Resultats de la cerca

Juntament amb Josep Espar, Ramon Fuster, Jordi Maluquer, Enric Cirici, Josep M Puig Salellas, Miquel Esquirol, Albert Conejos i alguns periodistes, impulsà una campanya de subscripció popular per fer possible un diari en català, que finalment veié la llum el 23 d’abril de 1976 amb el nom ‘Avui’ Vilalta, que havia estat director general de diverses empreses, assumí la gerència del diari i la presidència de Premsa Catalana SA, editora de la publicació Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou el primer cap de Promoció de la Premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de…

Collaborador als mitjans de comunicació des del 1964, bé que tractà l’actualitat política i cultural, s’especialitzà com a comentarista musical, camp en el qual destacà per la seva difusió de la Nova Cançó , sobre la qual publicà els llibres La Nova Cançó 1976 i Crònica apassionada de la Nova Cançó 1996 Autor d’articles en un gran nombre de diaris i revistes de Catalunya El Correo Catalán , Destino , Tele-estel , Tele-exprés , Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El Periódico , Dossier Econòmic , L’Hora , El Noticiero Universal , entre d’altres, des del 1976 participà també en programes de…

Doctor en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, on és professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura Ha ocupat els càrrecs de Degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació 1991-95 i Secretari General de la UAB 1998-2002 Investigador vinculat a l’InCom Institut de la Comunicació de la UAB, ha estat professor visitant de la Ohio University i ha escrit nombrosos treballs i articles especialitzats en els àmbits del periodisme, la cultura de masses, la història de la cultura i de la comunicació, les polítiques comunicatives i la identitat cultural…

Relator de la superintendència 1714, alcalde major del corregiment de Barcelona 1718 i corregidor perpetu 1720 Posteriorment ocupà la presidència de l’audiència barcelonina El 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, just després d’haver rebut aquesta corporació l’aprovació de Ferran VI

Llicenciada i doctorada en ciències econòmiques i empresarials, fou expulsada de la Universitat de Barcelona per la seva militància antifranquista el 1969 i acabà els seus estudis a la de Bilbao Del 1971 al 1979 fou cap del servei d’anàlisis financeres i tresoreria del Banc Industrial de Catalunya del grup Banca Catalana, i des dels inicis de la dècada dels setanta milità en partits d’esquerra, des dels quals passà a Convergència Socialista el 1975 i posteriorment al Partit dels Socialistes de Catalunya, del Consell Nacional del qual formà part Regidora de l’ajuntament de Barcelona del 1979…

Després del 1918 fou el teòric del “neoconservadorisme” ideològic nacionalista, que rebutjava el liberalisme econòmic, els monopolis capitalistes i la democràcia occidental Preconitzava un estat popular i nacional volksstaat que integrés novament l’individu a la seva corporació Partidari incondicional del prussianisme, volgué definir un “estil prussià” El seu nacionalisme inspirà nombrosos grups i el mateix nacionalsocialisme

Doctor en Ciències de la Informació i professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona , s’ha especialitzat en història de la comunicació, anàlisi de la societat de la informació i estudi de les indústries culturals i la cultura de massa, i també en l’impacte dels mitjans en la conformació de la identitat Fou membre de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió 2000-2006, president de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual 2005-06 i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat 2004-06 És també…

L’any 1303 es trobava establert a València, on fou nomenat mestre major de l’obra de la seu juntament amb ell fou contractat el seu equip de mestres d’obres, amb el qual possiblement formava una corporació ambulant de constructors Li fou encomanada la decoració escultòrica, pictòrica i de vidrieres Acabà, segurament, de cobrir una nau i féu la portada dels apòstols i el cimbori

Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió…

Doctorada i especialista en sociologia de la comunicació, tema sobre el qual ha publicat articles i llibres, entre els quals Las formas de consumo de la televisión como generadora de identidad 1998, La Societat Xarxa a Catalunya 2003, amb M Castells i altres, La transició a la Societat Xarxa 2007, amb M Castells i altres, Televisió i Internet la guerra de les pantalles 2007, amb C Tabernero i V Dwyer Ha estat directora d’Estudis i Continguts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 1995 a 2002, i membre del…