Resultats de la cerca

Defensà un panteisme i la inexistència de l’infern El sínode de París del 1210 el condemnà per heretgia, i deu dels seus deixebles foren cremats

Tenia cura a casa seva, a València, d’una sinagoga clandestina descoberta per la inquisició el 1500 Processada juntament amb el seu fill Miquel, rabí, per judaïtzants, foren cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església

Participà en les guerres d’Itàlia i de Flandes Adscrit a l’Escuela Salmantina, abans de morir ordenà que els seus escrits fossin cremats Els que no ho foren formen les seves Obras 1625 dels sonets, les elegies, les glosses i les cançons, que revelen l’assimilació de les obres de Petrarca i de Garcilaso, alguns són escrits, destrament, en italià Una Carta al maestro Ambrosio de Morales sobre el hablar y pronunciar la lengua española mostra el pensament humanístic de l’autor

Fou ofert pel seu pare a l’abadia de Fulda, on, en arribar a la majoria d’edat, fou obligat a professar contra la seva voluntat per l’abat Ràban Maur Fugí de Fulda i obtingué la dispensa de vots 829 però, obligat de nou a prendre l’hàbit, entrà al monestir d’Orbais Les seves doctrines sobre la Trinitat i sobre la predestinació foren refutades per Ràban Maur i condemnades a Magúncia 848 i a Quierzy 849, i en foren cremats els manuscrits Deposat de la dignitat sacerdotal, romangué pres al monestir d’Hautvilliers La major part de les seves obres s’ha perdut

Juntament amb el seu company Guillem Bassa, oposaren resistència a Alfons II de Catalunya-Aragó al castell d’Alaró, quan aquest conquerí Mallorca 1285 Tanmateix, el rei s’apoderà del castell, i sembla que els féu morir cremats a la plaça d’Alaró Una tradició, que arrenca ja del s XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants sant Cabrit i sant Bassa , i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan Díaz de la…

Era fill de Salvador Vives i Valeriola mort abans del 1500 i de Castellana Guioret, judaïtzant, a casa dels quals funcionava una sinagoga, de la qual Miquel era rabí Descoberta aquesta pels inquisidors i sorpresos mare i fill en plena funció religiosa, foren processats, relaxats i cremats Al lloc de la casa fou erigida una església pels inquisidors Miquel era casat amb Castellana Marc, també judaïtzant, de nom jueu Ester Ciunta Fou un dels processos més famosos de València —la descripció de la sinagoga, segons informe dels inquisidors, fou recollida per l’humanista barceloní Pere…

Dedicat a l’ensenyament, fou l’instructor dels prínceps Aleix, Teodor i Sofia És considerat com un dels iniciadors del gènere poètic i dramàtic rus Escriví nombroses obres de caràcter religiós, didàctic i satíric, com Obed duševnyj ‘El dinar de l’ànima’, 1681 i Večerja duševnaja ‘El sopar de l’ànima’, 1683, reculls de sermons Traduí el Saltiri, Psaltyr’ rifmotvornaja ‘El saltiri en rima’, 1680, musicat a la fi del s XVII iniciant la música vocal profana russa Entre les obres teatrals cal destacar Komedija pritči o bludnom syne ‘Comèdia de la paràbola del fill pròdig’ i la tragèdia O…

Residí molts anys a París, on publicà una obra de fisiognomonia Liber compilationis Physionomiae , ~1295, i el 1310 tornà a Pàdua, on ensenyà medicina i filosofia natural a la universitat Traduí al llatí diverses obres mèdiques de Galè i diversos escrits astrològics d’Abraham ibn ‘Ezra, i preparà una edició llatina, en ordre alfabètic, del De Materia Medica de Dioscòrides La seva obra més notable és, però, el Conciliator differentiarum philosophorum et precipue medicorum 1303, intent de conciliació, en una fórmula expositiva analítica en 200 differentiae , de les opinions…

Fou un home de caràcter feble i indecís, molt influït per la seva muller, Alexandra F'odorovna Presidí els darrers anys del tsarisme Procurà de mantenir l’autocràcia Els grans esdeveniments del seu regnat —sota el qual prosseguí la industrialització del país— foren la guerra russojaponesa, el diumenge roig de Peterburg 22 de gener de 1905, els intents de liberalització del règim, l’entrada de Rússia a la guerra, el 1914, i els desastres militars, que provocaren l’enderrocament del tsarisme Revolució Russa Durant la darrera part del regnat de Nicolau tingué una gran influència a la cort…

Fill de la vescomtessa Ava de Fenollet i de Pere de Saissac Pere IV de Fenollet, senyor de Saissac Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona Al llarg de la crisi albigesa restà aliat i fidel als comtes de Tolosa i de Foix i als vescomtes de Carcassona-Besiers, contra els croats del nord En concloure el comte de Tolosa la pau amb el rei de França 1229, Pere de Fenollet hagué de deposar les armes i cedir el seu vescomtat al comte Nunó de Rosselló i Cerdanya la seva mare, Ava, hagué de ratificar, aquell mateix any, aquesta…