Resultats de la cerca

Davanter de l’Avenç de l’Sport, equip de la barriada barcelonina de Sant Andreu, des de la temporada 1915-16 fins al 1922 La seva eficàcia golejadora contribuí a l’ascens del seu equip a la primera categoria del Campionat de Catalunya, però una greu malaltia l’apartà de l’esport i morí el 1927 Havia jugat amb la selecció catalana un partit contra el Biscaia al camp de l’Espanyol, en què marcà un dels gols

S’inicià amb la Penya Ciclista Bonavista en la categoria juvenil Com a amateur obtingué el triomf a la Volta a la Cerdanya, la Volta a Girona i el Gran Premi d’Amposta L’any 1987, installat a Bescanó, participà en el projecte de l’equip Cesadent, ocupant el càrrec de director Parallelament, competí en la categoria de veterans acumulant èxits com el Campionat d’Espanya de fons 2002 i diverses competicions de BTT El 1993 creà el Club Ciclista Sport Ter, d’on sorgiren ciclistes com Isaac Gálvez, Joan Horrach, Rafael Milà i Israel Núñez El 2000 fou nomenat seleccionador de les categories d’elit i…

Vida i obra Estudià a l’Institut del Teatre, del qual ha estat catedràtic i director general els anys 1982-92 Doctor en arts escèniques i diplomat en estudis avançats DEA en filologia catalana Al final dels anys vuitanta i principi dels noranta milità a Iniciativa per Catalunya i en formà part de la comissió permanent, i fou director d’Acció Cultural a l’Ajuntament de Barcelona Ha collaborat en diverses publicacions i a la televisió Cal assenyalar diverses etapes i interessos en la seva narrativa En la primera domina un interès de recerca i investigació formal que els anys noranta evoluciona…

És autor d' Aucells de gàbia 1904, records sobre la seva vida d’empleat de ferrocarrils Per al teatre escriví Gent d’ara 1908, el monòleg Casat 1908 i una paròdia Sherlock Holmes Collaborà assíduament en el setmanari “Cu-cut" amb el pseudònim KOK

Collaborà en “La Renaixença” i en “La Bandera Catalana” Escriví peces còmiques per a teatre Un garçon de Can Justin 1877, Revista de Barcelona en 1883 1884, etc Excellí en la poesia humorística i paròdica Part de la seva producció fou recollida dins “Lectura Popular”

És autor de Tratado de terapéutica general 1862 i d’uns Prolegómenos de clínica médica 1873 Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona

Era canonge de la seu de Manresa en esclatar la guerra del Francès 1808 Fou cap de la junta de govern creada a la ciutat per oposar-se a la penetració francesa i com a comandant general del sometent lluità a la primera batalla del Bruc

Treballà en feines diverses revisor de trens, escultor, músic, etc Fou popular per les seves collaboracions al setmanari Cu-cut 1902-08, en el qual publicà, amb el pseudònim KOK , cròniques en vers sobre l’actualitat política i paròdies de costums, tipus i successos El 1904 edità Aucells de gàbia , unes memòries de la seva època d’empleat ferroviari Per al teatre escriví els monòlegs Casat 1908 i El quefe d’estació 1908, a més d’una comèdia de costums ambientada en la petita burgesia, Gent d’ara 1908, i la paròdia El gran detective Holmes s d És autor, també, del llibre per a infants Memòries…

Collaborà en diverses revistes literàries o humorístiques La Renaixença , “Biblioteca de l’Arc de Sant Martí”, “Lo Nunci”, “La Tomasa”, “La Bandera Catalana”, entre d’altres i escriví preferentment poesia lírica, però destacà sobretot en el gènere humorístic amb les paròdies que feu de poemes d’altres autors, com Frederic Soler i Francesc Pelai Briz A partir del 1875 participà als Jocs Florals de Barcelona, on guanyà diversos accèssits i la viola d’or amb el poema L’arbre sec 1876 Publicà el recull poètic Entre terra i cel 1887 i posteriorment el que li feu “Lectura Popular” 1915 Escriví…

Fou monjo de l’orde del Cister al monestir de Nogales Exercí diversos càrrecs dins d’aquest orde, com per exemple el de visitador general i abat de diversos monestirs Segons afirma Andrés Lorente en el seu llibre El porqué de la música Alcalá de Henares, 1672, Tomás Gómez sembla que és l’autor del tractat Arte de canto llano, órgano y cifra junto con el de cantar sin mutanza, altamente fundado en principios de aritmética y música Madrid, 1649, escrit amb l’objectiu de simplificar l’aprenentatge del solfeig i del cant pla També hi ha indicacions sobre la notació mensural i digitació per a la…