Resultats de la cerca

Estudià al Seminari Metropolità de València i fou ordenat prevere pel llavors arquebisbe de València, José María García Lahiguera, al setembre del 1969 Assolí la llicenciatura en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca l’any 1970 i, vuit anys més tard, es doctorà a la Universitat Gregoriana de Roma Coadjutor i rector de diverses parròquies a l’arxidiòcesi de València, féu tasques com a consiliari al Moviment Escolta i entre els membres de l’organització juvenil d’Acció Catòlica El 1993 fou nomenat vicari episcopal de la vicaria Llíria-Via Madrid Tres anys més tard, el 25 de març de…

Les seves possessions als comtats de Besalú i de Girona, que compartia amb els seus germans, foren confirmades el 944 per Lluís d’Ultramar amb immunitat judicial, tributària i de policia Es tracta, segurament, d’un canonge de Girona 947 que el 957 capitanejà la rebellió que bandejà el comte Guifré de Besalú del seu castell i l’occí mentre fugia

Després del 1820 dirigí a Barcelona el Diario Constitucional , i més tard l' Indicador Catalán , en els quals publicà llargs articles sobre qüestions religioses Alhora participà en un projecte de traducció de la Bíblia al castellà, sota el patrocini de la British and Foreign Bible Association Expulsat de Barcelona amb els caps liberals exaltats el 1823, fou portat presoner a França Posteriorment continuà collaborant en els projectes de traducció de la Bíblia

Vida i obra Obtingué el diploma en dret canònic i es doctorà a la Universitat de Lleida La seva obra conservada és un immens comentari sobre els Usatges de Barcelona , escrit al llarg d’un període de seixanta anys i acabat el 1448, quan l’autor en tenia vuitanta En el pròleg Marquilles explica que durant un cert temps exercí com a vicari general de la diòcesi de Vic D’altra banda, es creia que havia estat també vicecanceller del rei Martí l’Humà, però sembla que aquesta dada no és certa El Comentaria super usaticis Barchinone fou imprès a Barcelona el 1505, i se’n conserva una còpia…

S'especialitzà en l’estudi del Rosselló des de la seva annexió a França, el seu procés de francesització i, sobretot, l’època de la Revolució Francesa Perpignan pendant la Révolution 1789-1800 París 1896-97, en tres volums Cal esmentar també, entre les seves obres, L’annexion du Roussillon a la France La vacance du siège d’Elne 1643-1669 1888, La diffusion du français après l’annexion 1660-1700 sd, L’université de Perpignan avant et pendant la Révolution 1888, Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française 1890 i l’estudi de les memòries i la…

Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà, a instàncies de Lorenzo Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII

Fou acusat d’heretgia i fugí cap a Anglaterra abans de la reforma escocesa del 1560, probablement entre el 1520 i el 1530, dates deduïdes per l’estil de les seves composicions A Anglaterra conegué el músic Thomas Hudson el Vell, que estigué a la cort escocesa el 1565 Possiblement passà un quant temps a York cap al 1530 De nou a Escòcia, retornà definitivament a Anglaterra vers el 1535 Les dades de la seva vida allí són confuses, però és descrit com a canonge de Windsor en un manuscrit del final del segle XVI Compongué obres sacres en llatí i en anglès, i també algunes peces instrumentals,…

Fou organista de la seu de Perpinyà 1509 Mestre d’òrguens de la darrera època de l’orgue gòtic, construí un petit instrument per a la seu de Vic 1509 i un altre per a la parròquia de Moià El 1516 feu el de Sant Mateu de Perpinyà, de dos teclats L’orgue major amb el tub major de vint-i-sis pams setze peus, quaranta-cinc tecles, sis-cents tubs i amb tres diferències flautat, divisió argentina i orgue ple la gran mixtura de l’orgue gòtic La cadireta amb el tub major de deu pams, dos-cents tubs i tres diferències flautat dolç, orgue ple i musetes llengüeteria El dotà de set contres de peu També a…

Deixeble de Pech i de Seguier, herboritzà de jove per la Narbonesa, les Corberes, el Donasà, el Capcir i la Cerdanya i, posteriorment, recorregué Catalunya, estudià la vegetació de Montserrat i residí a Barcelona 1792-97 on classificà —i espolià— l’herbari Salvador, família de botànics sobre la qual escriví Noticia histórica sobre la familia Salvador 1796 Residí també a Madrid 1797-1804, on fou sotsdirector honorari del Real Jardín Botánico 1798-1801 Durant la invasió francesa fou perseguit i perdé bona part dels seus manuscrits i el seu herbari És autor també d’una monografia…

En companyia de l’apotecari Gregorio Rigo preparà i distribuí per subscripció nombroses exsiccata resultat de les seves campanyes d’herborització per diferents regions d’Itàlia i de l’Europa alpina i mediterrània El 1885 foren objecte de llurs campanyes les Illes Balears sobre les quals publicaren Stirpium in insulis Balearium anno 1885 collectarum enumeratio 1886, traduïda i publicada posteriorment a la “Revista de Menorca”