Resultats de la cerca

Quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament En aquesta ciutat donà la benvinguda al futur Felip II amb cinc dístics llatins El 1568 publicà a Barcelona De sacratissimo eucharistiae sacramento opusculum , on inclogué poemes llatins de circumstàncies en hexàmetres i dístics S’han conservat dues cartes seves en català amb el sagristà de Mallorca Nicolau Montanyans

El seu poema en dístics elegíacs De reditu suo és una exaltació de Roma

Trobador de la gaia ciència, és autor del plec poètic Cobles novament fetes contra tots los delats de Catalunya i sequaços d’Antoni Roca 1544, inserit dins d’un primer cicle de publicística contra el bandolerisme i de panegíric del lloctinent de Catalunya de torn Relacionat amb Pere ↑ Serafí , amb qui sostingué retòrics debats poètics segons els models del devinalh , aquest li dedicà un sonet i uns dístics fúnebres 1565

Fill d’un prefecte del pretori i gendre de l’emperador Avit 452, fou prefecte de Roma 468 Elegit bisbe de Clarmont ~471, organitzà a l’Alvèrnia la resistència contra el visigot Euric Els seus escrits — 24 poemes en hexàmetres, dístics elegíacs i hendecasíllabs i 147 cartes — , sense gaire valor literari, constitueixen l’única font per a la història d’aquell període La seva festa se celebra el 23 d’agost

Noble català, abans d’ésser abat havia estudiat a Ripoll Ell i el seu germà, Bernat de Sant Vicenç, prohom de la cort del comte de Barcelona, abandonaren el país per fer-se monjos al monestir de Fleury, on era venerat sant Benet, al qual oferiren un evangeliari d’argent amb uns dístics dedicatoris Joan és autor d’una carta i d’un poema adreçats a l’abat i bisbe Oliba de Vic

Catedràtic de poesia a la Universitat de València a partir del 1516 El 1532 hi féu representar una comèdia de Plaute És autor d’una extensa elegia en llatí 1523, que dedicà al marquès de Cenete, Rodrigo de Mendoza, germà del virrei i un dels repressors dels agermanats, i d’una composició castellana en dècimes, Tragitriumfo 1524 deixà, a més, un poema llatí de tema marià, i diversos epigrames i dístics que han estat recollits en publicacions universitàries contemporànies

Fill d’un governador de Túscia i Úmbria, ocupà càrrecs oficials praefectus urbis el 414 Embarcat a Portus Augusti el 417, descriví el seu viatge de retorn — de les gorges del Tíber a Luna — en el poema De reditu suo , escrit en dístics elegíacs Ultra les descripcions dels espectacles naturals i dels records erudits que sovintegen dins l’obra, és notable l’admiració i l’amor manifestats per la grandesa de Roma, que sabé cantar amb un cert ànim pagà, advers al cristianisme

Féu els seus estudis a les universitats de Pavia i Bolonya Fou professor de dret civil a Avinyó 1518 —on inicià les bases d’un nou mètode d’ensenyament del dret, que trasbalsà els esquemes tradicionals de l’escola dels glossadors—, a Bourges —on del 1529 al 1533 ocupà una càtedra que li atorgà Francesc I de França—, a Pavia 1533, a Bolonya i a Ferrara El 1522 havia aparegut la seva gran obra, Emblematum libellus, aplec de sentències morals en dístics llatins Destacà per l’ús del mètode històric i lingüístic en l’estudi del dret romà

Fill d’una noble família terratinent, s’inicià en la poesia amb diverses composicions líriques i heroiques Assassinat Daqīqī ~980, que havia començat un poema èpic sobre la història de l’Iran, es dedicà a continuar-lo el Šāhnāme o Llibre dels Reis consta d’uns 60000 dístics, inspirats en antigues tradicions iràniques, fins a la conquesta àrab Fou dedicat al mecenes Maḥmūd de Ġaznī, però, per diferències religioses Firdawsī era xiïta i racials, el poeta s’exilià de Ġaznī i dedicà sàtires punyents al soldà Hom li ha atribuït, sense fonament, la redacció del poema Yūsuf u Zulayhā ,…

Hom sap que dirigí una expedició colonitzadora fins a l’illa d’Amorgós, motiu pel qual aquest nom sol ésser relacionat amb la seva figura Representa un moment de transició, quan la poesia grega, deixada ja enrere la solemnitat de l’èpica, s’atansa a la vida quotidiana amb un sentit nou del realisme i una certa sentenciositat moral d’arrel pessimista El fragment més extens que n'ha pervingut —gràcies a diverses citacions, particularment d’Estobeu— elabora la temàtica misògina d’Hesíode amb un llenguatge maliciós i popular i un sentit exacte del tret ridícul altres fragments entre ells un en…