Resultats de la cerca

Amb els seus estudis sobre una malaltia del cuc de seda demostrà per primera vegada 1835 que la causa del contagi era la presència de microorganismes en el medi —en aquest cas un fong—, que creixien i es multiplicaven tot parasitant l’animal malalt El 1851, generalitzà les seves conclusions per a totes les malalties contagioses, fins i tot les humanes

Fou professor de medicina a diverses universitats italianes i metge del papa Innocenci XII Pel seu treball Anatome plantarum 1671, hom pot considerar-lo com un dels iniciadors de l’anatomia microscòpica vegetal Descobrí els capillars en el pulmó de la granota, identificà els lòbuls hepàtics, els corpuscles del gust a la llengua i els glomèruls que porten el seu nom El seu estudi anatòmic i histològic del cuc de seda 1669 representa la base de la metodologia per a l’estudi dels insectes

Membre de la Conferència Física 1769, després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda 1770, la manera de criar les abelles 1771, la composició del nitre i la pólvora 1771, la muntanya de Montjuïc 1780, el carbó de pedra de Tàrrega 1786, el flagell d’erugues als boscs de Collserola 1786, la sal a la muntanya de Cardona 1787, la composició de la muntanya de Montserrat 1789, un linx mort a Catalunya 1790 i d’altres

Doctorat per la Universitat de Princeton 1965, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica i científica al California Institute of Technology, on es graduà 1962, i on del 1991 al 2009 ocupà la càtedra Feynman de física teòrica, que des d’aquest any exerceix com a emèrit Els seus camps d’interès són l’astrofísica relativista i gravitatòria, amb especial referència als forats negres i les ones gravitacionals , i ha desenvolupat una controvertida teoria sobre els viatges en el temps forat de cuc Fou un dels impulsors del Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory LIGO , i…

Llicenciat en filologia catalana, signa les seves obres com a Pep Rosanes-Creus S'inicià com a poeta amb el llibre L'ombra mutilada 1991, premi Miquel Martí i Pol, Els seus primers poemes van aparèixer en dos reculls collectius amb altres autors El club dels 7 poetes morts de Roda de Ter 1991, amb pròleg de Martí i Pol i On la nit era negra 1993 L’inici formal de la seva trajectòria literària, però, va ser la publicació de La venjança de l’eunuc 1993 i El gos i l’ombra de l’alzina 1995, que van tenir força ressò Posteriorment, amb l’excepció de Voltor 2000, premi Carles Riba 1999, ha optat…

Fill d’un humil blanquer, feu estudis a Arbois, a Besançon i a París a l’École Normale i a la Sorbona Doctorat en ciències 1847, ensenyà física i química a Dijon, Estrasburg on es casà i continuà els seus primers treballs sobre dissimetria molecular i Lilla L’any 1857 fou nomenat administrador de l’École Normale Supérieure, i des d’aleshores residí a París, llevat d’alguns viatges que feu per l’Estat francès principalment a Arbois, Alais i Pont-Gisquet a fi d’estudiar científicament la fabricació del vi i les malalties del cuc de seda El 1873 començà a investigar les malalties…

Vida Començà estudis de comerç i després cursà publicitat a l’Escola Massana de Barcelona 1966-72, on realitzà un parell de curts documentals i el curt experimental Exofórmia/ Endofórmia Després d’alguns treballs d’aprenentatge, el 1975 feu El pallasso espanyat , migmetratge argumental basat en la novella homònima del mallorquí Llorenç Capellà A partir de llavors la seva obra es desplegà en diferents vessants D’una banda, feu reportatges sobre temes d’actualitat l’aparició del diari "Avui" i el primer Grec 1976 l’Estatut i el Parlament de Catalunya 1977 la situació al País Basc amb…

Vida i obra Feu cursos de comerç i es dedicà a oficis diversos i, simultàniament, estudià llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidàctica Collaborà des de molt jove a la premsa del País Valencià d’abans de la guerra civil El Luchador i, en català, a El Tio Cuc , El Camí , El País Valencià , publicacions en les quals impulsà l’adopció de l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans i de després Jornada , Levante , Esclat i altres Com a gramàtic, fou el principal difusor, a través d’una sèrie de manuals, de l’ortografia fabriana al País Valencià durant el…

Vida i obra Membre d’una família sense gaires recursos econòmics, a tretze anys hagué de posar-se a treballar al despatx d’una fàbrica a causa de la mort del seu pare El 1916 guanyà una plaça de funcionari a l’Ajuntament de València, lloc de treball que conservà fins que es jubilà abans d’hora per una hemiplegia Després de patir diverses malalties, morí a seixanta-quatre anys d’una embòlia cerebral Amb una capacitat memorística extraordinària, participà de manera destacada en la València festiva i cultural del seu temps Fou soci de Lo Rat-Penat des del 1917, arxiver honorari del…

Fill d’un gravador, el 1936 s’allistà a l’exèrcit republicà i lluità en el front de Lleida D’aquests anys són els primers escrits, en els quals ja apareixen alguns dels elements recurrents de la seva obra posterior, com són la militància d’esquerra i catalanista Acabada la guerra fou obligat a fer el servei militar en l’exèrcit franquista a Salamanca En tornar a Barcelona, es guanyà la vida com a gravador i venedor de llibres Llegí Freud, s’interessà per l’automatisme psíquic, i començà a escriure imatges hipnagògiques La coneixença de JV Foix , que li aconsellà de practicar el sonet,…