Resultats de la cerca

Fou decapitat, durant les persecucions de Dioclecià, al Castrum Octavianum, que hom ha identificat amb Sant Cugat del Vallès Cugat és esmentat per Prudenci vers el 400 com el màrtir que ennoblia Barcelona El seu cap sembla que fou traslladat al segle IX a l’abadia de Saint-Denis de París Segons la llegenda, hauria arribat a Barcelona amb Feliu , on vengué les mercaderies que portava i predicà la fe empresonat pel procònsol Galeri, després de sortir miraculosament illès de diverses proves —com la del foc—, hauria estat decapitat i, posteriorment, enterrat per les llegendàries…

Publicà Documents polítics i morals que deu practicar lo cristià , llibre de màximes en vers, de caràcter popular, que tingué nombroses edicions durant els segles XVIII i XIX a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Vic, Manresa i Olot La primera edició sembla ser la barcelonina del 1760

S’especialitzà en medicina de l’esport durant els anys seixanta Fou metge dels equips de futbol de l’Espanya Industrial, el Club Deportiu Comtal, el Barcelona Atlètic, el FC Barcelona i el Centre d’Esports Sabadell També exercí a la Mutualitat de Futbolistes Publicà diversos articles i participà en llibres de traumatologia i esport

Ha operat al llarg de la seva carrera professional un gran nombre d’esportistes i futbolistes de primer nivell President de la Junta Mèdica i membre de l’equip mèdic de la Mutualitat de Futbolistes Catalans de la Federació Catalana de Futbol Cap de servei de la Mutua Montañesa de Barcelona i codirector del Departament de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’hospital Quirón de Barcelona És president de la junta de patrons de la Fundació Garcia-Cugat per a la investigació biomèdica i membre actiu de múltiples societats estatals i internacionals relacionades amb la traumatologia…

Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba,  on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…

Vida El 1905 es traslladà a Cuba amb la seva família, i a dotze anys esdevingué primer violinista de l’Orquesta Sinfónica del Teatro Nacional de l’Havana El 1916, els Cugat s’establiren als Estats Units, on Xavier inicià la seva trajectòria musical com a violinista de l’orquestra que acompanyava les gires d’Enrico Caruso Després d’un temps formant duet amb Rita Montaner, la seva primera esposa, decidí deixar la música clàssica per dedicar-se a la música afrocubana, que "americanitzà" per tal de facilitar-ne l’acceptació per part del públic dels Estats Units, per la qual cosa pot…

President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d’Unió Nacional fou alcalde de Reus i diputat provincial Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat JM Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias, collaborà, entre altres periòdics, al Diario de Reus , a El Crepúsculo , a El Eco del Centro de Lectura , de Reus Bé que escriví poemes, es destacà pels drames L’hostal de la coixa 1897 i Vents d’oratge 1898, ambdós en collaboració amb Bonaventura Sanromà , la comèdia arranjada Galletes Jordan 1898 i el monòleg Jo i en Comas 1900

Participà en la primera guerra Carlina després del conveni de Bergara 1839 emigrà a França i a Roma, on acabà la carrera eclesiàstica Retornat a Catalunya, fundà a Lleida l’ Acadèmia Bibliograficomariana 1862 Autor de dos llibres sobre la predicació, d’un Breviarium marianum i d’una España sagrada , de la qual publicà només la part sobre el Segrià i les Garrigues

Davantera formada en el Patí Hoquei Club Sant Cugat, amb 12 anys formà part del primer equip femení del club Amb el primer equip pujà a l’OK Lliga la temporada 2009-10, on fou capitana des de la temporada 2004-05 fins a la seva retirada com a jugadora, al maig del 2020 Amb el PHC Sant Cugat guanyà una Copa Catalana, dues Supercopes Catalanes 2016 i 2018, dues Lligues Catalanes 2013 i 2016 i una Copa de la Generalitat 2016 Internacional amb la selecció catalana guanyà dues Golden Cup 2007, 2009 i fou subcampiona a la Copa Amèrica 2007, i amb l’espanyola, amb què fou…

Vestí la samarreta del Picadero de Barcelona durant la dècada de 1960 Fou campió de la primera edició de la Lliga el 1965 Posterioment exercí d’entrenador, primer al mateix CB Sant Cugat i després a la secció de bàsquet de la Penya Blaugrana Sant Cugat Ja retirat com a esportista, restà vinculat al Club Voleibol Sant Cugat, primer com a tresorer, i després com a president 2007-15, càrrec des del qual fomentà la formació de base femenina