Resultats de la cerca

Portà a terme una constant activitat com a divulgador dels nous corrents científics i culturals de l’època Viatjà per Europa i féu amistat amb Voltaire i Frederic II de Prússia Fruit d’aquests viatges fou el llibre Lettere sulla Russia 1739 Combaté la literatura tradicional, acadèmica i fastuosa, i emprà una llengua àgil i clara, sobretot en l’assaig Newtonianismo per le dame 1737 i en les Epistole , exemples de “poesia filosòfica” on tractà temes d’art i de literatura Escriví una notable obra de crítica musical, Saggio sopra l’opera in musica 1755, que tingué una directa repercussió en la…

De pare alsacià i mare jueva de llengua alemanya, viatjà per Europa, Tunísia i Turquia Després d’haver tornat d’aquest viatge, estudià llengües i literatures modernes a la Universitat de Praga D’esperit turmentat, la seva obra, d’un gust refinat i decadent, és un clar exponent del cosmopolitisme i decadentisme del final del s XIX Les seves novelles principals són Román o věrném přátelství Amise a Amila ‘Novella de la fidel amistat d’Amis i Amil’, 1880 i Jan Maria Plojhar 1888, amb trets autobiogràfics, considerada la seva obra mestra, on s’exposa d’una manera original la…

Les seves novelles reflecteixen la vida de la burgesia lisboeta del s XX amb les fórmules de la narrativa realista del s XIX El cicle Crónica da vida lisboeta s’inicià amb Ana Paula 1938 i continuà amb Ansiedade 1940, O caminho da culpa 1944, Tonos verdes em fundo escuro 1946, Espelho de tres faces 1950 i A corça prisioneira 1957 La influència de Balzac, matisada pel cosmopolitisme i la formació britànica de Paço d’Arcos, és evident en tota la sèrie A més, se'n destaquen altres novelles, com Memórias duma nota de banco 1962 i Cela 27 1965 Conreà també el teatre Paulina vestida…

Vida i obra Llicenciat en dret i doctor en filosofia i lletres, fou membre de la generació universitària de la preguerra i participà dels seus trets comuns afany desmitificador, refús del tipisme, intents de renovació formal i un cert avantguardisme, preferència pels escenaris ciutadans, anàlisi psicològica, un cert cosmopolitisme i afany de normalització cultural De jove es decantà pels moviments valencianistes i figurà entre els signants de les Normes de Castelló del 1932 Collaborà en la revista Acció Valenciana 1930-31 i fou secretari del Centre de Cultura Valenciana L’any…

Vida i obra Era un militar liberal, fill d’un militar absolutista originari de l’Arieja que s’havia fet voluntari de l’exèrcit espanyol arran de la guerra contra la Convenció Francesa Amb l’arribada del comte d’Espanya a Barcelona, s’exilià a Perpinyà, on es dedicà a l’ensenyament d’idiomes, assimilà el romanticisme i es feu militant del saint-simonisme, que difongué a través de la premsa “Publicateur des Pyrénées-Orientales”, “Journal des Pyrénées-Orientales”, sota el nom adaptat de Joseph Andrew de Covert-Spring , amb articles i algun poema doctrinal Amb la mateixa finalitat contribuí a la…

Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…

A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques  1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…