Resultats de la cerca

Consagrat bisbe coadjutor de Trèveris 1748, es dedicà a la investigació del passat d’aquesta ciutat Historia trevirensis diplomatica , 1750 i Prodromus historiae trevirensis , 1757 defensà tesis gallicanes que donaren origen al febronianisme i que li valgueren la condemna del Liber singularis

Ingressà a l’orde dominicà, i passà a les Filipines 1834 i a la Xina 1837, on el 1847 fou consagrat bisbe coadjutor de Yen-tri El 1848 fou titular del vicariat central, on hagué de fer cara a la persecució per part de les autoritats xineses Escriví unes Memorias sobre missioners màrtirs al Tung-Lam oriental

Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica 1892 És autor, també, de diverses pastorals i de Carta de la toma de Dan-Song por los franceses 1884

Fill natural de Carles, príncep de Viana Fou prior del Pilar de Saragossa, abat de Sant Joan de la Penya 1476 i administrador del bisbat de Patti Acabà la construcció de la catedral d’Osca Els últims anys del seu episcopat es veieren torbats per la lluita que sostingué amb el bisbe coadjutor Felip d’Urries nomenat a instàncies de Carles V, que pretenia apoderar-se de la seu episcopal, lluita que derivà en una guerra civil a l’alt Aragó 1517-31

Es graduà de batxiller en cirurgia a Osca Ingressà a l’orde com a germà coadjutor En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia El 1782 fou ordenat sacerdot a Bolonya Publicà al voltant d’unes 80 obres sobre temes mèdics, botànics i religiosos, en castellà, llatí i italià se'n destaquen Nueva razón de la medicina práctica Venècia 1775 i una edició crítica Ferrara 1774, Bolonya 1786 d' Opera omnia publicada a Madrid el 1738, del monjo de Montserrat Josep de Sant Benet

Coadjutor a Estrasburg 1760, més tard anà a París Fou nomenat ambaixador extraordinari a Viena 1772, cardenal 1778 i arquebisbe d’Estrasburg 1779 El 1785, víctima d’una conxorxa cortesana i del seu desig d’assolir influència, fou detingut perquè comprà un collar sota la garantia —falsa— de la reina Maria Antonieta, per a la qual creia que feia la gestió Jutjat 1786, fou desterrat Elegit diputat dels Estats Generals 1789, topà amb els revolucionaris per la qüestió religiosa i no trigà a tornar a Estrasburg

La primera notícia de la seva activitat apareix el 1665, any en què es presentà com a candidat a la plaça de mestre de capella de la seu de Barcelona, vacant per la jubilació del mestre Marcià Albereda el 1664 La documentació precisa que Selma -llavors mestre de capella de la catedral de Sogorb-, després d’opositar i obtenir la plaça, en prengué possessió el 18 de setembre de 1665 a títol de mestre coadjutor, perquè Albereda encara vivia A la Biblioteca de Catalunya es conserven vuit obres seves, diverses de les quals són litúrgiques, i la resta, de romanç

Era frare mercedari, bisbe titular de Madaure i coadjutor de Sevilla almenys des del 1610 Fou nomenat bisbe d’Elna el 1613 El seu curt episcopat fou sembrat de discòrdies, sovint amb recurs a les armes, amb els síndics de la ciutat i alguns canonges que s’oposaven al zel reformista del nou bisbe Aquest utilitzà amb molta freqüència l’interdicte, l’excomunió i l’empresonament dels rebels, fossin laics o eclesiàstics A causa d’això, el 1614 anà a residir a Elna, i després passà a Madrid, per tractar d’aquests afers amb el nunci del papa

Especialista en estudis bíblics, fou catedràtic d’exegesi bíblica a la Universitat de Nimega 1945 El 1951 fou nomenat arquebisbe-coadjutor i el 1955 arquebisbe residencial d’Utrecht Creat cardenal per Joan XXIII 1960, fou un dels dotze cardenals del Consell de Presidència del Concili Vaticà II, on foren molt considerades les seves intervencions Impulsor de l’aplicació de les directrius conciliars, a la seva iniciativa són deguts, en bona part, De Niewe Katechismus ‘El nou catecisme’ i, amb plena i activa participació dels diversos estaments de l’Església, el consell pastoral i el…

Cursà estudis eclesiàstics al bisbat de Tortosa, i fou ordenat l’any 1904 Exercí el ministeri sacerdotal com a coadjutor a les localitats de Torre de l’Espanyol, Ascó i Albocàsser, i com a ecònom a Vilafranca del Cid Des de l’any 1949 fins a la seva mort fou arxipreste a Sant Mateu Compaginà les tasques religioses amb la seva afició per la història local i comarcal És autor, entre d’altres, dels llibres Historia del Santuario de Nuestra Señora del Losar, venerada en el término de Villafranca del Cid, comarca de Morella, reino de Valencia 1956 i de nombrosos articles publicats en…