Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Victòria Eugènia de Battenberg
Història
Reina d’Espanya.
Filla del príncep Heinrich von Battenberg i de la princesa Beatriu d’Anglaterra, filla petita de la reina Victòria I, el seu nom de fonts era Ena, i la seva padrina fou l’emperadriu de França Eugènia Es casà el 1906 amb el rei Alfons XIII d’Espanya Maldà per no immiscir-se en política, i hagué d’exiliar-se el 1931, quan tingué lloc la proclamació de la Segona República Tornà a Espanya, uns quants dies, el 1968, per a ésser padrina del seu besnet l’infant Felip El 1985 les seves despulles foren dipositades al monestir d’El Escorial
Maria de Cervelló
Cristianisme
Religiosa mercedària.
Anomenada també Maria del Socors Potser filla d’un Bernat Guillem de Cervelló Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà 1265 la creació d’una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d’ésser admesa a l’orde, en el qual professà poc temps després Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n'és la representació més antiga Després del procés de beatificació 1629-89, el seu culte fou…
Francesc Miró i Pomares
Arts decoratives
Pintura
Ceramista i pintor.
Es formà a l’escola Francesc Aragó de Barcelona i al Cercle Artístic de Sant Lluc De molt jove entrà al gabinet de l’arquitecte Francesc Folguera Internat al camp de concentració de Sant Cebrià 1939, d’on escapà, i després al d’Argelers 1940, hi dibuixà escenes de la vida dels camps i dels internats l’any 1992 foren dipositades a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals 129 reproduccions d’aquests dibuixos o fotografies El 1941 s’installà al Conflent, primer a Marquixanes i en acabat a Taurinyà Exposà aquarelles amb els Artistes Independents Rossellonesos a Perpinyà 1945 i…
Josep Carcoler i Gomis
Música
Compositor i mestre de capella català.
En una data posterior al 1708 fou "escolà de cota" i deixeble de Joan Crisòstom Ripollès a la capella musical de la seu de Tarragona El 1723 apareix documentat a Tremp com a organista i mestre de capella Feu oposicions per a diferents places de mestre de capella Santa Maria del Pi de Barcelona, el 1737 catedral de Lleida, el 1738, però no aconseguí guanyar-ne cap Finalment, el 4 de novembre de 1739 obtingué el magisteri de l’església parroquial de Sant Esteve d Fins ara, s’han conservat quaranta-vuit obres d’aquest autor, dipositades a l’arxiu de música de la catedral de…
Lluís Cerveró i Gomis
Historiografia catalana
Genealogista, historiador i advocat.
Es llicencià en dret a la Universitat de València, on treballà com a professor Fou un incansable investigador dels arxius històrics valencians, sobretot pels aspectes genealògics Els seus articles a Archivo de Arte Valenciano i Anales del Centro de Cultura Valenciana se centraren en els pintors medievals valencians molts es recolliren al llibre Pintores valentinos Su cronología y documentación 1964 Es tracta d’una obra en forma de diccionari de pintors entre els s XIV i XVIII, on dona dades biogràfiques i transcriu documentació extreta, fonamentalment, de l’Arxiu del Regne de València, de l’…
Jeroni Saconomina
Historiografia catalana
Literatura catalana
Ciutadà honrat i dietarista.
Descendent d’una família de mercaders originària de Barcelona, formà part de l’oligarquia municipal de Girona El seu pare, Pere Saconomina, fou oïdor de la Generalitat, i Jeroni, el seu hereu, fou diputat durant el trienni de 1587-90 Escriví unes memòries manuscrites dipositades a l’AHCB ms B-29 que abracen el període de 1572-1602 El text de Saconomina comença amb unes eixutes notes dels naixements, les noces i els traspassos dels membres de la seva nissaga però, a partir del 1580, les notes es diversifiquen, s’allarguen i guanyen força l’autor hi parla de la vida pública de les…
,
Jaume Grau i Casas
© Jordi Grau i Gatell
Literatura catalana
Esperantista i escriptor.
De jove s’uní a l’ esperantisme i en fou un actiu propagador Fou collaborador de la revista Kataluna Esperantisto , i compilà la Kataluna Antologio Publicà obres didàctiques d’aquest idioma i poemes, com Amaj poemoj ‘Poemes d’amor’, 1924, Novaj amaj poemoj ‘Nous poemes d’amor’, 1927 i La lasta poemo ‘El darrer poema’, 1936 Traduí a l’esperanto Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, que publicà 1926 a Leipzig Secretari de l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, fou també comptable i corresponsal amb l’estranger per a una fàbrica de sabates A la faceta d’esperantista uní la militància en el…
Pere de Vilanova
Historiografia catalana
Cavaller, doctor en ambdós drets i dietarista.
Noble resident a Barcelona, però descendent d’una nissaga originària de Flix, era fill de Bartomeu de Vilanova i de Susanna de Perves Acompanyat del seu germà Gaspar, l’any 1551 inicià els cursos de lleis a la Universitat de Lleida i completà la seva formació humanística amb estudis de lògica i de gramàtica Tot i que es doctorà en drets a Barcelona 1562 no hi ha notícia que exercís la carrera jurídica els afanys posteriors als seus estudis es dirigiren a atendre els interessos i les propietats que la família tenia a Flix i a cercar la seva insaculació com a diputat, cosa que aconseguí al març…
Eulàlia
© Fototeca.cat
Cristianisme
Verge que sofrí els martiris dels assots, de la creu i del foc els primers anys del segle IV.
Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del segle VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII La identitat del nom amb una altra màrtir cristiana de Mèrida Eulàlia de Mèrida i la semblança dels martiris, així com la manca de monuments que donin suport als primers passos de la història d’Eulàlia de Barcelona, han fet dubtar de la seva autenticitat Tanmateix, els estudis recents han desvirtuat la…
Jaume Nunó i Roca
Música
Compositor.
Pertanyia a una família de músics, entre els quals hi havia Josep Nonó i Joan Nonó i Bach, el seu pare S'inicià en el món de la música i el cant a través del seu germà Joan, organista de l’església parroquial de Sant Joan Als vuit anys es traslladà a Barcelona, on guanyà, per concurs, una plaça de solista al cor de la catedral de Barcelona Obtingué del capítol una beca per a estudiar a Roma, on rebé classes de composició del mestre Severio Mercadante De retorn a Catalunya, treballà al davant d’una acadèmia, primer a Terrassa i després a Sabadell El 1845 ingressà a l’exèrcit, on molt aviat…
,