Resultats de la cerca

Convertit al cristianisme, fou apadrinat el 1106 per Alfons I el Bataller, de qui era metge personal Viatjà a Anglaterra, on obtingueren ressò els seus coneixements científics, avui perduts Considerat com un dels introductors de la cultura oriental a la cristiandat, la seva collecció d’apòlegs Disciplina clericalis , en llatí, fou molt traduïda i és el punt de partida conegut d’aquest gènere

Polemista fecund, propugnà una cristiandat europea i democràtica, publicà poemes, novelles, llibres de viatges, assaigs historicosocials i atacà el gran capitalisme i l’estatisme socialista Escriví The Path to Rome ‘El camí de Roma’, 1902, The Servile State ‘L’estat servil’, 1912 i The Crisis of our Civilization ‘La crisi de la nostra civilització’, 1937 Escriví també The Pyrenées 1909, llibre de viatges

Fou morta ~453 pels huns a Colònia, quan tornava d’un pelegrinatge a Roma, juntament amb onze mil companyes verges D’ací nasqué el culte i la llegenda de les Onze Mil verges , molt estès a la cristiandat occidental Té una basílica a Colònia, i la seva gesta ha inspirat molts artistes La seva festa se celebra el 21 d’octubre

Nomenat pel seu parent l’emperador Enric III, fou ratificat per la clerecia i el poble romà Precursor de la reforma gregoriana, s’esforçà a redreçar la disciplina eclesiàstica, assistit per Hildebrand futur Gregori VII, el cardenal Humbert i Pere Damià Viatjà per la cristiandat i presidí nombrosos concilis Condemnà 1050 la doctrina eucarística de Berenguer de Tours Els darrers anys del seu pontificat foren marcats per la desfeta enfront dels normands 1053 i el Cisma d'Orient 1054 La seva festa se celebra el 19 d’abril

Residia a la ciutat de Iammona Ciutadella És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Magona Maó Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus En la carta, titulada Epistola de Judeis l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci , hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor…

Franciscà, ensenyà a Oxford no aconseguí el grau de mestre perquè les seves doctrines foren jutjades perilloses Denunciat davant Joan XXII pels comentaris als llibres de les Sentències de Pere Llombard, fou citat a Avinyó 1324 Refugiat a la cort de Lluís de Baviera, a Munic, defensà la necessitat d’una pobresa evangèlica en l’Església, l’estructura de la qual havia d’ésser també democràtica, i negà el poder temporal del papa Compendium errorum Johannis Papae XXII 1334, Dialogus super dignitate papali regia 1338 i Tractatus de imperatorum et pontificum potestate ~1347 La seva teologia política…

Membre d’una família kurda installada a Síria al servei dels zengites, succeí el seu oncle Sīrkuh com a lloctinent de Nūr al-Dīn, atabeg de Damasc Després de successius avenços de poder durant la seva campanya a Egipte, on acudí per palliar l’amenaça dels croats, a la mort del califa al-'Ādid 1171 abolí el califat fatimita i s’hi proclamà soldà Així mateix, en morir Nūr al-Dīn, vencé tots els seus rivals, s’emparà de Síria 1174 i de bona part de Mesopotàmia, i inicià una política expansionista que constituí una forta amenaça per al regne llatí de Jerusalem Balduí IV de Jerusalem victòria de…

Fill d’una família aristocràtica pietista de Turíngia, estudià dret a Jena, on s’entusiasmà amb Schiller i Fichte a Leipzig 1791 entrà en el cercle de FSchlegel deixà la jurisprudència per la mineria i fou inspector de mines a Weissenfels Després de la mort 1797 de la seva promesa, de 15 anys, Sophie von Kühn, entengué l’amor com una força elemental anímica i còsmica i exigí la mort per la força màgica de la consciència, per tal d’unir-se amb l’amada en els àmbits de suprema espiritualitat de l’infinit Creu en la Salvació i en forces còsmiques misterioses, i en el seu idealisme màgic tot…

Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…