Resultats de la cerca

En acabar els estudis de comerç mercantil 1968 s’incorporà al negoci familiar, un comerç d’alimentació que el 1976 obrí una línia de menjars per a emportar El 1988, conjuntament amb el seu marit, Toni Balam, obrí el seu propi establiment, el restaurant Sant Pau a la seva vila natal El 1991 el restaurant obtingué la primera estrella de la Guia Michelin Espanya-Portugal, el 1996 aconseguí la segona i el 2005 la tercera fou el tercer establiment a Catalunya en obtenir tres estrelles Michelin El 2004 obrí el segon restaurant Sant Pau, a Tòquio, premiat el 2007 amb dues estrelles Michelin, que…

Filla dels propietaris de la Fonda Europa de Granollers i del restaurant Senyor Parellada de Barcelona, el 1993 obrí el restaurant Semproniana, a Barcelona, des del qual ha elaborat una cuina pròpia i adaptada als temps actuals S’ha dedicat a la divulgació de la gastronomia des d’un vessant eminentment pràctic, alhora que ha posat en relleu el llegat de la cuina tradicional Ha publicat, entre d’altres, La bona cuina catalana 2006, Dinars de tàper 2008, Com fet a casa 2010, la novella Sal de vainilla 2012 i Les receptes de Semproniana 2012, Per què alguns pebrots piquen i d’altres no 2013, amb…

Treballà a Anvers i a Amsterdam És autor de moltes obres de temàtica religiosa i fou un dels iniciadors de la pintura de tema popular com a gènere independent, que aviat es generalitzà arreu d’Europa El seu estil, d’un fort realisme, té ressonàncies manieristes Tractà de temes quotidians amb un punt d’humor i de lirisme La lletera 1543, El dinar dels pagesos 1556, La cuinera 1559, etc

Format dins l’ambient manierista toscà, rebé primerament l’influx de Rubens i de l’escola flamenca La cuinera , Palazzo Rosso, Gènova Després d’una etapa en què la seva pintura fou de signe tenebrista, anà a Venècia 1631, on féu composicions de to monumental i de colors més freds que fan pressentir Tiepolo La caritat de Sant Llorenç , San Niccolò da Tolentino, Venècia Pintà magnífiques natures mortes, que inserí en les grans composicions Excellí també com a retratista

Vida i obra Fill de Narcís Oller Exercí l’advocacia i fou membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona Collaborà a La Renaixença , Joventut  i Garba , entre altres publicacions, i publicà el primer conte a La Veu de Catalunya 1899 S’inicià amb novelles menors, de to sentimental i ambient barceloní La rosella 1904 i L’estàtua 1917 Després conreà l’anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà Quan mataven pels carrers 1930 —traduïda al francès—, la seva novella més reeixida, presenta les lluites socials dels anys vint Amb La barca d’Isis 1933, Amb el bec…

Sembla que fou deixeble de Karel Fabritius Formà part del gremi de pintors de Delft, del qual fou degà dues vegades, i es dedicà al comerç d’obres d’art És difícil d’establir una cronologia en la seva escassa producció menys de quaranta quadres, la major part dels quals no tenen data Crist a casa de Marta i Maria National Gallery, Edimburg, L’alcavota 1656 Gemäldegalerie, Dresden i Diana i les nimfes Mauritshuis, la Haia, considerades de la primera època, mostren una certa influència del barroc italià Fora d’aquestes obres, insòlites pel tema en la producció de l’artista, la resta és formada…

Filla d’alemany i catalana, estudià hostaleria a Alemanya, interiorisme i gemmologia L’any 1983, al barri de la Ribera de Barcelona, obrí una escola d’hostaleria, que esdevingué pionera en la renovació i la difusió de la gastronomia catalana i que entre els seus mestres tingué primeres figures de la gastronomia, com Juan María Arzak o Alain Ducasse Posteriorment obrí, també a Barcelona, el Restaurant Hofmann 1992 orientat a facilitar les pràctiques als alumnes de l’escola, la Pastisseria Hofmann 2008, l’Espai de degustació Hofmann 2012, el Racó Hofmann, dins del mateix restaurant 2014, la…

Fill d’un pare gendarme, rigorós i sever, i d’una mare cuinera Adolescent durant l’Alemanya nazi, el seu pare l’apuntà a les Joventuts Hitlerianes en contra de la seva voluntat i, tan bon punt pogué, les abandonà i feu estudis eclesiàstics El 1951 fou ordenat de prevere Des del 1946 fins al 1953 feu estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1953 Durant els anys 1959 i 1977 exercí de professor de dogmàtica L’any 1962 participà en el concili II del Vaticà  com a conseller de l’arquebisbe de Colònia Fruit d’aquesta participació, fundà la revista…