Resultats de la cerca

Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester ocupà, com ell, càrrecs importants a la ciutat de València Participà en nombrosos certàmens celebrats a la ciutat entre el 1658 i el 1687, sobretot amb composicions en castellà, però també en català Concretament, als del 1658 i el 1659 presentà dues composicions en català Quan m’ordenen que pondere i Un presumit de discret , respectivament, que foren publicades en els reculls corresponents En castellà publicà algunes composicions en obres miscellànies de l’època

Fou membre de l’Accademia di Cosenza i mestre de capella a Caltagirone, Sicília Mantingué una disputa de composicions musicals amb el músic espanyol Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm Raval, que set anys abans ja havia mantingut una competició similar amb Giovanni Maria Nanino i Francesco Soriano, proposà que la contesa consistís en la improvisació de fugues i ricercari , amb algunes regles fixades La competició es limità, però, a la improvisació d’un cànon a cinc parts El pare dominicà Niccolò Toscano jutjà les composicions i escollí la de Falcone Raval tornà…

Començà treballant com a pianista a diversos grups Molt aviat escriví composicions i arranjaments, com ara els que realitzà al final dels anys quaranta, a Nova York, per a Sarah Vaughan i Dizzy Gillespie, entre d’altres També formà grups propis que, malgrat la manca de continuïtat, incorporaven músics de la qualitat de Fats Navarro, Clifford Brown i Philly Joe Jones Per problemes de salut no pogué produir més treballs durant la segona part dels anys cinquanta El 1961 dirigí una big band , que enregistrà composicions pròpies, i escriví arranjaments per a Milt Jackson…

A la darreria del s XVIII hom li atribuí una sèrie de composicions poètiques en gaèlic, conservades al manuscrit anomenat Book of the Dean of Lismore ‘Llibre del degà de Lismore’, 1512-26, adquirit per James Mac Pherson , que hi afegí alguns poemes escrits per ell mateix i presentà tot el grup de composicions com si fos obra d’Ossian

Començà estudiant violí a Croydon, amb Joseph Beckwith, al mateix temps que cantava en cors parroquials presbiterians El 1890 va entrar al Royal College of Music de Londres per estudiar violí, i allí realitzà les seves primeres composicions, de tipus religiós, per les quals s’interessà l’editorial Novello, que el 1891 li publicà In thee, O Lord L’any 1892 inicià estudis de composició amb Ch Stanford Aviat s’interpretaren en públic altres obres seves, com un quintet de piano, una sonata per a clarinet, o les Five Fantasiestücke per a quartet de corda, totes elles …

Membre de la noblesa valenciana A partir del 1593 intervingué com a membre a les sessions de l’Acadèmia dels Nocturns, on adoptà el nom de Lluvia hi participà amb diverses composicions poètiques en castellà Algunes d’aquestes composicions es recolliren posteriorment al Cancionero de la Academia de los Nocturnos València 1905-12 També es conserven dos poemes seus al Cancionero del Duque de Estrada

Fou membre d’una família noble de Tolosa de Llenguadoc En set de les setze composicions que se li atribueixen fa allusió a la dama Na Berengueira Es tracta de Beatriu de Provença m 1267, casada amb Carles I d’Anjou i filla de Ramon Berenguer V de Provença La major part de les seves composicions són dansas , però no n’hi ha cap que conservi la música

Estudià orgue amb el seu pare, Bénigne Balbastre, organista de Saint-Medard, a Dijon L’any 1750 es traslladà a París per estudiar-hi composició amb Claude Rameau, germà del famós compositor i teòric francès Jean-Philippe Rameau, i obtingué un gran èxit interpretant concerts per a orgue al Concert Spirituel L’any 1760 esdevingué organista de la catedral de Notre-Dame El 1776 fou nomenat organista del futur Lluís XVIII, càrrec que ocupà fins a la Revolució Francesa Les seves composicions per a orgue són de caràcter variat, i van des de les composicions primerenques,…

Format dins l’ambient manierista toscà, rebé primerament l’influx de Rubens i de l’escola flamenca La cuinera , Palazzo Rosso, Gènova Després d’una etapa en què la seva pintura fou de signe tenebrista, anà a Venècia 1631, on féu composicions de to monumental i de colors més freds que fan pressentir Tiepolo La caritat de Sant Llorenç , San Niccolò da Tolentino, Venècia Pintà magnífiques natures mortes, que inserí en les grans composicions Excellí també com a retratista

Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla, 1546, un…