Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Joaquima Cot Codony
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Jugà al CD Mataró des del final dels anys seixanta fins que passà al Joventut de Badalona 1979-82 Amb el CD Mataró aconseguí tres títols de Lliga estatal de primera divisió 1972, 1973, 1974 i dos subcampionats de la Copa de la Reina 1973, 1974 Fou jugadora internacional absoluta amb la selecció espanyola en divuit ocasions Disputà el Campionat d’Europa femení d’Itàlia el 1974, el primer en el qual participà la selecció femenina espanyola
Joan Cot Bussom
Basquetbol
Jugador i directiu de basquetbol.
S’inicià en el bàsquet a Granollers, on disputà el primer campionat local al principi de la dècada de 1940 D’aquest campionat nasqué el primer equip de Granollers federat, el Frente de Juventudes de Granollers, del qual fou jugador i primer president L’any 1946 nasqué el Club Bàsquet Granollers, del qual fou vicepresident Abandonà la junta quan el CB Granollers passà a jugar a la pista de l’Escola Pia, sota el control de l’Associació d’Antics Alumnes d’aquesta escola Quan l’equip abandonà l’Escola Pia 1952 i passà a formar part del CD Granollers, fou president de la junta de la secció de…
Pasqual Alemany Cot
Hoquei sobre patins
Dirigent d’hoquei sobre patins.
Fou preparador físic, entrenador 1965-67 i president 1978-87 del Club Patí Mollet Durant la seva presidència, el CP Mollet ascendí a divisió d’honor El 1987 fou vocal al Santa Perpètua i al Sentmenat, i presidí el Club Patí Granollers durant tres anys El 1993 tornà al Mollet com a vicepresident i fou reelegit president 2001-09 Cofundà també l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei Patins ACEHPA i en fou vicepresident el 1985
Salvador Cot i Belmonte

Salvador Cot i Belmonte
Periodisme
Periodista.
S’inicià professionalment al Diari de Terrassa 1983 i, el 1988, s’integrà a TVE a Catalunya Posteriorment treballà al Diari de Barcelona i a COMRàdio, on fou editor dels informatius del cap de setmana El 1996 ingressà per oposició als serveis informatius de Televisió de Catalunya TVC i, fins el 2002, en fou corresponsal a Madrid, Bilbao i París Subdirector del diari Avui 2006 i director de l’edició digital 2008, abandonà el càrrec per dirigir el diari electrònic Nació digital 2010-15 Per la tasca en aquest mitjà, que situà entre els líders dels portals de notícies en català, el 2015 rebé el…
Maria Antonieta Cot i Miralpeix
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1935-38 Treballà a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges 1939-44, a la Biblioteca de Catalunya, on treballà en diverses seccions, i a la Central de Biblioteques Populars, on treballà fins a la jubilació 1980 Al maig del 1969 succeí Justa Balló en la direcció de la Central Malgrat les dificultats polítiques del franquisme, sabé promoure la cultura catalana a les biblioteques públiques Aconseguí que els anys seixanta la Diputació de Barcelona hi organitzés classes de català Participà en congressos nacionals i internacionals i collaborà en revistes…
Rafael Esteve i de Miguel

Rafael Esteve i de Miguel
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge.
El 1948 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el mateix any guanyà per oposició la plaça d’intern de cirurgià d’urgències de l’Hospital Clínic i ajudant de pràctiques de la facultat Per tal d’especialitzar-se en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica COT, amplià estudis becat al Nutfield Orthopaedic Centre, a Oxford, sota la direcció de Josep Trueta 1949-53, el qual el 1958 li dirigí la tesi sobre els efectes de la poliomielitis En tornar, treballà a l’Hospital d’Infecciosos actualment Hospital del Mar fins el 1965, i es dedicà sobretot a tractar les seqüeles de la…
Ramon Pinyol i Torrents
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
En el camp docent, que exercí en l’ensenyament secundari i a la Universitat de Vic, publicà als anys vuitanta amb G Casals, N Cot, M Llanas i L Soldevila manuals de llengua Nexe i literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba i d’edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió Codirector de diferents colleccions editorials, “El Garbelli, “Textuale, com a investigador s’ha centrat en la literatura dels segles XIX i XX Es doctorà amb una edició crítica del volum Pàtria , de Verdaguer publicada el 2002, autor a qui ha dedicat nombrosos…
Llorenç Soldevila i Balart
Literatura catalana
Escriptor i estudiós de la literatura.
Cursà estudis de filologia catalana i magisteri i es dedicà a l’ensenyament En el terreny de la docència, que exercí en l’ensenyament secundari 1978-2004 i universitari des del 2005 com a professor titular de les facultats d’Educació, Traducció i Ciències Humanes i d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, en la dècada de 1980 publicà amb G Casals, N Cot, M Llanas i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que assoliren una gran difusió Aquesta activitat, continuada els anys noranta, el convertiren en…
,
Manuel Llanas i Pont
Literatura
Historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia i lletres i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona 1992 Exercí la docència en l’ensenyament secundari i els anys vuitanta publicà amb G Casals, N Cot, L Soldevila i R Pinyol i Torrents manuals de llengua Nexe i de literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba , que tingueren una àmplia difusió, i edicions de textos orientades didàcticament Fou també codirector de diverses colleccions editorials “El Garbell”, “Textual” Després d’exercir a les universitats d’Almeria i Barcelona, el 1993 s’incorporà a la Universitat de Vic, on fins a…
,
Francesc Daniel Molina i Casamajó
La Plaça Reial de Barcelona, obra de Francesc Daniel Molina i Casamajó
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca 1838, i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid 1843 Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona 1845 El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial 1848 —que construí i acabà 1859—, una de les més reeixides de la ciutat Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa de la Ciutat El 1849 projectà la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça de Medinaceli 1851 Traçà el carrer de la…