Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Corneli
Cristianisme
Papa (251-253).
Fou elegit pels partidaris de concedir indulgència als apòstates, moviment iniciat per Calixt I La minoria partidària del rigorisme elegí pel seu compte el prevere Novacià, però el cisma s’afeblí quan Cebrià , bisbe de Cartago, es posà al costat de Corneli Fou desterrat per Deci La seva festa se celebra el 18 de setembre
Ulrica Elionor I de Suècia
Història
Reina de Suècia (1718-20), filla del rei Carles XI.
Fou casada 1715 amb el landgravi Frederic I de Hessen-Kassel En morir el seu germà Carles XII, per a poder-lo succeir hagué de concedir amples poders a la dieta en forma d’una nova constitució El 1720 l’aristocràcia, que controlava la dieta, proclamà sobirà el seu espòs Frederic I de Suècia , i ella hagué d’abdicar
Ferran II de les Dues Sicílies
Història
Rei de les Dues Sicílies (1830-59).
Fill primogènit de Francesc I i de la infanta Maria Isabel d’Espanya El 1830 concedí una àmplia amnistia política, però posteriorment tornà a una política absolutista El moviment revolucionari del 1848 li féu concedir una constitució, però les divisions dels liberals li permeteren de no aplicar-la i de portar a terme una forta repressió
Maria I de Borgonya
Història
Duquessa titular de Borgonya, duquessa de Brabant i Limburg i comtessa de Borgonya i Flandes (1477-82), filla de Carles I el Temerari.
Les guerres que sostingué el seu pare amb Lluís XI de França feren que aquest annexés als seus dominis la Borgonya pròpiament dita, l’Artois i la Picardia En aquesta situació de debilitat degué concedir els privilegis reclamats per la burgesia de les viles dels Països Baixos 1477 Casada amb l’emperador Maximilià I, fou la mare de Felip el Bell, pare de Carles V
Albert de Brandenburg
Història
Cristianisme
Príncep elector i arquebisbe de Magúncia (Albert IV: 1514-45) i cardenal des del 1518.
Fill de l’elector Joan I Ciceró de Brandenburg Intervingué directament en l’afer de les indulgències, causa de la Reforma protestant, enfront de la qual es mostrà primerament moderat, per raó del seu esperit tolerant i humanista Fou amic d’Erasme i promotor de l’art renaixentista a Alemanya protegí Dürer, Cranach, Grünewald Adoptà una actitud més rígida després, però hagué de concedir als seus súbdits la llibertat de cultes
Nicèfor I
Història
Emperador d’Orient (802-811).
Logoteta general de l’Imperi, fou proclamat emperador amb motiu de la revolta militar que destronà l’emperadriu Irene Per tal d’estabilitzar l’economia, suprimí els beneficis fiscals atorgats al clergat, que se li mostrà contrari per aquesta acció i pel fet d’ésser tolerant en la qüestió dogmàtica i enèrgic en l’afirmació del poder imperial per damunt de l’Església Refusà de concedir el tribut al califa de Bagdad i guerrejà contra Carlemany a l’Adriàtica Morí combatent els búlgars
Germán Gamazo y Calvo
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Milità dins l’ala dreta del partit liberal i fou diputat, representant els interessos proteccionistes de la Liga Agraria castellana Fou ministre de foment 1883 i d’ultramar 1885 amb Sagasta i maldà per concedir una certa autonomia a les colònies En 1887-88 començà a distanciar-se de Sagasta, però encara en 1892-94 participà en el govern de notables, juntament amb el seu cunyat Antoni Maura, com a ministre de finances El 1898 fou un altre cop ministre de foment, però després s’apartà dels liberals i arrossegà vuitanta-quatre diputats, i fundà el diari “El Español” El seu hereu…
Pius II
Cristianisme
Nom que adoptà Enea Silvio Piccolomini en esdevenir papa (1458-64).
Notable humanista, assistí al concili de Basilea , les actituds conciliaristes del qual defensà Fou bisbe de Trieste 1447 i de Siena 1450 Esmerçà el seu pontificat en la convocatòria d’una croada, després d’haver intentat per carta la conversió del soldà Mehmet II, que s’havia apoderat de Constantinoble celebrà dos congressos de prínceps a Màntua 1459/60 i a Roma 1463, però la croada no fou duta a terme Expedí la butlla de canonització de sant Vicent Ferrer 1458 i condemnà l’apellació del papa al concili 1460 es mostrà nepotista, bé que contrari a concedir mercès als humanistes…
Joan de Borja
Història
Duc de Gandia, com a successor del seu germà Pere Lluís; fill del cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de Vannozza Catanei.
El 1493 es casà a Barcelona amb María Enríquez , abans promesa de Pere-Lluís Després anà a València i a Gandia, acompanyat per l’arquebisbe d’Oristany, Jaume Serra, per tal d’organitzar-hi els seus estats Alfons II de Nàpols li atorgà el principat de Tricarico, però Ferran II i Isabel no volgueren concedir-li els feus promesos en llurs regnes El 1496 marxà cap a Roma, on fou nomenat capità general de l’Església Després de la derrota de Soriano 1497 fou assassinat a Roma i llançat al Tíber No resta clar si els instigadors del crim foren els barons romans o el mateix Cèsar Borja ,…
Elionor Teles de Meneses
Història
Reina de Portugal, filla de Martim Afonso Telo de Meneses i d’Aldonça de Vasconcelos.
Fou casada amb João Lourenço da Cunha, senyor de Pombeiro Intrigant i ambiciosa, aconseguí del rei Ferran I que trenqués el seu compromís matrimonial amb la infanta Elionor de Castella, que fos anullat el matrimoni i que es casés secretament amb ella Féu matar tots els qui se li oposaren o li foren un perill i afavorí amb càrrecs, béns i títols els seus familiars i el seu amant, el cavaller gallec Xoan Fernández de Andeiro, a qui féu concedir el comtat d’Ourém A la mort del seu marit, féu proclamar reina la seva filla Beatriu, muller de Joan I de Castella, i n'exercí la regència, amb gran…