Resultats de la cerca

Pertanyent al moviment parnassià, collaborà en L’Art i en el Parnasse Contemporain Autor de Stances et poèmes 1865, Les solitudes 1869, Les destins 1872, Les vaines tendresses 1875, etc, la seva poesia s’orientà finalment cap a la filosofia, com en La Justice 1878 i Le bonheur 1888 Fou premi Nobel de literatura el 1901

Com a crític collabora a “El Punt”, “El País” i a “Revista de Girona” Com a narrador es donà a conèixer amb Espirals 1989, premi Just M Casero 1988 Amb Canvi d’agulles 2003 guanyà el premi Mercè Rodoreda de narrativa 2002 El títol del llibre és una metàfora de com s’entrecreuen les vides dels personatges, marcades per destins diversos

Vida i obra Estudià lletres a la Universitat de Barcelona Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista Lleida El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen 1930 El 1930 retornà a Lleida com a director del diari La Jornada El 1931 s’establí a Barcelona i collaborà sobretot a Mirador , La Rambla  i L’Horitzó Publicà, seguint el model psicològic, les novelles Volves grises 1932, Desordre 1936 i Destins 1938, i els contes Espills dormits 1932 Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas 1933 i La repressió contra els…

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S'exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Publicà en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935 i Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39 Collaborà a Mirador  i a La Publicitat

Ocupà el càrrec de mestre de capella d’Alfaro i de Santo Domingo de la Calzada els anys 1605 i 1607, respectivament El 1609 obtingué el magisteri de capella de la catedral de Burgos, on restà fins al moment de la seva mort Durant aquesta etapa, rebutjà ofertes d’altres destins com Saragossa o la mateixa capella reial de Madrid Bona part de la seva producció és de caràcter policoral S’han conservat, entre altres obres, una missa de difunts, un magníficat i alguns villancicos

Ideòleg del populisme liberal, postulava la impossibilitat del desenvolupament del capitalisme a Rússia, atesa la inexistència de mercats exteriors i, per tant, la impossibilitat d’obtenir una certa plusvàlua Contrari a la industrialització a gran escala, era partidari de la petita producció i del petit comerç, i idealitzà l' obščina camperola Les seves idees —exposades en diverses revistes i diversos escrits, com Sud’by kapitalitzma v Rossii ‘Els destins del capitalisme a Rússia’, 1822, Krest’ janskaja obščina ‘L' obščina camperola’, 1892— foren durament criticades per Lenin

Filla de l’ambaixador belga Patrik Nothomb, rere dels destins del seu pare passà anys de la seva infantesa a la Xina, Birmània i Nova York, i no s’establí a Bèlgica, la pàtria familiar, fins a disset anys Es donà a conèixer com a escriptora amb Hygiène de l’assassin 1992 i la seva obra continuà, entre altres títols, amb Les catilinaires 1995, Stupeur et tremblements 1999, Métaphysique des tubes 2000 i Biographie de la faim 2004 Ha esdevingut un dels darrers fenòmens de la literatura francesa

A la seva ciutat fou un dels promotors de la cultura i el nacionalisme catalans Hi presidí la delegació de Palestra S’exilià el 1939 i visqué a Mèxic, on publicà la història de l’himne nacional d’aquell país Ha publicat en català, en poesia, Roses blanques 1934 en novella, A l’ombra del Montsià 1933, Rosa Maria 1935, Destins Mèxic 1947, sobre la guerra de 1936-39, i, pòstumament, el llibre de memòries La guerra civil i la revolució a Tortosa 1936-1939 2001 Collaborà a “Mirador” i a La Publicitat

Viatjà per Grècia i per Itàlia i exaltà l’antiguitat i els ideals humanistes Interessat per la Rússia antiga i el seu folklore, traduí Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de les hosts d’Igor’, 1886 Acostat al naturalisme, intimista, paisatgístic i amant de la natura —creació divina—, considerà la poesia com una necessitat espiritual de la humanitat Obres Očerki Roma ‘Esbossos de Roma’, 1847, Dve sud’by ‘Dos destins’, 1845, Mašen'ka 1846, Neapolitanskij al’bom ‘Àlbum napolità’, 1858, Novogrečeskije pesni ‘Cançons de la nova Grècia’, 1858, Savonarola 1851, Tre smerti ‘Tres morts’, 1857,…

Ingressà a l’orde el 1787 Fou destinat a les missions de l’Alta Califòrnia, a la Nova Espanya El 1793, ingressà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando, on rebien els missioners una prèvia preparació abans d’anar cap als seus destins Marxà primer a San Francisco 1797, i més tard, passà a la missió de San Carlos, on treballà fins el 1800 S’establí algunes setmanes a la missió de San Antonio i després es traslladà a la de San Miguel per ajudar els missioners que hi havien emmalaltit, greument a refer-se Ell es contagià i també es posà malalt aleshores fou retornat a la…