Resultats de la cerca

Formà part del Club Vilafranca al principi de la dècada de 1940 Guanyà el Campionat de Catalunya individual i per equips 1941

Formà part del Tívoli Ping-pong Club i el Club de 7 a 9 En el primer Campionat d’Espanya, que es disputà el 1943 a Barcelona, fou la subcampiona individual i guanyà la prova de dobles i per equips, amb el Tívoli Fou campiona de Catalunya individual 1943, de dobles 1942 i de dobles mixtos 1942, 1951

Desenvolupà una llarga carrera al Club Natació Barcelona, al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona, i fou campiona de Catalunya de 100 m 1977 i de 200 m 1981, 1987 Fou medalla de bronze en els 200 m en el Campionat d’Espanya 1981 En pista coberta fou dos cops campiona d’Espanya de 200 m 1983, 1984 i un cop de Catalunya 1985 Anteriorment havia estat campiona d’Espanya juvenil de 200 m 1977 i de 60 m júnior en pista coberta 1978 Fou recordista catalana de 200 m a l’aire lliure i en pista coberta, i espanyola de 50 m i de 200 m en pista coberta

S’inicià a Girona Posteriorment es traslladà a Barcelona i jugà al Picadero Jockey Club 1953-63, amb el qual es proclamà subcampiona d’Espanya 1960 i disputà la Copa d’Europa 1961 Desprès de la seva retirada continuà un temps a la mateixa entitat com a entrenadora Fou nomenada Històrica del Bàsquet Català 1999

Membre del Club Alpí Núria-Masella Destacà a l’inici de la dècada de 1970 en proves de la Copa del Món i la Copa d’Europa, en què es classificà entre els primers llocs en diverses ocasions Disputà el Campionat del Món 1971 de la modalitat i fou l’única catalana que participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972, en les proves de descens, eslàlom gegant i eslàlom especial Considerada l’esquiadora catalana amb els millors resultats segons el rànquing publicat per la Federació Internacional d’Esquí Casada amb l’entrenador francès Roland Tissot, els seus fills Stéphane i Maxime són…

Llicenciada 1977 i doctorada 1982 per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB Ha estat catedràtica d’història contemporània des del 1999 a la Universitat de Lleida, institució de la qual també fou vicerectora 1993-98, directora de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE 1986-88 i directora del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni del Departament d’història SHDiP des del 1999 Bona part de la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les dinàmiques electorals en el període de la…

Inicià la seva carrera al principi dels anys quaranta i actuà, principalment, a Madrid amb la companyia d’EJardiel Poncela Ha participat en diverses pellícules, entre les quals destaquen Las largas vacaciones del 36 1976, de JCamino, i Bearn 1983, de JChávarri El 1985 interpretà La pregunta perduda o el corral del lleó , de Joan Brossa

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i, el 1910, a quinze anys, debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb l’òpera Blanca de Beaulieu de CA Stiattesi, com a membre integrant de la companyia de J Goula Un any després intervingué en l’òpera Carmen , de G Bizet, i interpretà el paper d’Octavian en l’estrena italiana d’ El cavaller de la rosa , de R Strauss, a l’Òpera de Roma El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila , de Saint-Saëns, i consolidà definitivament la seva projecció com a mezzosoprano en l’àmbit internacional Intèrpret molt cotitzada per la qualitat…

Deixebla de Conxita Badia, estudià cant al Conservatori Superior de Música del Liceu Des del 1956, any en què debutà amb La favorita , de G Donizetti, fins al 1964, actuà al Gran Teatre del Liceu La seva corda de lírica lleugera li permeté abordar amb èxit el repertori del segle XVIII Destacà especialment en òperes de Mozart i en els papers d’Eurídice d' Orfeo ed Euridice , de CW Gluck, i de Gretel de Hansel i Gretel , d’E Humperdinck Com a liederista, fou la continuadora de l’estil creat per Conxita Badia, i cantà obres d’E Granados, E Toldrà, A Vives, F Mompou, R…