Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Sebastià Gomila i Llupià
Literatura catalana
Autor teatral i periodista.
De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i dl“El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre” Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà Mas allá de lo digno 1890, Anarquías 1897, Novelitas vulgares 1900, Alma social 1905, Los herederos de la gran tragedia 1917 i Niebla 1930, entre d’altres En català escriví el drama Càstig de Déu 1879, la comèdia Els vençuts 1903 i el monòleg Casadora 1916
Sebastià Gomila i Llupià
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i d’ El Liberal , de Barcelona, i fundà El Ibérico , Las Carolinas i Barcelona Alegre Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà Mas allá de lo digno 1890, Anarquías 1896, Novelitas vulgares 1900, La huelga 1901, Alma social 1905, El escándalo europeo 1915, Los herederos de la gran tragedia 1917 i Niebla 1930, entre d’altres En català escriví peces teatrals com els drames Càstig de Déu 1879 i Carn i ossos Baralla entre la vida i la mort 1889, la comèdia Els vençuts 1903…
Ramon Ferrer
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i dietarista.
Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 ingressà en la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga Fou autor d’un extens dietari en sis volums sobre l’ocupació francesa, titulat Barcelona cautiva i publicat a Barcelona entre el 1815 i el 1821 per la impremta Brusi Segons el mateix autor, inicià la redacció de la crònica el 26 de novembre de 1808, coincidint amb el…
Ramon Ferrer
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador i prosista.
Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica i filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri Decidit opositor a la dominació francesa, el 1814, a la fi de l’ocupació, el baró d’Habert l’expulsà de Barcelona El 1821 morí exercint el ministeri sacerdotal, víctima de la febre groga És autor del dietari Barcelona cautiva, ó sea, Diario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la oprimieron los franceses, esto es desde el 13 de febrero de 1808 hasta el 28 de mayo de 1814 acompaña a los principios de cada mes una idea del estado…