953, durant els anys cinquanta treballà en diversos centres docents Dedicat a les necessitats educatives específiques dels discapacitats , el 1958 fundà l’experiència pionera dels Tallers Educatius a…

Participà en combats clandestins d’aquest esport i en promogué la legalització Fou deixeble del púgil nord-americà Tony Berton El 1909 fundà la secció de boxa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on també exercí de preparador 1914-22 i ocupà diversos càrrecs directius El 1913 participà en el primer combat de boxa oficial celebrat a Barcelona, on derrotà el púgil Puig Amatller per abandó Participà en una dotzena de combats com a amateur en la categoria de pes ploma, fins que es retirà el 1920 Després organitzà vetllades pugilístiques, participà en la fundació de la Federació…

Obrer, en 1946-51 estudià a l'Escola Superior de Política i Sociologia de Praga, i posteriorment es dedicà a la docència fins el 1953, que esdevingué redactor de la secció literària de l'òrgan del Partit Comunista de Txecoslovàquia,  Rudé Pravo Començà la trajectòria literària amb la narració Rusný dum ‘La casa agitada’, 1963 Prosseguí amb la novella Sekyrà ‘La destral’, 1966, on descriu en forma de diàleg els errors i les conseqüències del dogmatisme polític El 1969 fou depurat per haver redactat el document conegut per Dues mil paraules, un manifest molt crític amb el règim comunista, el…

Vida i obra El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins “Esclat” el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’Editorial Torre, que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-Picó, i, posteriorment, cap a una poesia d’influència postsimbolista La seva obra conté una factura de…

Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, collabora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia 1989-2003 Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA , sobre el qual ha publicat Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Josep Playà, Terror i Negligència Hipercor i la construcció periodística d'ETA 1997, Diario privado de la guerra vasca 1999, Euskadi sin prejuicios 2001, Voces sobre Euskadi 2004, Madariaga De…

És considerat un dels primers artistes pop de l’Estat espanyol, com destacà en el seu moment el crític Alexandre Cirici i Pellicer Estudià al seminari de Girona, on aviat començà a destacar per les seves habilitats, i allà ornà les misses, creà obres d’art sacre i s’impregnà d’una litúrgia i d’un misticisme que sempre l’acompanyaren, tant en la seva producció artística com en la seva vida, dos conceptes —art i vida— indissolubles en ell En la seva primera exposició, sota el títol de “Banyoles 63”, incorporà com a escultures elements provinents del món industrial Ben aviat començà…