Resultats de la cerca

Presidenta de la federació sueca de dones professionals 1935-38 i 1940-42, inicià la seva activitat pública en diferents comitès governamentals orientats a l’àmbit social en 1935-50 Directora 1951-56 del departament de ciències socials de la UNESCO i ambaixadora del seu país a l’Índia 1956-61, fou elegida senadora el 1962, i nomenada ministra i delegada a Ginebra sobre qüestions de desarmament 1966-73 Durant els anys seixanta formà part de diferents comitès internacionals de l’ONU Defensora activa del desarmament i dels drets humans, el 1982 compartí el premi Nobel…

Format a Mèxic i a París, el 1939 s’incorporà al servei exterior del seu país Fou ministre d’afers estrangers 1957-61 i ambaixador al Brasil 1962-64 Des de la seva creació, el 1964, presidí la comissió preparatòria per a la desnuclearització de l’Amèrica Llatina, que culminà amb la signatura del tractat de Tlatelolco 1967 en 1971-75 fou representant del seu país a l’ONU i des del 1977 presidí la delegació mexicana en la Conferència de Desarmament de Ginebra Actiu pacifista i impulsor del desarmament nuclear, escriví una vintena de llibres La desnuclearización de América Latina…

És doctor en estudis sobre la pau per la Universitat de Bradford Regne Unit Des de jove dugué a terme investigacions sobre conflictes, desarmament i defensa dels drets humans El 1988 obtingué el Premi Nacional de Drets Humans El 1992 fundà l’associació de suport a immigrants ‘Vallès sense fronteres’ Fou coordinador de les campanyes per la transparència i el control del comerç d’armes, dutes a terme des del 1994 per Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges Sense Fronteres Des del 1997 és titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona…

Pastor de Berlín-Dahlem 1931, al principi acollí favorablement el III Reich, però més tard fou un dels animadors de la resistència de la Bekennende Kirche Reclòs en un camp de concentració 1937, fou alliberat pels aliats 1945 i nomenat cap del departament de relacions estrangeres de l’Església evangèlica alemanya, i consagrà els seus esforços al desarmament i a la reunificació d’Alemanya

Ocupà el càrrec de secretari d’estat a l’administració Truman 1949-53 Fou un dels promotors de l’UNRRA 1943 i del Pla Marshall 1948 intervingué en la creació de l’OTAN 1949-50 i en l’elaboració del tractat de pau amb el Japó 1951 Propugnà l’entesa entre els EUA, l’URSS i la Gran Bretanya i el desarmament L’any 1970 guanyà el premi Pulitzer d’història amb Present at the Creation

Estudià a la Universitat d’Oslo i fou professor d’història de l’Institut Nobel noruec 1890-1909, a més de dirigir-ne la institució entre el 1901 i el 1909 Fou el delegat de Noruega a la Conferència Internacional per la Pau celebrada a la Haia 1907 i el representant noruec a la Societat de Nacions El 1921 li fou concedit el premi Nobel de la pau per la seva intensa tasca a favor del desarmament internacional, premi que compartí amb Karl H Branting

Màxim responsable del Comitè Nacional de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, fou arrestat per la Gestapo i deportat als camps de concentració d’Oranienburg i Buchenwald Un cop acabada la guerra, fou director general de la Radiodifusió Francesa i cofundador i editor, el 1950, del diari ‘L’Observateur’ Membre del Consell Municipal de París entre el 1959 i el 1971, el 1960 fundà amb Mendès-France el Partit Socialista Unificat i es decantà per una solució pacífica per a la guerra d’Algèria i la independència de Nova Caledònia Fou president d’organitzacions pacifistes com ara el ‘…

Llicenciat en ciències econòmiques 1994 i doctor en relacions internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona 2002, on ha estat professor d’aquesta matèria 1994-95 i 1996-2002 Investigador sobre pau i desarmament al Centre UNESCO per a Catalunya 1994-98 i coordinador de campanyes de desarmament i prevenció de conflictes armats a Intermón-Oxfam 1998-99, d’octubre del 1995 fins a l’agost del 1996 fou l’ajudant principal del representant de la UNESCO a Bòsnia i Hercegovina i responsable del programa educatiu i de promoció del programa de Cultura de Pau d’aquest…

Era fill del comte d’Empúries, Enric d’Aragó i de Guiomar de Portugal El 1516 es casà amb Joana de Cardona, filla i hereva del segon duc de Cardona Es destacà en la lluita contra els agermanats valencians i aconseguí de derrotar-los a la batalla d’Almenara 1521 La seva actitud fou elogiada pel poeta i teòleg Joan Baptista Anyes, i Juan de Molina li dedicà la seva versió castellana de la història del Regnat d’Alfons el Magnànim del Panormita 1527 El 1526 derrotà, com a general de l’exèrcit organitzat per la ciutat de València, els moriscs revoltats a la serra d’Espadà Nomenat lloctinent del…

Fill d’un quàquer canadenc emigrat a Gran Bretanya, estudià a la Universitat de Haverford de Pennsilvània Durant la Primera Guerra Mundial organitzà el servei d’ambulàncies en el camp de batalla, per la qual cosa fou condecorat a França, Itàlia i Gran Bretanya Participà en la creació de la Societat de Nacions 1919 de la qual fou el principal collaborador d’Eric Drummond, primer secretari de l’organització Des de la Societat de Nacions, exercí una intensa campanya a favor del desarmament total i la cooperació internacional que li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1959 Fou…