Resultats de la cerca

Inicià la seva educació musical amb la seva mare, i després l’aprofundí amb John Blackburn, organista de l’església del seu poble El 1836 començà la seva formació com a enginyer civil amb Alexander Gordon, i tres anys després fou admès com a graduat a la Institució d’Enginyers Civils, on participà en diversos projectes L’any 1852 es traslladà a Sydenham i conegué el canonge de Canterbury, que l’introduí en la recerca bíblica Fou aleshores que collaborà amb William Smith en el Dictionary of the Bible durant els següents set anys, la qual cosa li permeté desenvolupar la idea del…

Es doctorà en musicologia a la Universitat de Princeton 1967 i fou deixeble d’Oliver Strunk, Arthur Mendel i Lewis Lockwood Fou professor a la Universitat de Syracuse 1966-68, a la de Cornell i a la de Chicago des del 1999 Editor del "Journal of the American Musicological Society" 1972-74, ha exercit diferents càrrecs a la Universitat de Cornell i al College of Arts and Sciences És l’editor del New Harvard Dictionary of Music 1986, Harvard Biographical Dictionary of Music i Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians 1999 La seva recerca s’ha…

Estudià matemàtiques a les universitats de Bonn, Munic i Berlín De formació musicològica pràcticament autodidàctica, el 1936 obtingué el grau de doctor amb una tesi sobre la tonalitat als segles XV i XVI Després de la seva presentació es veié obligat a emigrar als EUA, on ensenyà a les universitats de Harvard 1938-42 i Indiana 1950-70 És autor del llibre The notation of polyphonic music, 900-1600 1942, manual indispensable sobre aquesta matèria Els seus interessos se centraren en el cant gregorià, la música del final del segle XIV i la música per a tecla fins al segle XVII El 1944 publicà el…

Fou considerat pels seus contemporanis la més alta autoritat en ornitologia Edità la revista Ibis i escriví un important Dictionary of Birds 1896

Fou l’editor de la Cyclopaedia or Universal Dictionary of Arts and Sciences 1728, la qual influí en els enciclopedistes francesos Collaborà en el Literary Magazine 1735-37

Passà la seva infantesa a Israel el seu pare n'era ambaixador i l’adolescència a l’Argentina Fou lector durant dos anys de Jorge Luis Borges, quan l’escriptor argentí era totalment cec Ha treballat com a editor a diferents indrets del món i , l’any 1985, s’installà al Canadà Ha publicat nombrosos assaigs, entre els quals, els més importants són The dictionary of imaginary places 1980, History of reading 1996 i Into the looking-glass wood 1998 A banda, ha publicat diferents antologies temàtiques

És autor de Life of Richard Savage 1774, d’un notable Dictionary of English Language 1755, de la novella The History of Scotland 1775 i de Lives of the most Eminent English Poets aparegudes en dues sèries 1779 i 1783, entre altres obres Des del decenni dels seixanta dominà la vida literària anglesa Conversador brillant i càustic, d’una personalíssima ideologia tory , fou amic de David Garrick, Reynolds, Goldsmith, Gibbon, Burke, etc Contribuí molt a la seva popularitat la biografia que n'escriví el seu deixeble i amic James Boswell

Exercí la crítica musical en diversos diaris anglesos i es dedicà a escriure notes per als programes dels cicles de concerts més importants Fou l’editor de la cinquena edició del Grove’s Dictionary of Music and Musicians i de la revista "Music and Letters" 1937-59 Edità, també, la sèrie de llibres biogràfics "Masters Musicians" L’estil literari i la finesa de les seves observacions, a més de la precisió amb què abordava la seva feina d’editor i els seus amplis coneixements, li donaren un gran renom Fou distingit amb diversos honors i càrrecs institucionals

Estudià a la Westminster School i a Cambridge Fou sacerdot i director de cor en diverses esglésies de Londres 1912-22 El 1922 entrà a la comunitat benedictina anglicana de l’abadia de Pershore, de la qual fou el director musical Participà en diverses societats religioses i musicals, com la Societat de Música Medieval i Cant Pla, on exercí diferents càrrecs entre el 1926 i el 1960 Pioner en la recerca de la música medieval i renaixentista, feu aportacions molt importants al Grove’s Dictionary of Music and Musicians i a la segona edició de The Oxford History of Music Del 1932 al…

Durant la seva infantesa començà a estudiar piano, orgue i composició Més tard cursà teologia i filologia clàssica a la Universitat de Göttingen 1860-64 Un dels musicòlegs més importants de la darreria del segle XIX, fou excepcionalment actiu com a investigador, pedagog, escriptor i editor S’interessà per gairebé tots els períodes de la història de la música i és especialment notable la seva biografia de JS Bach en dos volums publicats a Leipzig, el primer el 1873 i el segon el 1892 Fou membre fundador de la publicació "Vierteljahrsschrift für Musikwissenchaft" 1885 i destacat collaborador de…