Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Emmylou Harris
Música
Cantant de country nord-americana.
S’inicià tocant en petits clubs del Greenwich Village i de Washington DC fins que, el 1971, fou descoberta per Chris Hillman L’any següent fou cridada a Los Angeles per a gravar el seu primer LP GP De nou a Washington, el 1973 formà la seva primera banda, dissolta el 1975 en formar-se la llegendària Hot Band Ha enregistrat vint-i-cinc àlbums i ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Grammy a la millor collaboració de country amb veu, el 1999, per After the Gold Rush
Teodora
Història
Emperadriu d’Orient (1028 i 1042-56).
Filla petita de Constantí VIII, a la mort d’aquest fou associada al tron amb la seva germana Zoè Enemistada amb aquesta i amb el marit d’aquesta, Romà III , fou tancada en un monestir El 1042, a la caiguda de l’emperador Miquel V , fou cridada pel senat a compartir el tron amb Zoé, que es casà llavors amb Constantí IX i deixà en un segon pla Teodora, que no governà plenament fins després de la mort de Zoé 1050 i de Constantí 1055 No havent-se casat, governà com a autòcrata i fou succeïda per Miquel VI l’Estratiòtic
Walpurgis
Cristianisme
Monja benedictina anglesa.
Cridada a Germània per sant Bonifaci, fou abadessa del monestir de Heidenheim, fundat pel seu germà Wunibald El seu cos fou traslladat a Eichstätt segle XI, on, per la coincidència de la festa amb les celebracions paganes de primavera, el seu nom fou associat amb l’anomenada Nit de Walpurgis Hom creia que durant la nit del 30 d’abril a l’1 de maig, data significativa en el calendari pagès, les bruixes es passejaven pels camps Els camperols, per tal de defensar les cases, els camps i les establies, feien creus amb branques, en collocaven a les portes, encenien fogueres i feien…
Margarida d’Àustria
Història
Duquessa de Savoia.
Filla de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya La política d’aliança castellana i antifrancesa del seu pare la portà a casar-se amb el príncep Joan , fill dels Reis Catòlics, el 3 d’abril de 1497 Restà vídua aquell mateix any, i el 1501 contragué segones noces, amb el duc Filibert II de Savoia Cridada a governar els Països Baixos com a regent durant la minoritat del seu nebot l’emperador Carles V 1506-15, i després com a governadora 1517-30, es feu portaveu de la burgesia flamenca, lligada a la indústria tèxtil i a la llana anglesa Menà, en conseqüència, una política…
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista catalana, filla de l’urbanista Ildefons Cerdà.
Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai, Cuba…
Isabel Orrit i Pagès
Filosofia
Humanista.
Filla del jurista Vicenç Orrit, es casà amb el noble Guillem Ramon de Josa i de Cardona el 1509 El matrimoni tingué tres fills, Guillem, Maciana i Anna En quedar-se vídua, el 1517, portà vida retirada de pietat i estudi Coneixia bé el llatí i la filosofia escolàstica, especialment la doctrina de Duns Escot Ajudà Ignasi de Loiola durant la seva estada a Barcelona El 1534 fou cridada a la cort de Madrid per la reina Isabel de Portugal com a possible preceptora de la infanta Maria, fet que no es materialitzà En retornar a Catalunya professà al convent de Santa Clara de Lleida Havent obtingut…
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista, coneguda artísticament amb el nom d’Esmeralda Cervantes.
Filla extramatrimonial de Clotilde Bosch, muller d’ Ildefons Cerdà , aquest la desheretà el 1864 en conèixer el seu origen Separat el matrimoni, mare i filla anaren a Madrid i després a Roma, on Clotilde rebé les primeres lliçons d’arpa Infant prodigi, debutà a Viena l’any 1873 en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, d’on prengué el cognom artístic, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Sota la direcció de la seva mare, que aprofità els contactes aconseguits com a membre del seguici d’Isabel II, començà una projecció internacional actuà a Londres davant de…
Jaume Vicens i Vives
Jaume Vicens i Vives
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Vida Fill d’una família menestral, patí la pèrdua prematura del pare i, després del trasllat a Barcelona, passà una època de dificultats econòmiques Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona 1927-30, hi rebé la influència decisiva de l’historiador i arxiver Antonio de la Torre y del Cerro, que l’orientà en les seves primeres recerques i l’inicià en el treball d’arxiu Fruit d’aquesta influència fou la seva tesi doctoral sobre l’acció del rei Ferran II al municipi de Barcelona, que llegí el febrer del 1936 Durant la Segona República, inicià la seva promoció professional…
, ,