Resultats de la cerca

Centrat en un correcte nu femení de contorns nebulosos, esdevingué un banderer —passiu— de l’Alsàcia perduda per França el 1871 El seu estudi de París fou convertit en el museu del seu nom

Format a Viena, fou influït al principi per Gustav Klimt i Ferdinand Hodler Epígon del Jugendstil, conreà un expressionisme dur, orientalitzant i de contorns ben delimitats, que hom ha qualificat de pròxim a la psicosi Autoretrat , 1911, collecció particular

D’escola jònica, treballà a Atenes Fou cèlebre per la solució donada al traç dels contorns de les figures que en suggeria el relleu, als volums i al moviment, en la línia de l’espacialitat tridimensional d' Apollodor d'Atenes L’obra, perduda, és coneguda només a través de texts literaris

Adscrit al moviment dels macchiaioli 1861, del qual fou un dels representants principals, exposà el seu primer quadre d’aquesta tendència — Gli sposi novelli — a Florència 1866 Bàsicament paisatgista, en els seus olis, especialment d’ençà de l’aparició d’una malaltia ocular 1886, sol dominar la massa de color sobre la precisió dels contorns

Estudià a París amb el pintor ALhôte i des del 1935 amb l’escultor Ch Malfray El 1948 guanyà el concurs per al monument als germans Rosselli i, per tal de realitzar-lo, es traslladà a Carrara, on s’establí La seva escultura, en marbre, pren els volums, la simplicitat i la definició de les formes com a punts de partença Venus 1958 La llum que tenen les seves peces, així com els seus contorns polits, fa que la seva escultura tingui una certa afinitat amb el treball de Brâncuşi

Estudià a l’Accademia delle Belle Arti de Venècia, on fou més tard professor Component del Fronte Nuovo delle Arti i posteriorment del grup Otto pittori italiani Exposà a Amsterdam 1937, París 1939, Londres 1953 i Nova York 1954 El 1944 illustrà Grand air de PEluard Des del 1942 desenvolupà el seu propi estil a base de taques de color plenes d’una emotivitat naturalística amb abundància de formes de contorns no gaire delimitats Els seus quadres, més aviat tendents a l’estaticisme, acostumen a ésser una juxtaposició i acumulació de masses de color sobre un fons homogeni

Bon coneixedor dels pobles i de les tradicions sobretot de la Catalunya Vella, feu una tasca important de divulgació a través de nombroses conferències i exposicions Fundà l’Editorial Celblau de Torelló Entre les moltes publicacions seves es destaquen les guies muntanyenques i turístiques Bellmunt 1948, Puigsacalm 1952, Les Gorgues, Collsacabra Occidental 1956, Rupit 1972, L’Estany 1974, Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès 1978, Llegendes de la vall del Ges i els seus contorns 1979, La vall de Torelló 1979, en collaboració amb A Pladevall, El…

Es formà principalment amb Andrea del Sarto i fou collaborador seu en la decoració del pòrtic de l’església de l’Annunziata a Florència, i de la Villa Medicea del Poggio a Caiano 1520-21 Aviat, però, se separà de la línia classicista del mestre, atret pels gravats d’ADürer, primer 1522-25, frescs de la Passió, cartoixa de Galuzzo, Florència, i després influït per Miquel Àngel 1546-56, frescs del presbiteri de l’església de San Lorenzo, Florència, avui destruïts Conreà, en un to elegant, característic de l’escola manierista florentina, les formes sinuoses, quasi immaterials, executades amb…

Estudià al Black Mountain College de Carolina del Nord 1946-48, on fou deixeble de Josef Albers , i completà la seva formació a París 1948-49 En tornar als EUA, exercí la docència en institucions, entre les quals cal citar la Catholic University de Washington, DC 1951-60 La seva obra és plenament representativa de la segona generació d’artistes abstractes, que reaccionà contra el gestualisme expressionista emprant formes geomètriques de contorns precisos i jugant preferentment amb el color hard-edge Són paradigmàtics de la seva obra els cercles concèntrics de colors vius A…

El descobriment de la pintura de Matisse —després d’haver conegut les diverses tendències del moment 1901-04— el portà a adoptar el fauvisme Més tard pintà paisatges a Trouville 1906 i a l’Estaque Alliberat de tota influència, elaborà una obra personal on el dibuix és àgil i de traç segur, i el color, viu, no s’ajusta sempre als contorns del dibuix, amb una temàtica de paisatges, curses de cavalls i llur ambient 1921-30, el nu 1928-40 i la música a partir del 1942 Utilitzà totes les tècniques i expressions decoratives disseny de teixits i de tapissos 1910, decorats i vestuari…