Resultats de la cerca

Es doctorà en dret a la Universitat de Mallorca 1771 Autor dels estatuts del collegi d’advocats de Palma 1779 i membre fundador de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1778, que li degué, en bona part, l’esperit renovador Escriví diverses memòries sobre temes econòmics, algunes de les quals foren publicades per la societat També fou membre 1808 de la Junta Suprema de Govern de Mallorca

Doctor en lletres, llicenciat en dret i membre de l’Academia Española, fou catedràtic de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona i director de l’Institut del Teatre de Barcelona Integrat en principi en el moviment avantguardista català, collaborà en el primer —i únic— Full Groc 1929, amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà La seva bibliografia, majoritàriament en castellà, sobrepassa el centenar de títols assaig, història literària, biografia, viatges, poesia, llibres de text, etc Fou un arquetípic homme de lettres que se serví amb elegància i coneixement de les idees…

Fou catedràtic de literatura 1934, Premio Nacional de literatura 1935, Premi d’Assaig Ciutat de Barcelona 1962, membre de la Real Academia Española 1967, Premi Nacional de cultura hispànica 1980 i premi Eugeni d’Ors 1981 Com altres intellectuals del seu temps –Gregorio Marañón o Eugeni d’Ors– seguí una trajectòria compromesa amb un cert liberalisme cultural fins a la Guerra Civil Espanyola, i fou collaborador en les pàgines culturals de diaris i revistes com El Sol i Mirador Durant el conflicte bèllic, les seves simpaties es decantaren vers els vencedors Fou membre destacat del Consell…

Vida Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer i es llicencià també en dret S’acostà al fenomen cinematogràfic "fent un esforç per a situar el cinema com una font de doctrina estètica, en relació amb totes les manifestacions de la cultura contemporània", segons les seves mateixes paraules El 1927 començà a collaborar a la premsa periòdica "La Noche" i feu els primers articles sobre cinema a "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-1929 i al setmanari "Mirador" a partir del 1929, que vertebraren el seu llibre Una cultura del cinema…

Vida i obra Llicenciat en dret, doctor en lletres i catedràtic de llengua i literatura, fou membre de la Real Academia Española de la Lengua i director de l’Instituto Nacional del Libro i de l’Institut del Teatre de Barcelona Integrat inicialment en el moviment avantguardista català, collaborà a la revista “Hèlix”, en la redacció de “Fulls grocs” 1929, i publicà l’assaig L’avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica 1932 Els articles de joventut, els recollí el 1974 a Primers assaigs, primers viatges 1929-1935 Collaborador de publicacions com El Sol , “Mirador”, “Azor” i “Cruz y…

Dedicada al camp de la biblioteconomia, durant la Guerra Civil organitzà el Bibliobús, que arribava a les primeres línies del front A la postguerra organitzà les biblioteques de Catalunya, dirigí la Biblioteca Infantil del Parc de la Ciutadella 1963-73 i publicà diverses guies de lectura i treballs especialitzats, com, per exemple, Com es forma i com funciona una biblioteca 1960 i La biblioteca a l’escola 1970, amb el qual guanyà el premi Antoni Balmanya 1969 Sempre a favor de la difusió de la lectura a l’escola, també es dedicà a la literatura infantil, i destacà en el camp de l’adaptació de…

Germà dels escriptors Guillem i Aurora Díaz-Plaja , estudià a Barcelona i València i es doctorà en història a Madrid 1945 Del 1948 al 1967 fou lector de literatura castellana en diverses universitats alemanyes, italianes i nord-americanes Collaborà a ABC i La Vanguardia Fou un escriptor prolífic amb més de 150 obres publicades, sobretot de temes d’història molt diversos, des de la biografia fins a l’anecdotari, així com d’història social i cultural, preferentment de l’àmbit castellà El seu assaig El español y los siete pecados capitales 1966 esdevingué un best-seller , que fins i tot tingué…

De religió musulmana, els cristians el feren presoner, i fou esclau del lloctinent de Mallorca Hug Berard Adoctrinat pel canonge Joan Salvador Abrines, rebé el baptisme el 1607 Felip II de Castella i els jurats mallorquins li encarregaren una missió davant del rei del Cuco, a la regió muntanyosa d’Algèria Juntament amb el seu company Pere Roca, fou sorprès pels algerins, que el condemnaren a mort i el crucificaren