Resultats de la cerca

Professor de filosofia a Leipzig 1774-50 Influït per les seves conviccions pietistes i oposat al racionalisme de ChWolff i GLeibniz, desenvolupà una concepció propera a l’empirisme, que tingué una certa influència en Kant

D’origen escocès aristocràtic, estudià a Oxford, d’on sortí afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes Formà part del govern de Peel com a ministre de comerç 1843-45 i com a ministre de les colònies 1845-46 Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acabà presentant-se al Liberal Party Ministre de finances 1852-55 i 1859-66, aconseguí la reducció d’imposts, menà una política lliurecanvista i propugnà una nova reforma electoral Dirigent del partit 1867 i primer ministre 1868-74, desplegà una…

Traduí la Bíblia a l’àrab És autor de tres tractats polèmics contra els caraïtes, d’obres filosòfiques d’una gran influència en el judaisme medieval Llibre de les creences i de les conviccions i un comentari al Llibre de la Creació i d’estudis talmúdics i gramaticals

Hom no coneix gairebé res de la seva vida i sovint ha estat confós amb l’orador, però a diferència d’aquest era de conviccions democràtiques i hostil a la idea de la Providència Atacà les concepcions idealistes de Gòrgies tot defensant l’abast ontològic de la percepció i el pensament

Inicià la carrera d’enginyer a Viena Tornà a Eslovènia el 1907 De conviccions nacionalistes, defensà també reivindicacions de caire social Conreà la poesia Erotika , 1899 i excellí en el conte psicològic Martin Kaču , 1907 Za Križenn, 1909 i en el drama social a la manera d’Ibsen Kraljna Betajnovi , 1904 Lepa Vida , 1912

Fill de Jaume II d’Anglaterra i de la seva segona muller, Maria de Mòdena La revolució del 1688 obligà la seva família a exiliar-se Fou exclòs del tron britànic per l' Act of Settlement 1701, i, malgrat l’ajut de Lluís XIV de França i els seus partidaris a Escòcia jacobita , la seva posició política s’afeblí ràpidament a causa de les seves conviccions catòliques Fracassà un intent seu de promoure un aixecament a Escòcia 1715

Fou professor de grec a Cambridge Adherit a la reforma protestant, en defensà la causa amb escrits i traduccions Les seves normes fonètiques sobre el grec foren acceptades el 1542 El mateix any fou nomenat preceptor del futur Eduard VI, que l’elevà a conseller privat 1550 Secretari d’estat de Jane Grey, a la mort d’Eduard la reina Maria el féu empresonar 1553 i el desterrà, però més tard aconseguí de fer-lo tornar i que abjurés les seves conviccions religioses 1556

Enginyer de mines, fou ordenat de sacerdot el 1826 Posteriorment abandonà el sacerdoci per conviccions polítiques Es dedicà a l’ensenyament del cant a alumnes adults, primer a París i després per tot Anglaterra El 1841 publicà Singing for the Million , un llibre de text per a les seves classes Comptà amb el suport dels ciutadans més influents de l’època, i escriví Music and Education , publicat a Edimburg el 1848, per a aconseguir l’ajut de les autoritats escoceses El seu sistema es basà en el Tonic sol-fa Exercí una gran influència en el moviment musical amateur de les illes…

Seguí la carrera militar i després es dedicà a la literatura Entre altres càrrecs fou vicepresident de l’Acadèmia Iugoslava de Ciència i Art, director de l’Institut Croat de Lexicografia i director de la Unió Iugoslava d’Escriptors D’estil vigorós i conviccions fermes, no dubtà mai en les seves obres a criticar les injustícies socials i la política del seu país Cal destacar la trilogia dramàtica Glembajevi ‘La família Glembaj’, 1932, la novella Povratak Filipa Latinovića ‘El retorn de Felip Latinović’, 1960 i els reculls de relats, Hrvatski bog Mars ‘El croat déu Mart’, 1922 i…

Entre el 1805 i el 1809 entrà en contacte amb el moviment romàntic alemany Participà en la guerra contra Napoleó 1813-15 Funcionari de Prússia des del 1821, el 1831 anà a Berlín, on aconseguí un càrrec al Ministeri de Cultura, però el 1844 dimití a causa de les seves conviccions catòliques Molts compositors coetanis J Brahms, F Mendelssohn, R Schumann, H Wolf i posteriors M Reger, R Strauss musicaren els seus poemes en lieder i altres gèneres vocals i Bernhard Paumgartner es basà en la seva novella Aus dem Leben eines Taugenichts 'De la vida d’un brètol' per a compondre una òpera…