Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat de Princeton Fou professor de física a l’institut Carnegie de tecnologia 1911-17 i a la Universitat de Virgínia 1937 Investigà en el camp de l’emissió termoiònica dels metalls i fou un dels capdavanters de la microscòpia electrònica Estudià, juntament amb LHGermer, la difracció dels electrons lents en incidir damunt els metalls experiment de Davisson-Germer El 1937 li fou concedit el premi Nobel de física pels seus treballs sobre la difracció electrònica, que compartí amb sir George Thomson

Elaborà teories sobre el giroscopi, la difracció, els raigs X, els electrons metàllics, etc, però és conegut sobretot pel fet d’haver perfeccionat la teoria atòmica de Bohr amb la hipòtesi de les òrbites ellíptiques

Féu importants investigacions sobre els raigs X difracció a través de cristalls, etc, que permeteren, més endavant, d’utilitzar aquestes radiacions per a analitzar l’estructura molecular de moltes substàncies El 1914 rebé el premi Nobel de física

Estudià a la Universitat de Toronto S'especialitzà en el comportament dels materials a temperatures extremes i especialment en la difracció de neutrons com a mitjà de determinació estructural Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 1994, juntament amb CGShull

Investigador i professor a Cambridge des del 1940, rebé el premi Nobel de química l’any 1962, juntament amb JCKendrew, pel descobriment de l’estructura tridimensional de l’hemoglobina i de la mioglobina, gràcies al perfeccionament de la tècnica de difracció dels raigs X

Estudià la ultraestructura del múscul estriat, al microscopi electrònic i per difracció de raigs X, per al qual proposà la teoria de la contracció per desplaçament del filament, la conversió d’energia química en mecànica a escala molecular, i la ultraestructura de virus i d’orgànuls cellulars

Estudià a la Universitat de Cambridge, on desenvolupà la seva activitat de recerca i docent 1947-75Investigà l’estructura molecular tridimensional de l’hemoglobina i de les proteïnes mitjançant la tècnica de difracció dels raigs X L’any 1962 rebé el premi Nobel de química, juntament amb MFPerutz

Estudià la dinàmica dels fluids i establí la llei que duu el seu nom Investigà també la fluorescència i la difracció de la llum, en el qual camp enuncià una llei coneguda també amb el seu nom Com a matemàtic formulà un teorema sobre les integrals de superfície 1849 i estudià la convergència de les sèries

El 1969 compartí el premi Nobel de química amb DHRBarton, pels seus treballs en l’anàlisi conformacional com a nou auxiliar per a esbrinar l’estructura molecular Estudià també l’estructura dels composts orgànics amb halògens, l’estereoquímica dels anells de sis carbonis i l’estructura molecular per mitjà dels raigs X i la difracció d’electrons

Féu recerques importants en aerodinàmica, que dugué a terme efectuant vols d’assaig a la Royal Air Force durant la Primera Guerra Mundial Estudià amb Chadwick l’energia atòmica i la fusió nuclear El 1827 descobrí la difracció dels electrons, la qual cosa li permeté d’estudiar la natura ondulatòria d’aquests, simultàniament amb CJDavisson però independentment d’ell, i per això li fou atorgat, juntament amb aquest, el premi Nobel de física el 1937