Resultats de la cerca

Treballà als centres cortesans més importants d’Itàlia escrivint danses per a casaments, carnavals, entrades triomfals i altres celebracions D’aquesta manera, s’estigué a la cort de Nàpols des de l’any 1465 fins al 1468, i fou mestre de ball de Federico de Montefeltro a Urbino i d’Isabella d’Este a la cort ferraresa cap al 1480 La seva obra principal és el tractat De practica seu arte tripudii vulgare opusculum , conservat en diverses còpies manuscrites, en què manifesta una major inclinació pels problemes pràctics de la dansa que no pas pels teòrics El tractat inclou danses de Domenico da…

Deixeble d’Enric Granados i de Felip Pedrell, collaborà en el Cançoner Popular de Catalunya , de Rafael Patxot Amb Toldrà, Gerhard, Blancafort, Mompou i altres fundà l’Orquestra de Cambra de Barcelona, que també dirigí Compositor notable, aconseguí prestigi amb composicions com ara Danses mallorquines, Balada , Variacions per a piano, L’estiu , per a cor, les sèries Cançons i danses de l’illa de Mallorca , Ritual de pagesia , per a orquestra, i un concert per a piano i orquestra Militant d’Acció Catalana, el 1939 s’exilià a Mèxic on, incorporat a l’Instituto de Bellas Artes, estudià el…

A Sofia feu els primers estudis musicals, que després continuà a la Hochschule für Musik de Berlín Es perfeccionà a la Kunstakademie amb G Schumann i L Kreutzer Del 1920 al 1932 treballà al Deutches Theater de Max Reinhardt, i aquest darrer any ingressà a l’Acadèmia de Música de Sofia com a professor de composició Oferí concerts tant a dins com a fora de Bulgària Hereu del postromanticisme i molt interessat per les cançons i danses de la seva terra, les inclogué abundosament en el seu catàleg en forma de danses simfòniques i suites búlgares o d’inspiració romanesa Per a orquestra escriví dues…

Vida Entre el 1950 i el 1952 fou lector de musicologia a la Universitat de Colònia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor de l’Escola de Música de Colònia En Intervall und Zeit 1974, Zimmermann exposa el concepte que té sobre la música, la qual entén com a "arranjament o ordenació de progressions del temps com a experiència que passa tant dins el temps com incorpora el temps dins ella mateixa" Un bon exemple d’aquesta concepció és la tercera toccata 3r acte de l’òpera Die Soldaten 'Els soldats', 1958-60 Les seves primeres obres, com Kleine Suite , per a violí i orquestra 1942, o el…

Deixà un cèlebre tractat sobre la guitarra Saragossa 1674, molt divulgat, que incloïa una collecció de danses

Autor de diverses obres corals i de música religiosa, escriví El Penedès Folklore dels balls, danses i comparses populars 1926

Vida Estudià a Wittenberg Saxònia i a Leipzig Segurament allí entrà en contacte amb Sethus Calvisius El 1597 esdevingué cantor a Zittau, i a partir del 1604 a Freiberg, on restà fins a la seva mort al servei de l’església luterana i del municipi Fou un compositor molt prolífic, tant de música sacra com profana El seu estil es mantingué molt lligat a les pràctiques contrapuntístiques de la generació precedent Escriví una Passió alemanya segons sant Joan a sis veus 1631, motets en llatí i en alemany i molta música ocasional Algunes de les seves colleccions de motets més importants són Trias…

Concertista de fama mundial, dirigí la pròpia orquestra Autor de nombroses composicions de danses que es popularitzaren per tot el Principat i s’incorporaren al patrimoni tradicional

El 1953, la junta de l’Esbart Verdaguer, formada per figures de la intellectualitat catalana del moment, encomanà a Melo, que n’era el primer ballarí, la direcció de l’Esbart i la continuació del projecte de creació d’un ballet nacional folklòric català Bé que el projecte no es materialitzà, la seva tasca al capdavant de l’Esbart Verdaguer, amb la creació de centenars de coreografies, fou importantíssima per al ballet català, com també ho fou la voluntat de donar valor artístic al ballet popular, una de les principals aportacions de Melo Entre les seves coreografies cal esmentar Les danses de…

Estudià a Leipzig amb IMoscheles, EFRichter i KReinecke, i amb NGade a Copenhaguen, on féu amistat amb Rikard Nordraak, que el féu aprofundir en el folklore noruec i amb el qual fundà la societat Euterpe per a la difusió de la música escandinava Viatjà per Itàlia tornà a Noruega 1867 i conegué Liszt en un nou viatge a Alemanya Fou el creador de l’escola nacional noruega Autor de música escènica per a diversos drames de Björnson, com Sigurd Jorsalfar 1872, i per al drama d’Ibsen Peer Gynt 1876 —del qual extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891— Escriví deu colleccions de Peces líriques…