Resultats de la cerca

Director i redactor en cap de “L’Indépendant” a partir del 1893, procurà de mantenir el programa " ni réaction, ni révolution ", defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta “Le Roussillon” Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul 1931

Canonge augustinià, prior de Roda d’Isàvena i bisbe de Lleida 1308-13 Celebrà un sínode 1308, on donà diverses disposicions sobre la conducta clerical El 1309 era a Roma com a ambaixador de Jaume II per obtenir que el delme concedit al rei pel papa per la conquesta de Còrsega i Sardenya pogués ésser destinat a la projectada croada contra Granada Donà diverses disposicions per a l’ordenació de l’església de Roda

Passà vuit anys a la presó per motius polítics successivament fou professor de literatura italiana a la Universitat de Nàpols i publicà del 1866 al 1872 les seves Lezioni di Letteratura , obra de generosa polèmica contra el predomini clerical i catòlic i la tirania civil i política, i animada per l’aspiració a una literatura viva, lliure i popular Fou, a més, autor d’un llibre de memòries Le rimembranze della mia vita , 1875, publicades en 1879-80, completat amb notes de diari, fragments de cartes, documents, etc

Intervingué en política durant la Primera República Exercí com a crític d’art Apuntes para la historia de la caricatura, 1878 Del desnudo en el arte , 1902 i també com a periodista, a París 1878 Ostentà diversos càrrecs en institucions artístiques i literàries de Madrid Literàriament s’inscriu dins el naturalisme, amb respecte per la tradició castellana del segle d’or Del teatro, 1844 Autor de nombrosos treballs Ayala, estudio biográfico , 1884 Castelar, 1900, és més conegut per les seves novelles i colleccions de contes, on segueix de prop Balzac, Dumas i sobretot Zola Hi sobresurt l’…

De sòlida formació cultural, fou influïda en les seves idees filosòfiques i religioses pels intellectuals racionalistes traduí Strauss Das Leben Jesu , Spinoza Ethica i Feuerbach Das Wesen des Christentums , i adoptà les idees de Comte i de Spencer A Londres publicà assaigs sobre literatura i filosofia francesa i alemanya a la “Westminster Review” Visqué amb l’escriptor George Lewes, que l’orientà cap al gènere narratiu El 1858 publicà Scenes of Clerical Life , aplec de tres narracions curtes La novella Adam Bede , d’un cert gust shakespearià, la consagrà com a novellista…

Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou…

Probablement es formà musicalment a l’escola del Convent d’Artà L’any 1686 rebé la tonsura clerical i es traslladà a Madrid, on ingressà al Real Colegio de Cantoricos El 1693 fou músico de violón a la capella reial de l’Alcàsser Des dels anys noranta exercí de músic a la casa de la duquessa d’Osuna Després de l’incendi de l’Alcàsser el 1734 i la destrucció consegüent dels seus fons musicals, li fou encarregada la reorganització de la capella i la composició d’obres per a refer-ne el repertori BJ Feijoo situà la producció de Lliteres i S Durón en dos pols oposats en l’estil i la qualitat, però…

Vida i obra Persona amb una arrelada cultura clerical i d’adscripció política carlina, fou contrari a tot el que significà el nou règim liberal durant la primera guerra, fugí de la comarca i es refugià a Cadis, abans de tornar a València i Tortosa per concloure la seva formació sacerdotal i ser ordenat el 1838, en el bàndol carlí La publicació, el 1868, de la seva monumental obra Morella y sus aldeas Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas , en 3 volums reed facs per l’…

Ingressà el 1951 al Seminari Pontifici de Tarragona, on estudià humanitats i posteriorment filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat el 1964, exercí el sacerdoci en diverses parròquies tarragonines fins el 1970, que se secularitzà per treballar com a corrector d’estil i editor per a les editorials  Ariel  1969-75, Crítica  1976-79, Seix i Barral  1982-83 i Empúries  1984-88, activitat que interrompé per a exercir el càrrec de delegat del Departament de Benestar Social a les comarques de Tarragona 1988-92, i després represa com a freelance Entre els llibres que…

Fill de Sanç III i germà de Pere I i d’ Alfons I d’Aragó De molt jove entrà al monestir benedictí llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres Vers el 1130 passà al priorat de Sant Pere el Vell, d’Osca, filial del dit monestir, i el seu germà Alfons, poc abans de morir, li feu obtenir el bisbat de Roda-Barbastre Mort Alfons I 1134 sense descendència, després de la derrota de Fraga, i havent fet un testament absurd que designava hereus seus el Sant Sepulcre, l’Hospital i el Temple, els aragonesos, a Jaca, l’elegiren rei considerant-lo amb el millor dret a la successió, a desgrat de la seva condició…