Resultats de la cerca

Exercí a Barcelona i a París Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona  ICAB l'any 1954, participà en nombroses comissions i fou un dels impulsors de la renovació i la internacionalització d'aquesta institució després del franquisme El 1970 fou elegit president de l’AIJA Association Internationale des Jeunes Avocats, de la qual fou posteriorment president honorari, i el 1977, secretari general de la UIA Union Internationale des Avocats Membre fundador de l’Association Européenne des Avocats 1986, entre les seves iniciatives vinculades a l’ICAB, de la qual fou degà del 1983 al 1986, cal…

Fill de pagesos, després d’haver-se format a Tarragona com a barber sagnador, el 1716 ingressà com a practicant a l’hospital de la ciutat Cursà estudis de medicina a Montpeller i a París deixeble de Levret, intentà per primera vegada d’establir contacte científic amb Europa, mercès sobretot als seus viatges Altre cop a Catalunya, el 1724, exercí com a cirurgià militar, agregat als hospitals de Tarragona i València, i treballà, també, a la companyia de Gibraltar i Orà Fou nomenat cirurgià major de l’Hospital d’Algesires, i, posteriorment, passà a servir com a ajudant de cirurgia a l’armada Fou…

Participà amb Girbal a les exploracions de la conca superior del Marañón Seguí el riu Santa Ana i Cocabambilla 1799-1807, i escriví un Diario de la expedición Morí quan acompanyava l’expedició científica francesa del comte de Castelnau pel riu Urubamba

Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles fou expulsat del país 1714 i treballà a Perpinyà, a Roma i d’altres ciutats italianes Retornà a Catalunya l’any 1723 De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari , fins avui no retrobat també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica , igualment desconeguda És interessant l’ Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae , enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que estaven a l’abast a Escornalbou

Fou candidat al càrrec de segon organista del Collegi del Corpus Christi o Collegi del Patriarca, de València el 1665, i tenor del mateix collegi 1666 Fou ordenat de sacerdot 1669 El 1675 obtingué la plaça d’organista a la catedral de Múrcia, i el 1677 al Collegi del Patriarca abans esmentat, d’on se n’anà el 1678 No s’ha de confondre amb un Josep Montserrat que fou candidat al magisteri de capella de la catedral de Màlaga 1768 i que provenia de Torredembarra Tarragonès, on era mestre de cant Tampoc s’ha de confondre amb un tercer Josep Montserrat que professà com a monjo a El Escorial 1795 i…

Jugà al Martinenc Futbol Club, i a partir del 1940 fou àrbitre de primera categoria Des del 1946 dirigí partits internacionals Entre l’any 1947 i el 1955 exercí d’entrenador d’equips de la primera i la segona categoria catalana CC Badalona, CB Mollet, UE Montgat, CE Sabadell i CB Santa Coloma Presidí el Collegi Català d’Àrbitres 1955-74, el Collegi Nacional d’Àrbitres 1970 i el Collegi Regional d’Entrenadors 1955-56 Fou un dels fundadors de la revista Rebote Solamente Baloncesto

El 1962 ingressà al Collegi Català de Jutges amb titulació d’àrbitre de classe B El 1968 assolí l’ascens a la segona categoria d’àrbitre en l’àmbit estatal Participà en la fundació de la Federació Catalana d’Halterofília l’any 1969 Arbitrà més de 300 competicions Presidí el Collegi Català de Jutges d’Halterofília El 1978 fou guardonat amb l’ensenya d’or de la Federació Europea d’Halterofília També rebé el diploma d’honor del Collegi Nacional de Jutges d’Halterofília En abandonar l’arbitratge continuà vinculat a la federació

Fou alumne de l’Escola Pia del seu poble, on cursà els estudis primaris Començà el noviciat el 25 d’octubre de 1904 i professà a l’Escola Pia el 19 de setembre de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe Navarra i Terrassa i fou ordenat de sacerdot el 20 de desembre de 1913 Passà els primers anys de magisteri a Mataró dedicat a la primària i secundària també fou director dels interns Després de tretze anys d’estada a Mataró fou nomenat rector del collegi d’Olot 1925-28, un moment difícil a causa dels anys de la Dictadura de Primo de Rivera, perquè l’anterior…

Fou membre del Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de waterpolo de tercera categoria 1924 i de segona 1926 campió català de 400 m braça 1930 i subcampió d’Espanya de 200 m braça 1930 Nedà en la trobada Catalunya-SCUF de París en què s’inaugurà la piscina municipal de Montjuïc 1929 Fou vocal de la junta directiva del Club Natació Atlètic 1934-36 i 1960-62 i de la federació catalana 1935-36 Com a àrbitre, collaborà en la fundació del collegi català entrà a formar part del collegi 1924 en les especialitats de natació, salts i waterpolo, i assumí més tard càrrecs directius…

Vinculat al Club Natació Atlètic, la seva etapa activa transcorregué abans de la Guerra Civil Espanyola El 1939 esdevingué membre de la junta directiva del club i el 1941, àrbitre de natació i de salts del collegi català El 1948 ingressà al comitè estatal Fou pioner en l’arbitratge de la natació sincronitzada i assumí la vocalia d’aquesta especialitat al collegi català 1986-89 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1966, el diploma d’honor del comitè estatal d’àrbitres 1972 i és membre d’honor del collegi català 1991