Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Giacomo Caldora
Història
Militar
Militar napolità, duc de Bari.
Lluità contra Alfons IV de Catalunya-Aragó i a favor de la lliga proangevina 1424-28 encapçalada pel papa Martí V, i més tard al servei de Joana II de Nàpols Morta aquesta 1436, lluità a favor d’Elisabet, muller de Renat d’Anjou, i intentà de deturar els catalans a l’Abruç sovint fingí, en veure's amenaçat, que volia canviar de bàndol El 1439 prengué Pescara, Loreto i Sulmona
Ramon de Rocabertí
Cristianisme
Eclesiàstic, arquebisbe de Tarragona, fill probable del vescomte Dalmau IV.
Fou nomenat arquebisbe el 1198 i el mateix any assistí a la reunió de Girona, on es dispersaren diversos decrets contra els valdesos i altres heretges Anà sovint en seguici del rei Pere i el 1212, estant a Osca, li féu prometre que no empenyoraria els béns de Tarragona ni del seu camp per a ajuda militar del Llenguadoc, en la guerra dels albigesos El 1213 assistí al concili de Perpinyà i trameté a París, per mitjà del bisbe de Barcelona, les lletres del papa Innocenci III per deturar la croada contra el Llenguadoc, cosa que no aconseguí
Xuanzang
Religions orientals
Monjo budista xinès.
L’any 645, després de dotze anys de recórrer l’Índia, tornà a la Xina amb vint cavalls carregats de texts del mahāyāna i del hīnāyāna A petició de l’emperador Taizong relatà detalladament el seu viatge en l’obra Xiyuji ‘Memòries sobre les contrades occidentals’, font d’inspiració d’obres de viatges, com la famosa novella Xiyouji ‘Peregrinació a l’oest’ Dedicà la resta de la seva vida a traduir, amb l’ajut dels seus deixebles, els llibres que havia dut Traduí també el Daodejing al sànscrit El seu esforç immens per a aproximar el budisme xinès al de l’Índia no pogué deturar el procés de …
Sanç d’Aragó
Cristianisme
Arquebisbe de Toledo.
Fill petit de Jaume I i de Violant d’Hongria, li foren concedits, infant encara, els càrrecs d’ardiaca de Belchite, d’abat de Valladolid i de canonge sagristà de Lleida 1254 Ateses les bones relacions de Jaume I amb el seu gendre Alfons X, casat amb Violant d’Aragó el 1266, li fou atorgat l’arquebisbat de Toledo En prendre possessió d’aquest càrrec el visità Jaume I pel Nadal del 1268 El 1274 féu costat al seu pare en la preparació de la fracassada croada a Terra Santa El 1275, amb motiu d’una ofensiva dels àrabs contra Jaén, hi acudí per deturar-la i hi trobà la mort
Segimon I de Polònia
Història
Rei de Polònia i gran duc de Lituània (1506-48).
Fill menor de Casimir IV i successor del seu germà Alexandre I Per l’est hagué d’afrontar les escomeses dels russos — a causa de Lituània — i dels tàrtars pel sud, les dels turcs, que pretenien Moldàvia, i per l’oest, les del Sacre Imperi Aquestes darreres finalitzaren el 1515 amb un doble matrimoni, que assegurà als Àustria la successió d’Hongria i Bohèmia En les guerres amb el tsar moscovita Basili III perdé Smolensk 1514, però obtingué la gran victòria d’Orsza 1514, la qual obrí un període d’hegemonia polonesa a l’Europa oriental Casat amb Bona Sforza de Milà, afavorí la difusió de la…
Theodor Reding
Història
Militar
Militar suís.
Lluità contra els francesos a Suïssa, i, mogut per l’antipatia a Napoleó, més tard passà al servei de la Junta Central de Sevilla per combatre'l Ascendit a tinent general, lluità a Bailèn juliol del 1808, on tingué una part decisiva en la victòria Destinat a Catalunya, intentà de deturar l’exèrcit de Saint-Cyr a la batalla de Llinars o de Cardedeu, desembre del 1808, juntament amb Joan Miquel Vives i Feliu, el qual substituí com a capità general de la Catalunya antibonapartista Novament enfrontat a Saint-Cyr, als afores de Valls, fou ferit en el combat i morí poc després El seu…
Monsieur Espenan
Història
Militar
Militar francès.
En 1639-40 fou comandant del castell de Salses durant l’ocupació francesa Representà el govern de Lluís XIII en les converses de Narbona juliol del 1640 i en el pacte de Ceret setembre del 1640, celebrats amb el representant de la generalitat de Catalunya, Francesc de Vilaplana, per tal d’assegurar l’ajut francès al Principat contra Felip IV Al desembre del 1640 entrà a Barcelona amb tropes franceses i fou nomenat mestre de camp general d’aquestes i de les forces catalanes Anà tot seguit a defensar Tarragona, però pactà amb el capità general de les tropes castellanes, marquès de Los Vélez,…
Enric d’Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Història
Lloctinent de Catalunya (1630-32, 1633-638 i 1640).
Sisè duc de Cardona i cinquè de Sogorb La seva lloctinència correspongué a la temptativa del comte duc d’Olivares de portar una política conciliadora al Principat nomenant lloctinents catalans per tal d’aconseguir, per la diplomàcia, la participació econòmica i militar de Catalunya En començar el seu primer període de lloctinència s’havia produït ja la ruptura amb el rei corts del 1626 El maig de 1632, fou substituït pel germà del rei, el cardenal-infant Ferran d’Àustria en cessar Ferran, tornà a jurar el càrrec i intentà, aleshores, d’acabar amb el bandolerisme del Principat fent capturar i…
Belisario Betancur Cuartas

Belisario Betancur
Altair (CC BY-SA 2.0)
Política
Polític colombià.
De família treballadora, es graduà en dret, carrera que cursà malgrat que patí grans dificultats econòmiques Afiliat de molt jove al Partido Conservador, fou empresonat diverses vegades durant la dictadura militar del general Rojas Pinilla Fou ministre de Treball el 1963 i candidat presidencial a les eleccions del 1962, el 1970 i el 1978 En 1975-77 fou ambaixador a l’Estat espanyol President de la república del 1982 al 1986, la seva acció de govern tingué com a prioritat deturar l’activitat guerrillera a Colòmbia, sobretot mitjançant la mediació i la negociació, iniciatives a…
Felip III de Castella
Història
Rei (1598-1621) de Castella, de Catalunya-Aragó (Felip II) i de Portugal (Felip II).
Fill de Felip II de Castella i de la seva quarta muller, Anna d’Àustria El seu pare s’esforçà a educar-lo per a les tasques de govern, però en restà descoratjat per l’abúlia i el desinterès del seu hereu Aquest, en arribar al tron, confià immediatament els afers a un privat, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja , futur duc de Lerma, el qual aprofità les seves atribucions gairebé omnímodes per a beneficiar parents i amics i per a enriquir-se escandalosament El rei anà a València tot seguit hi jurà els furs tanmateix, no hi tingué corts fins el 1604 i hi contragué matrimoni abril del…