Resultats de la cerca

Format al Club Natació Montjuïc, el 1951 es feu soci del Club Natació Barcelona Fou quatre cops campió d’Espanya de primera categoria 1954, 1955, 1958, 1959 En el període 1954-58 fou onze vegades internacional i disputà dos Campionats d’Europa 1954, 1958 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955

La seva obra pròpiament historiogràfica fou molt notable, sobretot pel caràcter pioner en l’estudi del nacionalisme polític L’extensa Panoràmica del nacionalisme català 1975, en sis volums, és tot un clàssic i encara serveix com a llibre de referència vg historiografia del catalanisme posterior al 1936 Tanmateix, aquesta obra havia de ser el punt de partida d’un projecte més ampli, Catalanisme sense mites , que no acabà de realitzar Alguns dels seus plantejaments teòrics principals, però, els exposà en els llibres d’assaig polític apareguts durant la dècada de 1970-80 i 1980-90 Els punts més…

Vida i obra Collaborador en diversos diaris i revistes “Tele-estel”, Serra d’Or , “Canigó” i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se’ns escapa 1959 La seva narrativa és de caràcter psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959 i El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de narracions aparegudes abans, en part, en altres llengües, sota el títol El desert Gairebé una paraula L’assaig Dos pobles ibèrics 1967, premi J Yxart 1966,…

Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se'ns escapa 1959 Un recull de poemes nous 1977 porta el mateix títol d’un recull anterior Vida terrena La seva narrativa és de caire psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de narracions aparegudes abans, en part, en altres llengües, sota el títol El desert Gairebé una…

Inicià la seva carrera el 1938 amb Relevos i As sete partidas do mundo Les seves primeres novelles, i especialment Fogo na noite escura 1943, perllonguen la línia del realisme portuguès Les dues sèries de Retalhos da vida de un médico 1949, 1963 reflecteixen les seves experiències de metge rural a l’Alentejo, a la Beira Baixa i també a Lisboa El realisme psicològic d’aquestes novelles va cedint davant un realisme d’inspiració social Casa da Malta 1945, Minas de San Francisco 1946, O trigo e o joio 1954 Amb les novelles Domingo à tarde 1961 i, sobretot, O homem disfarçado 1957 torna a l’…

Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou  Cançó de carrer  1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren  Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol,  Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i…

Estudià filosofia i lletres i història, i exercí el periodisme Des del 1954, amb intermitències, residí a Barcelona L’interès per les llengües el portà a viatjar i a viure a França, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca, la Unió Soviètica, Anglaterra i el Brasil Entre el 1963 i el 1971 fou locutor de les emissions en portuguès de la BBC, i en 1976-81 corresponsal del diari Avui a Lisboa Destacà com a traductor al portuguès d’obres significatives de diferents literatures, entre elles la catalana, amb versions de Fèlix Cucurull, Pere Calders, Salvador Espriu i Víctor Mora, entre d’…

Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española  i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…