Resultats de la cerca

Graduada en antropologia 1979 i màster en antropologia social per la London School of Economics 1980 Filla de José Figueres Ferrer fill d’un emigrant català i president de Costa Rica en tres períodes diferents Ocupà diversos càrrecs diplomàtics i polítics al seu país El 1995 creà i dirigí el Centre per al Desenvolupament Sostenible de les Amèriques Des del 2010 és secretària executiva del Programa Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic

Presidenta de la federació sueca de dones professionals 1935-38 i 1940-42, inicià la seva activitat pública en diferents comitès governamentals orientats a l’àmbit social en 1935-50 Directora 1951-56 del departament de ciències socials de la UNESCO i ambaixadora del seu país a l’Índia 1956-61, fou elegida senadora el 1962, i nomenada ministra i delegada a Ginebra sobre qüestions de desarmament 1966-73 Durant els anys seixanta formà part de diferents comitès internacionals de l’ONU Defensora activa del desarmament i dels drets humans, el 1982 compartí el premi Nobel de la pau amb el diplomàtic…

Catedràtica de dret a la Universitat de Harvard, forma part del Consell per a la Defensa dels Drets Humans de la mateixa universitat Especialitzada en dret comparat, bioètica i drets humans, fou la primera dona que presidí una Acadèmia Pontifícia, la de Ciències Socials, des del 2004 Fou ambaixadora dels EUA davant la Santa Seu, del novembre del 2007 al novembre del 2008, membre del consell de bioètica del govern de George WBush i membre del Consell Pontifici per als Laics fins l> any 2008 Entre les seves nombroses publicacions destaquen The New Family and the New Property 1981, Abortion…

Fou el fundador de la ciència diplomàtica moderna De re diplomatica , 1681 i de l’ideal del monjo investigador Traité des études monastiques Historiador de l’orde de Sant Benet Annales Ordinis Sancti Benedicti i Acta Sanctorum Ordinis Sancti Benedicti , 1688-1701 i liturgista De liturgia Gallicana , fou, a més, editor de texts antics Sancti Bernardi opera, Vetera Analecta

Es formà al Seminari de Solsona i posteriorment cursà estudis d’arxivística, paleografia, diplomàtica i art paleocristià al Vaticà Des del 1977 ha tingut cura del Museu Diocesà de Solsona i, d’ençà del 1991, de l’Arxiu Diocesà Com a historiador, ha conreat la història local de les comarques de la Catalunya Central i de les terres de Lleida Entre la seva bibliografia destaquen les obres Bellpuig i la seva baronia al Pla d’Urgell 1971, Història d’Anglesola 1987, Collecció diplomàtica de Santa Maria de Solsona 1987, Història de Cardona 1992, Masies del Solsonès 1995 i La baronia de…

Fou periodista i seguí la carrera diplomàtica Escriví les novelles Montaña adentro 1923, de tema rural, Humo hacia el sur 1946 i María Nadie 1957, i els contes Raíz del sueño 1949

Especialista en història bizantina, dirigí el Byzantinisches Institut de la Universitat de Munic 1931-59 i presidí l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins Cal esmentar la seva Einführung in die byzantinische Diplomatik ‘Introducció a la diplomàtica bizantina’, 1968

Consagrat bisbe coadjutor de Trèveris 1748, es dedicà a la investigació del passat d’aquesta ciutat Historia trevirensis diplomatica , 1750 i Prodromus historiae trevirensis , 1757 defensà tesis gallicanes que donaren origen al febronianisme i que li valgueren la condemna del Liber singularis

Durant la guerra civil de 1462-72 es revelà com un dels primers capitans de Joan II fou conegut com el Bastard de Cardona El 1474 dugué a terme una important missió diplomàtica al Rosselló, i tingué un paper destacat a les corts de 1473-79

Professor de literatura, ingressà a la carrera diplomàtica Influït pel Romanticisme de Bécquer, per Campoamor i pels simbolistes francesos, escriví novelles El bachiller , 1895 Pascual Aguileras, El domador de almas , etc, i poesies, recollides a Perlas Negras 1898, Místicas, Poemas 1901, Lira heroica 1902, Serenidad 1914, etc