Resultats de la cerca

El 1585 entrà com a membre del cor al servei de la cort de Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa, i hi serví fins el 1588, any en què el cardenal fou assassinat Aleshores Guédron passà a servir a la capella reial, on ascendí progressivament i ocupà diversos càrrecs, el primer dels quals com a maître des chanteurs de la chambre El 1601 succeí a Claude Le Jeune com a compositeur de la chambre du Roi , i dos anys després fou nomenat valet de chambre i maître des enfants de la musique El 1613 cedí aquests càrrecs al seu gendre, Antoine Boësset, i fou nomenat intendent des musiques du Roy et de…

Atacà Molière a Le portrait du peintre 1663, i polemitzà amb Boileau a La satire des satires de MBoileau 1669 És autor, també, de Le mercure galant 1683 i Ésope à la cour 1711

Calvinista Bossuet, amb qui polemitzà, el convertí al catolicisme el 1682 Escriví comèdies, comparades a les de Molière, primer en collaboració — Le concert ridicule 1689, Le grondeur 1691, Le muet 1693, etc— i després sol — L’important de cour 1694, etc—

Després de viatjar per Holanda i Itàlia, es retirà a la seva terra nativa, des d’on mantingué una abundant correspondència amb les personalitats de l’època en què tractava de crítica literària, de política, de moral, etc La publicació d’aquestes Lettres 1624 i 1627, el consagrà com a mestre d’un gènere que, malgrat que avui resulta sovint emfàtic i rebuscat, amb ell prenia per primera vegada categoria literària Sense tant d’èxit intentà també l’assaig — Le Prince 1631, Aristippe ou de la cour 1658, etc—, i escriví poemes en llatí

Monàrquic defensor dels drets del comte de Chambord a la Corona francesa, dirigí revistes erudites implicades en la defensa del catolicisme Polybiblion , Le Correspondant , en les quals es feu ressò de l’actualitat científica espanyola i hi acollí collaboracions de Manuel Milà i Fontanals i Andreu Balaguer i Merino, entre altres erudits Es relacionà també amb Marià Aguiló i Joan Mañé i Flaquer S’interessà per la literatura popular Chants populaires recueillis dans le pays messin , 1881 Petit romancero chois de vieux cants espagnols , 1878, i, sobretot, per la medieval la seva obra més…

Vida Fou el compositor més important de la França de l’època i el responsable d’importants aportacions en el camp de la música teatral i també de la sacra Creà el gènere denominat tragèdia lírica o tragédie en musique De família humil, el 1646 es traslladà a París, on, gràcies a Roger de Lorena, cavaller de Guisa, aconseguí un càrrec al servei de Mademoiselle de Montpensier, la seva neboda, que volia practicar l’italià, amb qui romangué fins als vint anys, edat a la qual ja era un excellent guitarrista, ballarí i violinista Possiblement en aquesta època estudià composició amb Nicolas Métru i…

Fou un gran mecenes de les arts, i el seu regnat fou un dels períodes més esplendorosos de la cultura francesa Des de petit mostrà uns dots notables per a la música Aprengué de tocar el llaüt i la guitarra i era molt aficionat als instruments de teclat Grans músics de l’època gaudiren de la seva protecció, com ara F Couperin, JB Lully, JCh de Chambonnières, JH d’Anglebert, M Marais o MA Charpentier Lluís XIV era un monarca absolut i utilitzà la música com a mitjà per a mostrar el seu poder Organitzà espectacles fastuosos a la cort, entre els quals els més notables eren els ballets de …

De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una delicada…

Fou infant de cor a Champigny-sur-Veude i més tard treballà a la capella de Gaston d’Orleans, a París També estigué al servei de mademoiselle de Montpensier, filla de Gaston Entre el 1651 i el 1663 obtingué gran èxit com a cantant i ballarí en diversos ballets de cour El 1661 ocupà el càrrec de mestre de música de la cambra del rei, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort, i el 1659 rebé un privilegi reial gràcies al qual pogué imprimir les seves obres durant vint anys En 1663-65 collaborà en la composició de tres ballets amb JB Lully, que el 1662 s’havia casat amb la filla…

Es presentà amb un dibuix a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 Fou deixeble de Pere Borrell del Caso a la seva acadèmia, on amb Ramon Riera i Moliner formà el nucli generador del grup d' El Rovell de l'Ou Estudià a Roma 1896-98, on fou deixeble de Ramon Tusquets De nou a Barcelona, participà en l’Exposició de Belles Arts del 1898 amb dos paisatges romans L’any següent, amb Marià Pidelaserra i Emili Fontbona, se n'anà a París, on freqüentà l’acadèmia Colarossi, i exposà ja al Salon des Artistes Français el 1900 Allà fixà la seva residència, malgrat que féu freqüents viatges a…