Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Alfred Binet

Alfred Binet
© Fototeca.cat
Educació
Psicologia
Psicòleg i pedagog francès.
Es doctorà en ciències naturals a la Sorbona 1891 i passà a treballar amb Charcot a la Salpêtrière El 1894 fou nomenat cap del laboratori de psicofisiologia de la Sorbona i el 1895 fundà l’ Année psychologique Encarregat pel ministeri d’educació de cercar un mètode per a determinar el nivell de deficiència dels infants retardats, elaborà l’ Échelle métrique de l’intelligence 1905 i 1908, coneguda amb el nom d’ escala de Binet-Simon , en la qual fou aplicada per primera vegada la noció d’edat mental És considerat el creador de la psicologia experimental francesa i de la…
Gabriela Morreale de Castro
Medicina
Química i endocrinòloga d’origen italià.
Llicenciada 1951 i doctorada 1955 en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i aigües, mitjançant el qual demostrà la relació entre incidència del goll i deficiència…
Wilhelmine Schröder-Devrient
Música
Soprano alemanya.
Filla d’un destacat baríton i d’una actriu, des de la infantesa estigué vinculada amb el món teatral com a ballarina i actriu, i alhora es formà com a cantant El 1821 debutà a Viena en el paper de Pamina, i a partir de llavors treballà en teatres de Viena, Dresden, Berlín, París i Londres Fou una figura cabdal en el panorama de l’òpera romàntica alemanya Beethoven, que hi treballà per a les funcions de Fidelio , agraí sempre la seva contribució al paper de Leonore CM von Weber n’opinava que havia estat la millor intèrpret d’Agathe en Der Freischütz 'El caçador furtiu' I Moscheles la valorava…
Eduard Primo i Yufera
Químic.
Doctorat per la Universitat de Madrid 1944, des del 1947 exercí la docència i fou investigador a la Universitat de València El 1952 anà becat a la Universitat de Basilea, on estudià amb Tadeusz Reichstein El 1964 obtingué la càtedra de bioquímica i química agrícola de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de València, de la qual des del 1987 fou professor emèrit Fou fundador 1957 i director de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments de València IATA, president de l’Instituto Nacional de Ciencia y Tecnología de los Alimentos 1970-74 i president del Consell Superior d’…
Agustí
Representació de sant Agustí en una miniatura medieval
© Corel Professional Photos
Cristianisme
El més important pare de l’Església llatina.
De nom Aureli Agustí, fill de mare cristiana, Mònica, i de pare pagà, de petit no fou batejat i menyspreà el cristianisme fins que, colpit profundament per la lectura de l' Hortensius de Ciceró quan tenia 18 anys, mentre estudiava a Cartago, inicià una angoixada recerca de la veritat que el dugué a la conversió 386 després d’alguns anys d’adhesió, primer al maniqueisme, i posteriorment, a l’escepticisme La ineliminable convicció que la veritat existeix “sigui ella la que sigui” i que l’home es deu a ella, el sostingué en el seu propòsit, que es veié afavorit pel coneixement dels neoplatònics…