Resultats de la cerca

Estudià a Salamanca, on fou deixeble d’Azpilcueta Exercí càrrecs civils a Burgos i Granada, i fou nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1560 Prengué part en la darrera sessió del concili de Trento, on fou encarregat de redactar els decrets De Reformatione Fou president del Consell de Castella Publicà diversos comentaris a les Decretals i un tractat de moneda Veterum collatio numismatum 1566

Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català

Estudià decretals a Bolonya Fou professor de l’estudi general de Lleida És autor del tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, d’una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida i la segona 1464 als doctors de Bolonya, i també d’un memorial sobre la Matrícula jurisconsultorum de Barcelona Les seves opinions són recollides per juristes catalans posteriors Pere Miquel Carbonell, n'escriví la biografia a De viris illustribus catalanis

Monjo i fundador, almenys, d’un monestir a la seva diòcesi tarraconense Durant el seu episcopat presidí dos concilis el 516, a Tarragona mateix, per a organitzar la vida de clergues i monjos, i a Girona, el 517, també d’esperit reformador i litúrgic Sembla que féu un viatge a Itàlia Sigui com vulgui, el papa Hormisdes, a qui havia adreçat una carta ara perduda, li respongué, en tres epístoles decretals, a les diverses qüestions proposades i el nomenà vicari apostòlic per a tota la península Ibèrica L’epitafi en versos que cobria la seva tomba elogiava les virtuts de Joan, la seva…

Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença D’acord amb Ramon de…

Estudià al collegi de Cordelles de Barcelona i a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de J ↑ Finestres del qual escriví un elogi, el 1777 i catedràtic de decretals i de dret civil 1776 en fou nomenat canceller el 1805 Les Instituciones del derecho público generalde España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado 9 vol 1800-03 són la seva principal obra jurídica, considerada la millor síntesi del dret públic positiu de l’antic règim Hi feu, a més, un balanç sistemàtic dels furs catalans no suprimits per Fe-lip V…

Vida i obra Membre d’una família noble, apareix documentat primer com a donzell i després com a cavaller i ciutadà de Barcelona Estudià decretals a Bolonya, on es doctorà en dret civil i canònic el 1451 Fou professor de l’Estudi General de Lleida, i esdevingué un jurista eminent És autor de diverses obres de caràcter legal en llatí, entre les quals destaquen el tractat De antiquitate legum , escrit a Bolonya el 1448 i dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, i una collecció de Concilia , en dues parts, la primera 1462 dedicada als estudiants de Lleida, i la segona 1464, als doctors…

Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Ordenat el 1795, la seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el…

Vida i obra Ingressà al convent de dominicans de Girona 1334, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia publicada el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356 s’oposà enèrgicament al lullisme Fou deposat pel capítol general de Perpinyà 1360 per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Vicari general de l’orde 1362, fou elegit provincial, però aquesta elecció fou anullada per Urbà V per irregularitats…